Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Nor-Nork Aditz-taulak: Ahalera

Nor-Nork Aditz-taulak: Baldintza

Nor-Nori Aditz-taulak: Baldintza

Nor-

Extensió progressiva de l’interès dels mestres de Bolonya a altres drets: dret feudal i dret canònic

S. XIII la societat feudal va engendrar un dret d’acord amb les seves necessitats, el Libri Feudorum. Dret Feudal, basat en el csotum. En un primer moment, dret feudal i dret romà eren considerats divergents; el dret bo era el romà, però el vigent era el feudal. Posteriorment, dret feudal podia ser inclòs al Corpus Iuris Civilis. Dret Canònic, L’Església, va crear un dret centrat en tres aspectes: Organització de l’església. Relacions entre l’església i el món. Reserva “de lo sagrado”. Els fonaments d’aquest són: el dret natural i les escriptures (dret diví positiu). Fins al s. XI: dret confús, dispers, parcial... Continuar leyendo "La recepció del dret comú a la baixa edat mitjana" »

1. Etapa presil·làbica

L’infant no té comprensió del principi alfabètic.

1.1 Escriptura indiferenciada

L’escriptura s'entén com a reproducció de l’acte d’escriure en la persona alfabetitzada.

• Imitació de l’escriptura de l’adult: cercles, pals, ganxos…
• Els nens atribueixen a l’escriptura una funció designativa: allò que escrivim és el nom de l’objecte; per tant, l’escriptura és una reproducció de noms.
• En allò que percep l’adult, no es distingeix entre dibuix i escriptura.
• De vegades s’observa relació entre la mida de l’objecte i la llargada de l’escriptura.

1.2 Escriptura diferenciada

Interès per les propietats formals dels textos i percepció de característiques: linealitat, segmentació de paraules, nombre... Continuar leyendo "Les 5 etapes de l'aprenentatge de l'escriptura" »

Joan Alcover: Vida, Obra i Tragèdia Personal

Biografia de Joan Alcover

Joan Alcover i Maspons (Palma, 1854 – 1926) va ser un destacat poeta, assagista i polític mallorquí. Fill de pare mallorquí i mare catalana, va cursar els seus estudis a l’Institut Balear abans de traslladar-se a Barcelona per estudiar Dret.

Carrera Política i Jurídica

Alcover va seguir un camí polític paral·lel al d'Antoni Maura, militant al Partit Conservador. El 1893 va ser elegit diputat a Corts, però aviat es va desenganyar de la classe política espanyola, distanciant-se'n i acostant-se lleugerament a la ideologia de la Lliga Regionalista. Professionalment, va exercir d’advocat a l’Audiència Provincial i el 1911 va ser nomenat Magistrat.

Tragèdies Familiars

Conceptes Fonamentals de la Llengua

Llenguatge:

Una capacitat pròpia i comuna dels éssers humans.

Llengua:

Sistema convencional de signes que es manifesta quan el parlant en fa ús, quan fa l'acte de parla.

Parla:

La manifestació de la llengua per part de cada parlant.

Variacions Lingüístiques

Dins d'una llengua, les diferents formes de fer servir l'idioma segons l'origen geogràfic de cada parlant.

• Variació Diacrònica: Les diferents formes de parlar una mateixa llengua al llarg del temps.
• Variació Diatòpica: Dona lloc als diferents dialectes d'una llengua en cada zona.
• Variació Diastràctica: L'ús de la llengua que fan els parlants segons els grups socials a què pertanyen.
• Variació Diafàsica: L'opció lingüística que tria cada parlant.

1.- Context històric, social i cultural

Llibertat i pluralitat política

Estabilitat d'un règim democràtic

Promulgació de la Constitució

Joanot Martorell (1413?-1468)

Nasqué a València, probablement entre 1405 i 1413.

• Fill d'una família de la noblesa valenciana mitjana vinguda a menys.

  • El seu pare, Francesc Martorell, fou administrador de Martí I, l'Humà.

  • La mare, Damiata Abelló, tingué 7 fills (Galceran, Damiata, Isabel, Joanot, Jaume, Guillem i Jofre).

• 1435, mor el pare i els germans grans es fan càrrec de casar les germanes i guardar l'honor familiar.

  • Joanot se n'ocupa del casament de Damiata amb Joan de Montpalau.

  • Enfrontament amb Montpalau.

  • Viatge a Anglaterra.

  • Perd bous i esquelles: ha de pagar 4.000 florins per una sanció que li imposa la reina Maria.

  • De tornada a València: enfrontament amb Bertomeu Martí pel Marquesat de Dénia.

  • Viatge a Nàpols amb la finalitat de demanar

Rimes

• Rima interna: Quan rima al final i al mig del vers. Per exemple: "salvem esculls entre cants i reculls".
• Versos blancs: Són versos que segueixen una mateixa pauta rítmica o sil·làbica, però no rimen.
• Versos esparsos: És un vers que no rima enmig de versos que sí que rimen.
• Versos lliures: Versos que no segueixen cap pauta mètrica.

Estructures estròfiques

• Rima creuada: a-b-b-a
• Rima encadenada: a-b-a-b
• Rima caudada: a-a-b-b

Estrofes

• Tercet: Combinació de 3 versos (normalment encadenats a-b-a, b-c-b, c-d-c) d’origen italià.
• Quartet: La quarteta és d’art menor i el quartet és d’art major. La rima pot ser tant creuada com encadenada.
• Octava: Estrofes de 8 versos. Hi ha diferents tipus, com la cobla (l’octava medieval catalana), que

Aspectos Fisiológicos de la Visión y la Percepción del Color

Los colores que vemos no son simplemente una función de diferentes longitudes de onda; constituyen en realidad nuestras reacciones a los estímulos visuales a través de procesos complejos que se producen en nuestro aparato perceptivo. Estos procesos suponen el modo en que nuestros ojos registran los colores, clasifican las aportaciones y las transfieren al cerebro, y la manera en que este último decodifica las señales. Podemos también percibir los colores con sentidos distintos de la visión, como el oído y el tacto.

El Aparato Visual: Estructura del Ojo

El ojo es un globo formado por dos segmentos esféricos de distinto diámetro:

• Segmento menor: Situado en la parte exterior

El bilingüisme social

Mite del bilingüisme: Concepte del qual han parlat i han denunciat sociolingüistes com Lluís Vicent Aracil i Rafael Ninyoles.

El concepte ha estat utilitzat ideològicament per sectors que veuen en el bilingüisme dels altres la millor garantia per al manteniment del seu monolingüisme. Aquests sectors veuen com el bilingüisme els afavoreix en tant que el seu bilingüisme és una qüestió de voluntat, i si volen poden practicar un monolingüisme sense fissures.

Conclusió: El concepte de bilingüisme només es pot aplicar amb correcció si ens referim a persones concretes.

Si ens referim al conjunt d'una societat, parlem de conflicte lingüístic o diglòssia, no de bilingüisme social.

La diglòssia

Segons Ferguson (1959)