Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

El Teatre Català durant la Postguerra (1939-1946)

El teatre català es va veure sotmès als mateixos problemes que la resta de gèneres literaris durant la postguerra: la prohibició de la nostra cultura. Per això, va ser difícil trobar una coordinació amb les estètiques renovadores europees. Entre 1939 i 1946, el teatre en català va estar totalment prohibit. A partir de 1946, amb el triomf de les forces aliades a la Segona Guerra Mundial, es va iniciar un llarg procés de normalització del teatre català.

Els Anys 50: L'Extensió del Melodrama

Als anys 50, es va estendre el conreu del melodrama, un drama popular que tractava de commoure per la violència de les situacions i l’exageració dels sentiments. Aquest gènere abordava la temàtica... Continuar leyendo "Evolució i Resistència del Teatre Català (1939-1978)" »

El Valor de les Cròniques Medievals Catalanes

Les cròniques s'estudien en literatura perquè són un tresor sociolingüístic i ens mostren com vivia la societat del moment.

Les Grans Cròniques

Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets)

S'escriu amb un "nos majestàtic". L'objectiu és mostrar als oients les proeses de Jaume I. Els fets es presenten com a verídics.

Crònica de Bernat Desclot

Ell no era rei, sinó el cronista que la va escriure. Narra la vida i les proeses del rei Pere d'Aragó i els seus antecessors.

Crònica de Ramon Muntaner

Conté el període més llarg, des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne. Està considerada com el "Mirall dels Prínceps", és a dir, que conté unes lleis que dicten el comportament... Continuar leyendo "Història i Literatura Medieval: Cròniques i el Doctor Il·luminat" »

Categorías Gramaticais

Adverbios

Clasifícanse segundo a súa función en: lugar, tempo, modo, cantidade, dúbida, afirmación, negación e inclusión.

Conxuncións

• Coordinadas:
  • Copulativas: e, nin, mais, e mais, así como.
  • Disxuntivas: ou.
  • Distributivas: ben... ben, nin... nin, ou... ou, ora... ora.
  • Adversativas: mais, porén, que, senón, sen ben, así e todo, con todo, en troca, non obstante.
• Subordinadas:
  • Completivas: que, se.
  • Temporais: cando, apenas, mentres, antes que, así que, até que, desde que.
  • Locativas: onde.
  • Modais: como, conforme, segundo, consoante, como se, de modo que, polo que, tal como.
  • Finais: que, para que, a fin de que, por que.
  • Causais: porque, que, pois, como, a causa de que, dado que, por culpa de que.
  • Condicionais: se, cando, a

Gèneres Literaris Catalans

Novel·la psicològica

Aprofundeix en el món interior dels personatges. Exemple: La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

Realisme màgic

Incorpora a la realitat elements de la fantasia i el somni. Exemple: Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders.

Ciència-ficció

Explora les possibilitats imaginàries de la ciència i del futur. Exemple: Trajecte final de Manuel de Pedrolo.

Novel·la negra

Descriu situacions conflictives i violentes i la lluita contra el crim. Exemple: Joc brut de Manuel de Pedrolo.

Mercè Rodoreda: Gran Novel·lista Catalana del Segle XX

Gran novel·lista catalana del segle XX.

La plaça del Diamant

Fa un retrat de la generació que va viure la guerra i la postguerra a partir de la vida d'un personatge... Continuar leyendo "Literatura Catalana i Context Social: Gèneres, Autors i Moviments Clau" »

La transformació de la poesia al segle XIX

Durant el segle XIX, el moviment romàntic va passar de moda i van aparèixer noves tendències que van canviar el concepte de poesia:

• Parnassianisme: Escola creada a França el 1860. El seu ideal estètic era una poesia formalment impecable, objectiva i descriptiva. L'objectiu principal era la bellesa, independentment del contingut.
• Simbolisme: Moviment poètic sorgit a França al final de la dècada del 1870. Els seus seguidors s'enfrontaven a la societat i no tenien interès a descriure la realitat sensible.
• Decadentisme: Component del simbolisme iniciat a París el 1880, amb una forta influència de les arts plàstiques i la literatura.

