Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Pere Calders: Fantasia, Humor i Realisme Màgic en la seva Obra

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,56 KB

Pere Calders: Vida i Trajectòria (1912-1994)

  • Nascut a Barcelona (1912-1994).
  • Infantesa en masia familiar.
  • Estudis a l'Escola Superior de Belles Arts.
  • Anys 30: dibuixant i primeres obres.
  • Participa en la Guerra Civil com a cartògraf.
  • Exili: Escapa d'un camp de concentració.
  • A Mèxic, acollit per Josep Carner, participa en publicacions catalanes de l'exili.
  • El 1962 torna a Catalunya.
  • Col·labora amb revistes com Serra d'Or.
  • Reconeixement tardà de la seva obra.

Finalitat de l'Obra de Calders

  • Reflexió irònica sobre els mecanismes humans de percepció de la realitat.
  • Posar en evidència l'absurd dins del sistema de valors.
  • Meditació sobre la fragilitat de la condició humana.

Tema Central: La Realitat i l'Imprevist

La realitat és també l'atzar, l'imprevist,... Continuar leyendo "Pere Calders: Fantasia, Humor i Realisme Màgic en la seva Obra" »

Depuración de Aguas: Dominio Público, Tecnologías y Tratamientos

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 6,27 KB

U.D. 6

1.- ¿Qué es el dominio público hidráulico?

Constituyen el dominio público del Estado:

  • Las aguas continentales tanto superficiales como subterráneas renovables.
  • Los cauces de corrientes naturales, continuos o discontinuos.
  • Los lechos de lagos y lagunas superficiales.
  • Los acuíferos subterráneos si fuesen necesarios a la hora de su explotación hidráulica.
  • Las aguas saladas procedentes de una planta de salinización una vez que fueran incluidas en cualquiera de los supuestos anteriores.

2.- Valor límite de emisión.

Cantidad o concentración de un contaminante o grupo de contaminantes cuyo valor no debe superarse por el vertido. En ningún caso se debe alcanzar el valor límite de emisión diluyendo los contaminantes.

3.- Norma de calidad

... Continuar leyendo "Depuración de Aguas: Dominio Público, Tecnologías y Tratamientos" »

Poesía Galega: Vangardas, Noriega Varela e Cabanillas

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en gallego con un tamaño de 5,06 KB

As Vangardas e a Poesía Galega

As Vangardas

Son un conxunto de movementos artísticos internacionais desenvolvidos entre 1910 e 1930, sobre todo en Europa. O obxectivo dos movementos de vangarda era superar a concepción clásica da arte como imitación da realidade, procurando novas formas de interpretar o mundo. Os seus principios xerais foron:

  • A liberdade creativa.
  • A arte pode ser irracional e visionaria, expresando o mundo dos soños ou o subconsciente.
  • A arte debe procurar a novidade e a orixinalidade e ter un sentido lúdico e transgresor.

As vangardas reciben o nome de ismos. Destacan o futurismo, o cubismo, o dadaísmo, o surrealismo e o creacionismo.

A Poesía de Vangarda en Galicia

Poetas mozos como Manuel Antonio, Álvaro Cunqueiro, Luís... Continuar leyendo "Poesía Galega: Vangardas, Noriega Varela e Cabanillas" »

Literatura Galega da Posguerra e Gramática: Autores, Dialectos e Oracións Compostas

Enviado por Valdo y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 10,6 KB

Literatura Galega da Posguerra: Poesía e Prosa

Poetas das Xeracións dos 50

  • Os poetas das xeracións dos 50 déronse a coñecer a través de certames poéticos universitarios (Festas Minervais) no diario compostelán *La Noche*.
  • Na década de 1950 comeza o seu labor literario, dentro da corrente do intimismo existencialista.
  • Na década de 1960, desde posicións ideolóxicas nacionalistas de esquerda, a súa poesía tende cara ao socialrealismo.
  • Desde finais da década de 1970 á actualidade, cada poeta evoluciona e madura de xeito distinto.

Autores Destacados

  • Manuel María: Foi un poeta de moi extensa produción. Na súa poesía mantén tres liñas temáticas que se alternan e mesturan entre si: a da poesía paisaxística, centrada na Terra Chá;
... Continuar leyendo "Literatura Galega da Posguerra e Gramática: Autores, Dialectos e Oracións Compostas" »

Literatura catalana de postguerra: autors i obres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,32 KB

La literatura de postguerra

Context històric

La Guerra Civil espanyola va acabar l'any 1939 amb la victòria del general Franco. Es va instaurar aleshores el franquisme, que va tenir un seguit de conseqüències:

  • Molts polítics i intel·lectuals catalans van haver d'exiliar-se.
  • Els qui es van quedar a Catalunya van patir una dura repressió.

