Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Ramon Llull i Tirant lo Blanc

1. Contextualització breu. La vida de Ramon Llull va estar farcida d’aventures, viatges, projectes i experiències molt diverses. I la seva personalitat i la seva intel·ligència, tan vigoroses com intrèpides i productives (va generar més de 260 títols de pròpia mà com a filòsof, místic, teòleg o novel·lista entregat a temes relacionats amb la realitat quotidiana del seu temps), no varen deixar ningú indiferent. Llull, que quan tenia 30 anys va viure una transformació personal més o menys sobtada, i que fruit de la seva experiència religiosa va recórrer el món medieval per repetir insistentment que l’objectiu principal de l’home havia de ser conèixer i estimar Déu, havia nascut a Palma la... Continuar leyendo "Ramon Llull i la difusió internacional del català" »

Aspectos Fisiológicos de la Visión y la Percepción del Color

Los colores que vemos no son simplemente una función de diferentes longitudes de onda; constituyen en realidad nuestras reacciones a los estímulos visuales a través de procesos complejos que se producen en nuestro aparato perceptivo. Estos procesos suponen el modo en que nuestros ojos registran los colores, clasifican las aportaciones y las transfieren al cerebro, y la manera en que este último decodifica las señales. Podemos también percibir los colores con sentidos distintos de la visión, como el oído y el tacto.

El Aparato Visual: Estructura del Ojo

El ojo es un globo formado por dos segmentos esféricos de distinto diámetro:

• Segmento menor: Situado en la parte exterior

El bilingüisme social

Mite del bilingüisme: Concepte del qual han parlat i han denunciat sociolingüistes com Lluís Vicent Aracil i Rafael Ninyoles.

El concepte ha estat utilitzat ideològicament per sectors que veuen en el bilingüisme dels altres la millor garantia per al manteniment del seu monolingüisme. Aquests sectors veuen com el bilingüisme els afavoreix en tant que el seu bilingüisme és una qüestió de voluntat, i si volen poden practicar un monolingüisme sense fissures.

Conclusió: El concepte de bilingüisme només es pot aplicar amb correcció si ens referim a persones concretes.

Si ens referim al conjunt d'una societat, parlem de conflicte lingüístic o diglòssia, no de bilingüisme social.

La diglòssia

Segons Ferguson (1959)

Davallada de la Literatura Catalana Culta

Conseqüències de la Davallada

• Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la Corona d’Aragó.

• Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques.

• Utilització freqüent del català en la literatura culta

• Entrada de castellanismes en la literatura culta

• Pèrdua de la consciència d’unitat entre territoris de parla catalana.

La crisi afectava el català com a llengua de prestigi, el seu ús en la literatura culta, no en la popular.

1. Renaixement, Barroc i Il·lustració

• Renaixement: segle XVI (iniciat ja al XV)

• Barroc: segle XVII

• Il·lustració: segle XVIII

El Renaixement

Va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Moviment... Continuar leyendo "La Davallada de la Literatura Catalana: Renaixement, Barroc i Il·lustració" »

Contextualització

• La gran activitat literària i cultural de València es deu a una situació econòmica pròspera, fruit d'un teixit industrial que el Principat no té. Aquesta cultura està en contacte amb el Renaixement italià, però encara conserva trets dels models de vida cortesans medievals.

• Martorell assumeix l'antropocentrisme humanista i busca el realisme a la seva obra, però no abandona les convencions cortesanes. La seva proposta literària representa els moments de transició de models de vida i d'estètica.

• Els models literaris dels quals disposa Martorell són els de la novel·la de cavalleries; també la tradició de les cançons de gesta i els lais narratius, a més dels propis de la historiografia catalana.

• Tirant lo Blanc

A Literatura de Preguerra

1. Contexto Histórico

• O agrarismo: Xorde o agrarismo, movemento que loita para que os campesiños poidan ser donos das terras que traballan. A principal asociación, nesta loita, é Acción Galega, liderada por un crego de Ourense, Basilio Álvarez. No 1926, na ditadura de Primo de Rivera, conseguen o seu obxectivo. Como consecuencia, desaparece a fidalguía e aparece un campesiñado propietario.