El Modernisme a Catalunya

La restauració de la monarquia borbònica... Continuar leyendo "El Modernisme i la Poesia Catalana del Segle XIX" »

Eduardo Blanco Amor (Ourense, 1897 - Vigo, 1979)

A súa obra

Abrangue todos os xéneros: foi poeta, dramaturgo, narrador...

Narrativa

As tres obras principais desenvólvense no mesmo marco espacial (Ourense).

A súa obra narrativa presenta, ademais, unha serie de características comúns:

Características da narrativa

• Localización espacial en Auria (Ourense).
• Localización temporal nas dúas primeiras décadas do s. XX.
• Protagonismo infantil e xuvenil.
• Preferencia polo narrador subxectivo que narra en primeira persoa.

Poesía

Consta de 3 títulos: Romances Galegos, Poema en Catro Tempos, Cancioneiro.

Teatro

Dous volumes que reúnen varias pezas teatrais: Teatro pra a Xente, Farsas para Títeres.

Álvaro Cunqueiro (Mondoñedo, 1911 - Vigo, 1989)

A súa obra

É... Continuar leyendo "Autores Galegos do Século XX: Obra e Legado" »

Lokailuak

Juntadura

• Emendiozkoak: eta
• Hautakariak: ala, edo
• Aurkaritzakoak: baina, barik
• Alborakuntza: errepikapenak (zein, zein edo komak: , ,)

Menderakuntza

• Konpletiboak: enik, ena, ela
• Zehar galderak: en, enentz
• Erlatibozkoak: en, tako, riko
• Konparazioak: baino, gehiago
• Moduzkoak: bezala, modu
• Helburuzkoak: tzeko, tzera
• Kontzesiboak: nahiz eta
• Kausazkoak: tzeagatik
• Ondoriozkoak: hain...ezen...en
• Baldintza: ba...z gero
• Denborazkoak: bitartean

Aditz Laguntzaileak (Ahalera)

Nor

Oraina - Alegiazkoa - Iragana

Naiteke - Ninteke - Nintekeen

Haiteke - Hinteke - Hintekeen

Daiteke - Liteke - Zitekeen

Gaitezke - Gintezke - Gintezkeen

Zaitezke - Zintezke - Zintezkeen

Zaitezkete - Zintezkete - Zintezketen

Daitezke - Litezke - Zitezketen

Nor-Nori

Oraina - Alegiazkoak

Naki da ke -... Continuar leyendo "Euskarazko Lokailuak eta Aditz Laguntzaileak" »

Conceptes Clau de la Literatura i la Llengua Catalana

Termes Literaris i Lingüístics

• Enumeració: Acumulació d'una sèrie d'aspectes referits a una mateixa cosa.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre gramatical habitual dels elements de l'oració.
• Paral·lelisme: Repetició d'una mateixa estructura en dos o més versos o en dues o més estrofes.
• Polisíndeton: Repetició d'una conjunció coordinant davant els membres d'una enumeració.
• Dièresi: És el signe gràfic dels dos punts que s'escriuen damunt algunes 'i' i algunes 'u'.
• Hiat: Seqüència de dues vocals que pertanyen a síl·labes diferents.
• Sinalefa: Unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula i la vocal inicial de la següent.
• Elisió: Supressió d'una vocal final

A Xeración Nós: Un Movemento Intelectual Galego

As Irmandades da Fala foron un movemento cultural fundamental que utilizou o galego como lingua de expresión en todos os contextos. No ano 1920, naceu a revista NÓS, que deu nome a unha importante xeración de intelectuais e escritores galegos. Entre os seus membros máis destacados atopamos a figuras como Daniel Rodríguez Castelao, Vicente Risco, Ramón Otero Pedrayo e Rafael Dieste.

Características Comúns dos Autores da Xeración Nós

1. A súa procedencia social acomodada, a alta formación intelectual e unha ideoloxía compartida. Asumiron o nacionalismo como orientación política principal.
2. Eran figuras polifacéticas, destacando na escrita de poesía, teatro e prosa.
3. Nas súas obras, expresaron