Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ramon Llull

Ramon Llull va néixer a Mallorca l'any 1232. Va escriure més de 300 obres i pertanyia a la noblesa. Conreà la poesia trobadoresca, va tenir dos fills i va experimentar una visió de Jesucrist que el va portar a desprendre's dels seus béns, abandonar la família i començar una vida dedicada a la difusió del cristianisme.

Es va fixar tres objectius principals:

• Convertir els musulmans, jueus i gentils a la religió cristiana.
• Escriure llibres que expliquessin i divulguessin la doctrina cristiana.
• Sol·licitar a papes i reis la creació d'escoles per formar missioners.

Destaquen les següents referències sobre l'autor:

• Vida Coetània: Llibre biogràfic de l'autor que explica tota la vida de Ramon Llull.
• Eximpli: Narracions que contenen

La Función de Producción en Seres Vivos

La función de producción permite a los seres vivos la interacción entre individuos. En las especies que se reproducen sexualmente, como los seres humanos, la descendencia obtenida comparte los caracteres de los progenitores, pero no es una copia exacta de ellos. En este tipo de reproducción intervienen dos progenitores, uno masculino y otro femenino, que aportan su información genética a través de los gametos. La unión de los gametos, el femenino llamado óvulo y el masculino llamado espermatozoide, se denomina fecundación y como resultado se forma una nueva célula, el cigoto o célula huevo, a partir de la cual se desarrolla un nuevo individuo.

Aparato Reproductor Masculino

• Testículos: Son

La Literatura Catalana del Segle XV: Autors i Debats

Tirant lo Blanc: L'Obra Mestra de Joanot Martorell

L'Autor i la Gènesi de l'Obra

L'autor és Joanot Martorell, cavaller nascut a València. Estigué involucrat en conflictes cavallerescos, com el que l'enfronta amb el seu cosí Joan de Montplau per haver deshonrat la seva germana Damiata. Viatja a Anglaterra, Portugal i Itàlia a causa de diferents plets familiars, cavallerescos i econòmics.

El llibre resta inacabat i passa a Martí Joan de Galba, que l'acaba i el fa imprimir a València el 1490.

Característiques i Temàtiques

A Tirant lo Blanc trobem aspectes cavallerescos, històrics i realistes, ja que es mostra la realitat quotidiana del segle XV. És una novel·la complexa que també inclou... Continuar leyendo "Literatura Catalana del Segle XV: Tirant lo Blanc, Ausiàs March i Debats Lingüístics" »

Orígens de la Llengua Catalana i Primers Textos

L’any 218 aC, els romans arriben a Empúries i des d’allà es van anar expandint per gairebé tota la península Ibèrica. A partir d’aquests segles, es va anar imposant l’organització social dels romans, la seva cultura i la seva llengua: el llatí. Aquest procés rep el nom de romanització.

La Romanització i l'Evolució del Llatí

A partir del 476 dC, quan l’Imperi Romà va ser enderrocat per l’entrada dels pobles germànics, el llatí parlat al nord-est de la Península va anar evolucionant cap a una nova llengua: el català. En aquesta evolució hi van tenir un paper important les llengües que es parlaven abans de la invasió romana i la influència d’altres llengües (recordeu... Continuar leyendo "Orígens del Català: Romanització, Primers Textos i Trobadoresca" »

Literatura Catalana del Segle XV: Preguntes Freqüents

24. Origen de les històries de cavallers (s. XIII-XIV)

Les històries de cavallers que es remunten als segles XIII i XIV provenen de Bretanya.

25. Novel·les cavalleresques catalanes: Noms

Les novel·les cavalleresques catalanes són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

26. Diferències entre novel·les cavalleresques i llibres de cavalleria

Hi ha diverses diferències clau entre les novel·les cavalleresques i els llibres de cavalleria:

• En els llibres de cavalleria, els cavallers tenen poders sobrehumans i estan envoltats de personatges fantàstics com gegants, dracs, mags i bruixots.
• La novel·la cavalleresca, en canvi, remet a un món possible i sovint real, especialment quan es tracta de biografies

Estructura del Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés

El poemari Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, s’estructura en tres parts:

• La primera i la tercera escrites en art menor.
• La segona escrita en art major (versos alexandrins 6+6).

