La literatura catalana durant la postguerra i el franquisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,88 KB
La literatura catalana durant la postguerra
El 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola, que donaria pas a 40 anys de dictadura franquista, caracteritzada per la censura, l'exili, la prohibició de la llengua catalana i la repressió dels opositors al règim. Es van prohibir els partits polítics i el castellà va substituir el català en els àmbits de prestigi; per tant, el català va passar a la clandestinitat.
L'exili es va viure de dues maneres:
- L'exili interior: autors que van inhibir-se de la realitat, com Llorenç Villalonga.
- L'exili exterior: autors que van marxar en veure que la seva vida estava en perill (França, Amèrica).
La temàtica dels autors no seguia un ordre establert, sinó que es basava en un personatge que s'enfrontava a una realitat. Amb l'exili hi va haver una pèrdua d'intel·lectuals, fet que va provocar una disminució de la producció literària. L'assaig, però, va adoptar una postura crítica que influiria en les generacions futures.
Etapes de la postguerra
- Repressió: aïllament cultural i màxima repressió.
- Permissió: autorització del teatre en català.
- Anys 50: fi de la clandestinitat, creació d'infraestructures per al món editorial, premis i concursos. Sorgeix la revista Ariel, Moll continua amb Les Illes d'Or i s'inicia el boom editorial.
Llorenç Villalonga i la novel·la psicològica
La novel·la psicològica té l'objectiu de reflectir l'estat d'ànim i se centra en l'interior dels personatges. Villalonga, amb una mentalitat conservadora (franquista), va començar a escriure en castellà, però aviat s'adonà de l'eficàcia del català per a la creació literària. La seva obra va provocar l'enemistat amb els escriptors de l'Escola Mallorquina, però, acabada la Guerra Civil, es va reconciliar amb ells i va començar a fer tertúlies.
Etapes de l'autor
- Iniciació: abans de la Guerra Civil utilitza el català i el castellà. Comença a escriure en català amb l'obra Mort de dama. En conte i teatre destaca A l'ombra de la Seu, que és l'adaptació de Mort de dama.
- Acabada la guerra: utilitza el català i escriu l'obra més destacada: Bearn o La sala de les nines. En conte i teatre fa Faust, que és l'adaptació de la primera part de Bearn.
- Darrera etapa: utilitza tendències autobiogràfiques. El major èxit el tindrà amb Flo la Vigne i Andrea Víctrix.