La situació de la literatura catalana

L'època inicial de la postguerra va significar per a la literatura catalana la desaparició de publicacions periòdiques i d'institucions a causa de la repressió franquista. A la segona meitat dels anys 40, la literatura catalana es va començar a recuperar. L'activitat cultural dels exiliats catalans també va ser important.

La narrativa

A partir de la primera meitat... Continuar leyendo "Literatura catalana de postguerra: autors i obres" »

El Estatuto de Autonomía de Galicia: De la Segunda República a la Posguerra y el Resurgir Cultural

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,81 KB

El Estatuto de Autonomía y la Guerra Civil

El 14 de abril de 1931 se instauró en España la Segunda República, caracterizada por una intensa actividad política y un gran desarrollo cultural. Durante este período, Cataluña, Euskadi y Galicia tuvieron la posibilidad de obtener un Estatuto de Autonomía propio.

Las fuerzas nacionalistas gallegas, agrupadas en el Partido Galeguista, jugaron un papel muy destacado en este proceso. La votación del Estatuto se celebró el 28 de junio de 1936, y el camino hacia el autogobierno de Galicia parecía despejado. Sin embargo, el 18 de julio, una parte del ejército, liderada por el general Franco, se sublevó contra el gobierno legítimo de la República.

Las fuerzas sublevadas tomaron el control de... Continuar leyendo "El Estatuto de Autonomía de Galicia: De la Segunda República a la Posguerra y el Resurgir Cultural" »

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes Medievals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,28 KB

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les quatre grans cròniques: La crònica de Jaume I o Llibre dels feits, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere III el Cerimoniós, tenen un valor similar. Tracten fets contemporanis amb un caràcter autobiogràfic, una intenció patriòtica i una llengua amb una gran uniformitat formal i un estil característic. Les tres primeres estan escrites en un estil més popular, mentre que la de Pere III el Cerimoniós utilitza un llenguatge més culte.

Crònica de Jaume I o Llibre dels feits

Va ser escrita o dictada pel rei Jaume I. L'objectiu és la narració en forma autobiogràfica de la seva vida, les gestes més importants del monarca i que aquestes gestes serveixin d'exemple a la posteritat.... Continuar leyendo "Les Quatre Grans Cròniques Catalanes Medievals" »

La Renaixença Catalana (1833-1877): Recuperació Lingüística

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,39 KB

La Renaixença (1833-1877)

És un període durant el qual la nostra llengua va tornar als usos literaris cultes.

Causes

  • La recuperació econòmica de la burgesia.
  • L'afany investigador i erudit dels il·lustrats gràcies a la recerca arqueològica en el passat històric.
  • La difusió del Romanticisme. La seva reivindicació de la llibertat individual de les nacions, de les essències populars i la recreació del passat històric van ser el detonant d'una incipient consciència lingüística i nacional.

Institucions i Objectius

Es van proposar:

  • Reconstruir la història medieval.
  • Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
  • Recollir la tradició literària popular.
  • Crear un model de llengua normativa, apta per als usos cultes.
  • Fer possible recuperar tots
... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana (1833-1877): Recuperació Lingüística" »

Literatura Catalana Medieval i Renaixença: Autors i Obres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,63 KB

Vocabulari

Eixordant: un soroll molt intens (deixar algú com sord). Fornicar: tenir relacions sexuals amb una prostituta o fora del matrimoni. Primigeni: primitiu, originari. Copsar: agafar, atrapar al vol. Meticulositat: extremadament curós de petits detalls. Confabular: conversar. Pecuniari: de diners. Bocí: tros petit. Sedàs: serveix per separar a mà partícules de diferents grandàries. Diligència: activitat perseverant. Vàndal: persona donada al vandalisme. Amatent: disposat a fer. Minvar: disminuir. Profanació: no tractar una cosa amb la reverència que cal. Benemèrit: digne d'honor pels seus serveis. Sacrilegi: violació, profanació. Capvespre: quan el sol ja s'ha post. Lama: títol que reben els monjos del budisme tibetà.... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval i Renaixença: Autors i Obres" »

Literatura Catalana: Renaixement al Romanticisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,22 KB

Renaixement

El Renaixement va ser una època artística que reflectia els ideals del moviment humanista. Les seves característiques principals són:

  1. L'interès per la persona per sobre de tot.
  2. El redescobriment de la cultura clàssica.

Se situa al voltant del segle XVI. La impremta va obrir una nova etapa en la conservació del pensament escrit i la imatge en el moment d'exposar-los a la societat.

Michel de Montaigne

Michel de Montaigne, un home del segle XVI, expressa en un fragment que li agrada estar recollit a la biblioteca de casa seva. La seva biblioteca era rodona i només tenia plana la taula i el seient. També diu que hi ha una època de l'any que no hi anava sovint perquè feia fred (l'hivern). Montaigne és un home amb molta autoritat... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Renaixement al Romanticisme" »