Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

El bilingüisme social

Mite del bilingüisme: Concepte del qual han parlat i han denunciat sociolingüistes com Lluís Vicent Aracil i Rafael Ninyoles.

El concepte ha estat utilitzat ideològicament per sectors que veuen en el bilingüisme dels altres la millor garantia per al manteniment del seu monolingüisme. Aquests sectors veuen com el bilingüisme els afavoreix en tant que el seu bilingüisme és una qüestió de voluntat, i si volen poden practicar un monolingüisme sense fissures.

Conclusió: El concepte de bilingüisme només es pot aplicar amb correcció si ens referim a persones concretes.

Si ens referim al conjunt d'una societat, parlem de conflicte lingüístic o diglòssia, no de bilingüisme social.

La diglòssia

Segons Ferguson (1959)

Davallada de la Literatura Catalana Culta

Conseqüències de la Davallada

• Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la Corona d’Aragó.

• Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques.

• Utilització freqüent del català en la literatura culta

• Entrada de castellanismes en la literatura culta

• Pèrdua de la consciència d’unitat entre territoris de parla catalana.

La crisi afectava el català com a llengua de prestigi, el seu ús en la literatura culta, no en la popular.

1. Renaixement, Barroc i Il·lustració

• Renaixement: segle XVI (iniciat ja al XV)

• Barroc: segle XVII

• Il·lustració: segle XVIII

El Renaixement

Va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Moviment... Continuar leyendo "La Davallada de la Literatura Catalana: Renaixement, Barroc i Il·lustració" »

Contextualització

• La gran activitat literària i cultural de València es deu a una situació econòmica pròspera, fruit d'un teixit industrial que el Principat no té. Aquesta cultura està en contacte amb el Renaixement italià, però encara conserva trets dels models de vida cortesans medievals.

• Martorell assumeix l'antropocentrisme humanista i busca el realisme a la seva obra, però no abandona les convencions cortesanes. La seva proposta literària representa els moments de transició de models de vida i d'estètica.

• Els models literaris dels quals disposa Martorell són els de la novel·la de cavalleries; també la tradició de les cançons de gesta i els lais narratius, a més dels propis de la historiografia catalana.

• Tirant lo Blanc

A Literatura de Preguerra

1. Contexto Histórico

• O agrarismo: Xorde o agrarismo, movemento que loita para que os campesiños poidan ser donos das terras que traballan. A principal asociación, nesta loita, é Acción Galega, liderada por un crego de Ourense, Basilio Álvarez. No 1926, na ditadura de Primo de Rivera, conseguen o seu obxectivo. Como consecuencia, desaparece a fidalguía e aparece un campesiñado propietario.

• Desenvolvemento industrial e urbano: Medra a industria (de conservas, de construción naval...), o comercio e a banca. Como consecuencia, medran as cidades, especialmente A Coruña e Vigo, e a burguesía comeza a ter certo peso na sociedade.

• As Irmandades da Fala: Ligadas ó galeguismo, xorden as Irmandades da Fala, no 1916,

Joan Francesc Mira i la realitat contemporània

Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg, professor de grec i ciutadà compromès, va nàixer a la ciutat de València l'any 1939.

Ha excel·lit en totes les facetes creatives enumerades abans i bona prova d'això és la gran quantitat de guardons amb els quals ha estat reconeguda la seua obra. Entre aquests, cal destacar:

• El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2004
• Dues vegades el Premi Nacional de la Crítica
• El Premi Sant Jordi de Narrativa
• El Premio Nacional de Traducción

Destaca, així mateix, la trajectòria de servei de Mira al projecte de construcció d'un espai cultural i cívic comú per al conjunt de les terres que compartim una mateixa llengua.

Estil narratiu

La narrativa de Mira no... Continuar leyendo "Assaig i Teatre Català: Mira, Fuster i Benet i Jornet" »

Característiques del text científic

El text científic es defineix per la seva objectivitat, centrant-se exclusivament en el tema tractat. Les seves característiques principals són:

• Llenguatge tècnic: Ús d'expressions específiques.
• Neutralitat: No expressa valors emocionals.
• Ordre i estructura lògica: Entonació enunciativa i frases ordenades.
• Precisió: Els termes han de ser unívocs per evitar ambigüitats o males interpretacions.

Enciclopèdies i diccionaris

Tenen en comú la divulgació cultural i científica basada en l'ordre alfabètic. La diferència fonamental és que el diccionari només defineix, mentre que l'enciclopèdia defineix i explica tot el que se sap sobre el tema.

Tipus d'enciclopèdies

1. Generals: A partir de 1750, a França,

La literatura catalana durant la postguerra

El 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola, que donaria pas a 40 anys de dictadura franquista, caracteritzada per la censura, l'exili, la prohibició de la llengua catalana i la repressió dels opositors al règim. Es van prohibir els partits polítics i el castellà va substituir el català en els àmbits de prestigi; per tant, el català va passar a la clandestinitat.

L'exili es va viure de dues maneres:

• L'exili interior: autors que van inhibir-se de la realitat, com Llorenç Villalonga.
• L'exili exterior: autors que van marxar en veure que la seva vida estava en perill (França, Amèrica).

La temàtica dels autors no seguia un ordre establert, sinó que es basava en un personatge que s'enfrontava... Continuar leyendo "La literatura catalana durant la postguerra i el franquisme" »

En qué medida resultó favorecida la introducción de las mujeres en el magisterio con una concepción segregada y sexista de la educación?

Las mujeres se beneficiaron de los argumentos que le proporcionaba la propia sociedad patriarcal, pues esta entendía que su primera misión era criar y educar a los hijos, convirtiendo así la maternidad en un oficio a tiempo completo. Y la profesión de maestra era percibida como una prolongación de la natural función educadora que se les atribuía. ¿Quién mejor que una maestra para sustituir a una madre? Las personas más adecuadas para reproducir en las futuras generaciones los roles femeninos tradicionales eran las maestras, que estaban socializadas ellas mismas en esos patrones. Las cualidades... Continuar leyendo "La mujer en la educación: Entre la maternidad y la profesionalización docente" »

Lo Crestià: L'Enciclopèdia de Francesc Eiximenis

Lo Crestià és una enciclopèdia monumental impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392. Inicialment, es preveien tretze volums que continguessin «sumàriament tot el fonament del cristianisme» per estimular l'estudi de la teologia entre els laics. Avui dia, es pot considerar com una enciclopèdia de la vida medieval.

Lo Crestià és una obra universal que marca una fita important en la història de la literatura occidental: és la darrera de les grans summes teològiques medievals, i és també un dels primers grans escrits de la literatura didàctica i teològica europea que abandona el llatí en benefici d'una llengua vernacla, el català.

Estructura

Els Intel·lectuals del Segle XIV: Orígens i Impacte

Els intel·lectuals del segle XIV provenien majoritàriament dels ordes religiosos, especialment dels franciscans i dominicans. Aquests no es dedicaven a la literatura de ficció, sinó que impulsaven un moviment de difusió de la teologia entre les capes laiques.

L'origen d'aquests ordes es remunta al segle XIII: Sant Domènec de Guzmán va fundar els dominicans (frares predicadors), mentre que els franciscans (frares menors) van sorgir per imitar el model de vida de Sant Francesc d'Assís.

Context i Característiques dels Ordes Mendicants

• Canvis en la funció social de l'església: Fins aleshores, els únics ordes monacals eren els provinents de l'Orde de Sant Benet. Aquests nous models van