Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

La persistència de la identitat catalana

Començament del segle XIX, després del Decret de Nova Planta, que elimina l’estructura politicoadministrativa de l’antiga Corona d’Aragó, a Catalunya persisteix un clar refús del procés de centralització administrativa i de l’amenaça d’imposar-hi les lleis i la llengua de Castella. A causa d’aquesta política, el català quasi havia desaparegut com a llengua administrativa i de cultura. No tenia persistència en les esferes d’administració estatal, en l’ensenyament ni en la vida oficial eclesiàstica. Bona part de les elits culturals i polítiques del Principat l’havien abandonat en l’ús públic i la comunicació escrita. Malgrat aquest retrocés, el català es mantenia en... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Llengua i Cultura" »

La narrativa de postguerra

La literatura es fa ressò de l'experiència traumàtica que suposa la guerra en tots els àmbits: el dolor provocat pel conflicte bèl·lic, la desfeta d'una pàtria, la pèrdua de llibertats… El sentiment de pèrdua plana en les pàgines de la literatura de postguerra, que, des de la visió estrictament personal, fa un retrat de la tragèdia col·lectiva.

En la narrativa de postguerra, hi predomina la novel·la psicològica, que aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims dels personatges. Alguns autors recorren a la fantasia i als símbols per evitar parlar directament d'una realitat que rebutgen. També es cultiven altres gèneres narratius: el conte, l'article periodístic, l'assaig, les memòries.... Continuar leyendo "Narrativa catalana de postguerra: Rodoreda, Calders, Espriu" »

Orixes e Consolidación do Teatro Galego Independente

Nos últimos anos da ditadura franquista, Manuel Lourenzo fundara na Coruña Teatro Circo, o primeiro grupo do que se denominou Teatro Independente galego. Este pretendía achegar este xénero ao pobo e intentar normalizar a lingua galega. En 1973, a Agrupación Cultural de Ribadavia convoca a Mostra de Teatro, a cal posibilita a contrastación de opinións, non só do público, senón tamén da crítica. Durante a Transición, xorden varias mostras de teatro e consolídase e impúlsase a profesionalización do sector coa fundación, por parte de Manuel Lourenzo, da Escola Dramática Galega a finais dos anos 70. Aparecen diversas compañías teatrais, a maioría das cales continúan en funcionamento... Continuar leyendo "Evolución do Teatro Galego Contemporáneo: Protagonistas e Tendencias Clave" »

As Vangardas

Son correntes estéticas internacionais (1910 – 1930). Tamén se coñecen co nome de ismos: futurismo, dadaísmo, surrealismo, creacionismo, cubismo...

Características das vangardas dos séculos XX e XXI

Significación: cambios socio-económicos e políticos / cambio na creación artística.

Características:

• Inexistencia dunha verdadeira escola vangardista galega.
• Non hai unha renuncia ao compromiso coa realidade social e cultural do país.
• Non se produce unha rotura total coa tradición literaria.
• Literatura menos cerebral, non totalmente afastada do sentimentalismo.

Autores:

• Fermín Bouza Brey: Nao semlleira (temática amorosa).
• Álvaro Cunqueiro: Cantiga nova que se chama Riveira (temática amorosa, presenza da sensualidade).
• Manuel

El Conte: Definició i Estructura

Un conte és una narració breu d'una sèrie de fets imaginaris. L'argument sol ser senzill i té com a eix un sol tema. La finalitat és entretenir, divertir i, de vegades, aconsellar. Solen tenir aquestes parts:

• Situació inicial: presentació dels personatges i del context.
• Plantejament d'un conflicte: aparició del fet que desencadena l'acció.
• Desenvolupament: relació d'accions que es fan per a resoldre el conflicte.

El Narrador: Tipus i Perspectives

1. Narrador intern: se situa dins la història, perquè és un dels participants. Conta els fets en primera persona i adopta generalment un punt de vista

Segle XVI: El Renaixement

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII es van produir diversos canvis estètics: el Renaixement, el Barroc, el Neoclassicisme i la Il·lustració.

Teatre

Es conreen els actes sacramentals de caràcter al·legòric per a l'exaltació de l'eucaristia.

