Llibre de meravelles d'Estellés: estructura tríptica, temes i influències

Resumen

Aquest document analitza l'estructura del poemari Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés, organitzat en tres parts amb forma de tríptic. Explica el contingut de cada part, els temes principals com l'evocació del passat, la guerra i l'amor, i les influències de Ramon Llull i de les citacions d'autors medievals i moderns.

Puntos clave

El poemari s'estructura en tres parts: la primera i la tercera en art menor i la segona en art major (alexandrins 6+6).
La primera part, «Teòrica i Pràctica de la Flor Natural», és un prefaci de deu poemes sense títol que ironitza contra la poesia oficial jocfloralista, folklòrica, tradicionalista i còmplice amb el franquisme.
La segona part, el cos central, té quaranta-set peces amb títol i citació inicial, i tracta l'evocació d'un passat feliç, la guerra i la postguerra, i l'amor.
La tercera part, «Propietats de la Pena», és un epíleg de cinc poemes esperançadors que encoratja el sentiment de pàtria valenciana.
L'estructura tríptica recorda els retaules medievals: paradís al prefaci, cos central com a part més gran i infern a l'epíleg.
El poemari s'inspira en el Llibre de meravelles de Ramon Llull en la construcció episòdica, la finalitat didàctica i moral i el ressò medieval.

Ponte a prueba

Estructura del Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés

El poemari Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, s’estructura en tres parts:

La primera i la tercera escrites en art menor.
La segona escrita en art major (versos alexandrins 6+6).

Primera Part: «Teòrica i Pràctica de la Flor Natural» (El Prefaci)

Aquesta part està formada per deu poemes sense títol. El seu títol remet a un manual d’aprenentatge i el contingut s’associa amb el context valencianista dels anys cinquanta. És una resposta irònica contra la poesia oficialment acceptada, caracteritzada per ser:

Jocfloralista
Folklòrica
Tradicionalista
Còmplice amb el franquisme

Segona Part: El Cos Central

Aquesta part la formen quaranta-set peces (totes, llevat de dues, amb títol i citació inicial). Aquesta secció consta de subapartats on trobem:

L’evocació d’un passat feliç a partir d’un present gris.
La inspiració escènica de la guerra i la postguerra.
L’amor com a tema transversal.

Tercera Part: «Propietats de la Pena» (L’Epíleg)

Aquesta part està constituïda per cinc poemes sense títol. No es tracta d’un fragment nostàlgic i trist; «Propietats de la pena» és un al·legat esperançador que encoratja els valencians envers el sentiment de pàtria. En aquesta secció, Estellés s’erigeix com a portaveu cultural del poble, encarregat de recuperar la dignitat col·lectiva dels valencians.

Un poema emblemàtic d’aquest poemari, que també apareixerà dins el Mural del País Valencià, és el que comença amb el verb sentenciós: «assumiràs la veu d’un poble».

L'Estructura Tríptica i les Influències

Així, com passa sovint en els retaules medievals, la seva estructura es presenta com un tríptic:

El retaule inicial (prefaci) representa el paradís.
El cos central és el més gran.
El retaule final (epíleg) és on plasma l’infern.

Paratextos i Citacions

En la part central de l’obra, apareixen paratextos introductoris de cada peça que corresponen a citacions d’autors. Aquestes citacions teixeixen un camí entre l’edat mitjana i l’actualitat del poeta per mitjà de personatges com:

Ramon Llull (s. XIII)
Ausiàs March (s. XV)
Teodor Llorente (s. XIX)
Miquel Batllori (s. XX)

Inspiració en Ramon Llull

Per a aquest emblemàtic poemari, Estellés s’inspira en el Llibre de meravelles de Ramon Llull (s. XIII) quant a:

La construcció episòdica.
La finalitat didàctica i moral.
El ressò medieval que va assolir.

A més, el jo líric s’identifica amb el de Llibre de meravelles, Fèlix, ja que es tracta d’una literatura testimonial, més o menys irònica, això sí, d’allò que veu i que viu en la realitat. En aquest testimoniatge també trobem influències de la professió periodística de l’autor.

Preguntas frecuentes

Quantes parts té el Llibre de meravelles d'Estellés?

El poemari té tres parts: un prefaci, un cos central i un epíleg. La primera i la tercera estan escrites en art menor i la segona en art major.

De quin llibre medieval s'inspira Estellés?

Estellés s'inspira en el Llibre de meravelles de Ramon Llull, del segle XIII, en la construcció episòdica, la finalitat didàctica i moral i el ressò medieval que va assolir.

Quins temes tracta la segona part del poemari?

El cos central tracta l'evocació d'un passat feliç des d'un present gris, la inspiració escènica de la guerra i la postguerra, i l'amor com a tema transversal.