El Modernisme i la Poesia Catalana del Segle XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,95 KB
La transformació de la poesia al segle XIX
Durant el segle XIX, el moviment romàntic va passar de moda i van aparèixer noves tendències que van canviar el concepte de poesia:
- Parnassianisme: Escola creada a França el 1860. El seu ideal estètic era una poesia formalment impecable, objectiva i descriptiva. L'objectiu principal era la bellesa, independentment del contingut.
- Simbolisme: Moviment poètic sorgit a França al final de la dècada del 1870. Els seus seguidors s'enfrontaven a la societat i no tenien interès a descriure la realitat sensible.
- Decadentisme: Component del simbolisme iniciat a París el 1880, amb una forta influència de les arts plàstiques i la literatura.
El Modernisme a Catalunya
La restauració de la monarquia borbònica el 1874 va comportar un període de relativa pau social, culminant amb l'Exposició Universal de Barcelona el 1888. En aquest context va sorgir el Modernisme, un moviment que pretenia transformar la cultura tradicional en una cultura moderna.
Tendències del Modernisme
- Tendència vitalista-regeneracionista: Recuperava el paper del «jo», de la persona gairebé sobrehumana que, amb la seva voluntat, era capaç de transformar el món.
- Tendència simbolista-decadentista: Defensava que l'artista, davant la indiferència del públic burgès, s'havia de refugiar en l'art, considerat gairebé una religió.
Joan Maragall Gorina
Joan Maragall es va dedicar al periodisme i a la literatura. El seu concepte de poesia està explicat a Elogi de la paraula (1903) i a Elogi de la poesia (1909). Per a ell, la poesia és fruit de la inspiració i es presenta com una energia que rep el poeta en el moment d'escriure, responent al concepte de «paraula viva». En el seu primer llibre, Poesies (1895), hi abunden les descripcions de paisatges naturals, seguit per Visions i cants (1900).
L'Escola Mallorquina
: coincideixen amb el moviment modernista a Catalunya, però presenten diferències: poetes mallorquins tendeixen a la contenció i l'equilibri, utilitzen una llengua més genuïna i s'expressen amb un gran rigor formal. Iniciadors: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.