• Desenvolvemento industrial e urbano: Medra a industria (de conservas, de construción naval...), o comercio e a banca. Como consecuencia, medran as cidades, especialmente A Coruña e Vigo, e a burguesía comeza a ter certo peso na sociedade.

• As Irmandades da Fala: Ligadas ó galeguismo, xorden as Irmandades da Fala, no 1916,

Joan Francesc Mira i la realitat contemporània

Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg, professor de grec i ciutadà compromès, va nàixer a la ciutat de València l'any 1939.

Ha excel·lit en totes les facetes creatives enumerades abans i bona prova d'això és la gran quantitat de guardons amb els quals ha estat reconeguda la seua obra. Entre aquests, cal destacar:

• El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2004
• Dues vegades el Premi Nacional de la Crítica
• El Premi Sant Jordi de Narrativa
• El Premio Nacional de Traducción

Destaca, així mateix, la trajectòria de servei de Mira al projecte de construcció d'un espai cultural i cívic comú per al conjunt de les terres que compartim una mateixa llengua.

Estil narratiu

La narrativa de Mira no... Continuar leyendo "Assaig i Teatre Català: Mira, Fuster i Benet i Jornet" »

XX. MENDEA. EUSKAL LITERATURAREN PIZKUNDEA ESPAINIAKO GERRA AURREAN.

José de Aristimuño “Aitzol” (1896-1936) tolosarrak garai oso bat markatu zuen, garai laburra zoritxarrez, eta Jokin Zaitegi (1906-1979) poetak “Aitzolen belaunaldia” izenez bataiatu zuena.

Garai historikoari begiratzen badiogu, ordea, Errepublika Garaiak (1931-39) ez du soilik une historiko bat adierazten, estetika sortzailea ere kontuan hartuko lukeen bidea izango litzateke berea proiektu politiko-literario baten barruan; idazle gazteen bultzatzaile eta euskal kultur pizkundearen sustatzaile izan zen Espainiako Gerra aurreko hamarkadan (1926-1936).

•Horrela, 1927an Lizardi, Orixe, G. Mujika eta beste batzuekin Euskaltzaleak izeneko elkartea sortu zuen euskal kultura... Continuar leyendo "XX. Mendea. Euskal Literaturaren Pizkunde Espainiako Gerra Aurrean" »

En qué medida resultó favorecida la introducción de las mujeres en el magisterio con una concepción segregada y sexista de la educación?

Las mujeres se beneficiaron de los argumentos que le proporcionaba la propia sociedad patriarcal, pues esta entendía que su primera misión era criar y educar a los hijos, convirtiendo así la maternidad en un oficio a tiempo completo. Y la profesión de maestra era percibida como una prolongación de la natural función educadora que se les atribuía. ¿Quién mejor que una maestra para sustituir a una madre? Las personas más adecuadas para reproducir en las futuras generaciones los roles femeninos tradicionales eran las maestras, que estaban socializadas ellas mismas en esos patrones. Las cualidades... Continuar leyendo "La mujer en la educación: Entre la maternidad y la profesionalización docente" »

Lo Crestià: L'Enciclopèdia de Francesc Eiximenis

Lo Crestià és una enciclopèdia monumental impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392. Inicialment, es preveien tretze volums que continguessin «sumàriament tot el fonament del cristianisme» per estimular l'estudi de la teologia entre els laics. Avui dia, es pot considerar com una enciclopèdia de la vida medieval.

Lo Crestià és una obra universal que marca una fita important en la història de la literatura occidental: és la darrera de les grans summes teològiques medievals, i és també un dels primers grans escrits de la literatura didàctica i teològica europea que abandona el llatí en benefici d'una llengua vernacla, el català.

Estructura