Primera Part: «Teòrica i Pràctica de la Flor Natural» (El Prefaci)

Aquesta part està formada per deu poemes sense títol. El seu títol remet a un manual d’aprenentatge i el contingut s’associa amb el context valencianista dels anys cinquanta. És una resposta irònica contra la poesia oficialment acceptada, caracteritzada per ser:

• Jocfloralista
• Folklòrica
• Tradicionalista
• Còmplice amb el franquisme

Segona Part: El Cos Central

Aquesta part la formen quaranta-set peces (totes, llevat de... Continuar leyendo "Llibre de Meravelles Estellés: Estructura, Temes i Influències" »

Lamarckismo

Postulada en 1809 por Jean-Baptiste de Monet, caballero de Lamarck.

Principios del Lamarckismo

1. Tendencia natural de los seres vivos a evolucionar hacia formas más perfectas. Lamarck, de manera incorrecta, atribuye a la evolución un carácter finalista, que persigue un objetivo definido hacia la perfección, seguramente influido por la filosofía de Platón.
2. Uso y desuso de los órganos. Puede resumirse en la frase acuñada por el autor: “la función crea el órgano”. El uso continuado y persistente de un órgano lo desarrolla, mientras que su desuso lo atrofia.
3. Herencia de los caracteres adquiridos. Este punto puede considerarse como el principal error de esta teoría, pero hay que tener en cuenta que Lamarck desconocía la existencia

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al Gènere Poètic

Vicent Andrés Estellés estudià periodisme a Madrid, començà a escriure poesia a la postguerra de forma clandestina amb l'editorial La Torre i treballà al diari Las Provincias. L'èxit de Llibre de Meravelles el 1971 fou tan gran que provocà la publicació immediata de la seva obra anterior. Cal situar-lo en el “Grup poètic de postguerra”. És un poeta original tant pel tractament dels seus temes com per l'estil, caracteritzat per un experimentalisme formal i lingüístic.

Formació i Estil Lingüístic

El seu llenguatge literari es forja sobre:

• La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV, especialment Ausiàs March.
• La literatura catalana/valenciana contemporània,

Àngel Guimerà (Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924) és la figura cabdal del teatre català del segle XIX i un dels dramaturgs més importants, prolífics i representats del teatre català de tots els temps.

Guimerà introduí en l’escena catalana una forma dramàtica ambiciosa i d’aspiracions europeistes. L’èxit d’aquesta fórmula fou immediat: en sols quatre anys i amb tres obres estrenades, Àngel Guimerà s’havia consagrat com el primer autor teatral de Catalunya.

Les etapes de la seva carrera teatral

Quan Guimerà comença la seva carrera com a dramaturg, el panorama teatral estava dominat pel corrent històrico-romàntic: obres en vers, de temàtica històrica i amb personatges que pertanyen a l’alta noblesa.

Guimerà innovarà... Continuar leyendo "Àngel Guimerà: El gran dramaturg de les lletres catalanes" »

Context històric: Franquisme i repressió cultural

L'inici de la Dictadura franquista, l'any 1939, va significar per a Catalunya, el País Valencià i les Balears la pèrda de llibertats democràtiques, a més de la persecució de la seva llengua i literatura, identificades com a signes emblemàtics del separatisme. Llengües com el català o el basc només eren permeses en els àmbits familiar i folklòric. Exclòs el català del sistema docent i dels mitjans de comunicació, el públic lector en català es trobava molt limitat. Durant els anys 60, la societat es va transformar gràcies a la millora de les condicions de vida, l'economia i el creixement de l'oposició al franquisme. A partir dels anys 60 va pujar el nivell econòmic i el règim... Continuar leyendo "L'assaig català durant el franquisme i la postguerra" »