Prosa

Destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig (1510-1574).

Poesia

S'alternen els models medievals amb les noves actituds renaixentistes i algunes de prebarroques. Joan Timoneda (1518-1583) va publicar Flor d'enamorats (1562). Joan Pujol (1514-1603) és autor de La singular i admirable victòria de Lepant (1574).

Segle XVII: El Barroc

L'estil dels autors barrocs va sotmetre la llengua a una intensa reelaboració. Processos a què es... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Neoclassicisme, Il·lustració i Renaixença" »

Egitura Sintaktikoa eta Lexikoa

Perpaus Konpletiboak

Responden a una pregunta (Galdera bati erantzuten diote).

Menderagailuak: -(e)la, -(e)nik, -t(z)eak, -t(z)eari, -t(z)eko.

Adibidea:

Nik badakit bihar etorriko dela. > Zer dakit?

Etorriko zela uste nuen. > Zer uste nuen?

Noiz -(e)la eta noiz -(e)nik?

Ezezkoan -(e)nik erabiltzen da.

Zehar Galdera

Zehar galderari erantzuten diote (3). 'Zer' galderari ere erantzuten diote.

Menderagailuak: -(e)n, -ea..., -n, -n ala ez.

Adibidea:

• ZER esan du?
• ZER jakin nahi du?

Erlatibozko Perpausak

Menderagailuak: -(e)n, -tako (-dako), -(r)iko.

Adibidea:

Saltzailea etxera etorri da. Saltzailea bizarduna da.

Erlatibozkoa: Etxera etorri den saltzailea bizarduna da.

Juntadurazko Perpausak

Bi mota daude (3):

1. Juntagailuz egindako

As Vangardas

Nas primeiras décadas do século XX xorden en Europa diversos movementos artísticos que pretenden unha renovación total da arte. Todos eles son coñecidos co nome de vangardas. Estes movementos teñen en común a ruptura coa tradición literaria e a procura de novos camiños expresivos. Caracterízanse pola actitude antirromántica e antisentimental, defenden a total liberdade creativa e reivindican a súa independencia e orixinalidade.

Futurismo

Caracterízase pola ruptura coa tradición literaria do pasado e a defensa da modernidade e do futuro, representado na velocidade e nas máquinas. Un dos seus lemas era “palabras en liberdade” que supón a ruptura coas normas sintácticas e ortográficas, a eliminación da métrica,... Continuar leyendo "Panorama da Literatura Galega: Vangardas e Posguerra" »

La Adolescencia y la Revisión del Complejo de Edipo

El Segundo Despertar y la Reelaboración de la Castración

La adolescencia implica una reestructuración de la oposición falo-castración, establecida durante la primera infancia a través del Complejo de Edipo (CE). Freud consideraba el núcleo de la neurosis vinculado a la castración, que se configura en dos tiempos: en la niñez y en la adolescencia. Esta última etapa implica un segundo despertar que involucra una revisión y reelaboración de la castración, generando un efecto de significancia. Se trata del momento de hallazgo del objeto, donde en la pubertad se pasa del par fálico-castrado al par femenino-masculino.

El Conflicto Edípico y el Hallazgo de Objeto

La adolescencia es la... Continuar leyendo "El Complejo de Edipo y su Repercusión en la Adolescencia" »

Renaixement

Moviment cultural i estètic dels segles XV i XVI basat en la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina.

• Interpretació i restitució de textos clàssics
• Assimilació de idees i valors clàssics
• Imitació de models literaris, arquitectònics i figuratius clàssics
• Exaltació de l'esser humà
• Nova ordenació laica de la societat

Canvis

• Introducció de l'empremta (circulació ràpida de idees i obres)
• Reformes religioses (Luter i Rotterdam) (contrareforma catòlica)
• Descobriments geogràfics (Amèrica)
• Sistema heliocèntric (Copèrnic)

Origen

Va tenir origen a Itàlia i es va difondre per Europa a partir dels humanistes. Els humanistes que hi havia per Europa (artistes italians) i estudiants europeus que van a Itàlia de viatge... Continuar leyendo "El Renaixement a Catalunya: Literatura i Canvis" »