Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Literatura Catalana: Barroc i Renaixença

L'Estètica Barroca en la Poesia Culta del Segle XVII

• El Barroc es caracteritza per l'excés de decorativisme, l'ús del sonet i la voluntat de crear contrastos.

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

• Màxim representant de la poesia barroca catalana.
• Va generar una tradició poètica anomenada vallfogonisme.
• Va crear una poesia artificiosa i elegant amb una forta intenció satírica.

La Renaixença Catalana: Recuperació Cultural

Inicis de la Renaixença: El Vapor i La Pàtria (1833)

• La Renaixença s'inicia el 1833 amb la publicació de la revista El Vapor i el diari La Pàtria.

Romanticisme i Renaixença: Un Moviment Europeu a Catalunya

• El segle XIX és el segle del Romanticisme, un moviment europeu

IPARRALDEKO IDAZLEAK

SARRERA

→ Mende honetan literaturak ez du garrantzi handirik 

→ Buruzagia → Sarako Joanes Etxeberri → medikua (agintariek ez zituzten lanak haintzat hartu eta argitaratu gabe geratu)

→ Baionako museoan gordetzen diren bertso zahar interesgarri batzuen gainean:ez dugula orain arte irakurtzeko aukerarik izan,argitaratzeke zeudelako.

→ Argien mendea deitu ohi zaio,Ilustratuen garaia. 

JOANES ETXEBERRI SARAKOA 

→ Jesuitekin ikasi 

→ Medikuntza(sendagilea)→ Frantziako unibertsitate batean

→ Saran→ lan 

Gizon kultu euskaltzalea → Irakurriak zituen aurreko gizaldiko lanak: Axular,Ohienart 

Lanak:

1-Lau-urdiri gomendiozko karta edo gutuna: → Laguntasuna eskatu bltzarrari

→ Bere egitasmoa azaldu 

→ kasurik... Continuar leyendo "Bizkaian eta gipuzkoan kontzertu ekonomikoak" »

As Irmandades e o Cultivo da Lingua Galega

O obxectivo das Irmandades era desenvolver os xéneros literarios que no século XIX non lograran poñerse á altura da poesía. Animaron o cultivo do galego como nunca antes se fixera mediante a convocatoria de concursos, a través de revistas e xornais (A Nasa Terra, El Noroeste...) e creando diversas editoriais (Céltiga...) que publicaban as obras dos principais escritores do momento: Gonzalo López Abente, Francisca Herrera Garrido e os homes que máis tarde formarían o Grupo Nós. Crearon coleccións de novela curta de baixo custe para chegar ás clases populares.

O Grupo Nós: Consolidación da Prosa Literaria Galega

Neste ambiente, os homes do Grupo Nós consolidaron a prosa literaria galega:... Continuar leyendo "A Prosa Galega do Primeiro Terzo do Século XX: Irmandades e Grupo Nós" »

Literatura Catalana de Postguerra

Context Històric i Literari

En 1939, després de tres anys de Guerra Civil, quedaren abolits tots els progressos polítics i lingüístics de la República. La nostra llengua deixava de ser oficial. La fi de la guerra va donar pas a la dictadura del general Franco. Molts autors iniciaren l'experiència de l'exili. És una època marcada per la situació econòmica negativa, per la poca publicació i perquè els corrents literaris moderns no arribaren ací.

Tendències Narratives

Trobem diversos tipus de tendències narratives:

• Novel·la psicològica: Va dominar el panorama narratiu fins als anys 60. Era una línia continuista de les tendències anteriors a la guerra. Destaquen Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.

Prosa Ez Erlijiosoa

Elizgizonek egindakoak izan arren, erlijioarekin zerikusirik ez zuten idazlanak era sortu ziren XIX. Mendean. Juan Antonio Mogel apaizaren 'Peru Abarka' dugu. Nobela izatera iritsi gabe, baserritar baten eta kaletar baten arteko pasadizoak Kontatzen dizkigu elkarrizketa luze baten bitartez. Gehien hitz egiten duena Peru baserritarra da, Maisu Juan barbero-sendagille kaletarrak baino askoz gehiago dakiena. Liburuak helburu didaktiko nabarmena dauka, hizkeradotore eta biziarekin. Gainera, garai hartako gauza askori buruzko imformazio iturri paegabea da.

Peru Abarkaren egileak bi iloba dira: Joan Jose Mogel eta Bizente Mogel, azkena euskal letretan azaltzen den lehenengo emakume garrantzitsua. 'Ipuin Onak' izeneko liburua idatzi... Continuar leyendo "Euskal Literaturaren Zati Batzuk" »

Explotación Capitalista y Lucha Obrera

Los trabajadores se asociaron, primero en agrupaciones de defensa de los intereses puramente laborales (mejora de los salarios, reducción de la jornada, seguridad en el trabajo), para pasar más tarde a reivindicaciones más generales, según los modelos defendidos por las principales ideologías inspiradoras de las organizaciones obreras: anarquismo y socialismo marxista. El conjunto de estas actividades recibe el nombre de movimiento obrero.

Condiciones de Vida de las Clases Trabajadoras

Los obreros tuvieron que soportar largas jornadas de trabajo y bajos salarios. El empleo de mano de obra infantil y femenina fue muy abundante. Para las mujeres y niños de las clases trabajadoras, las condiciones de... Continuar leyendo "Condiciones de Vida y Organización de los Trabajadores en la España del Siglo XIX" »

El text narratiu

Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d’uns fets, reals o ficticis, al llarg del temps a uns personatges en un ordre determinat de l’acció.

Característiques

• Estan escrits en prosa.
• Sempre hi ha presència d’un narrador.
• Des del punt de vista lingüístic, es fonamenten en el sintagma verbal, ja que l’acció s’expressa mitjançant el verb.
• Sovint inclouen altres tipologies textuals, especialment descripcions i diàlegs.

Pel que fa al contingut de la narració, cal distingir els conceptes d’història, de trama o argument i de tema.

Estructura

• Lineal o contínua:

· Plantejament o introducció, on es presenta la situació i l’inici del conflicte que posarà en marxa l’acció.

· Nus o... Continuar leyendo "El text narratiu: característiques, estructura i exemples" »

Poesia de Vicent Andrés Estellés

Estellés es va dedicar al periodisme i es conegué amb l'obra Ciutat a cau d'orella (1953), però sobretot fou a partir dels anys 70.

El 1971 publicà Llibre de Meravelles on conta les misèries del poble i La clau que obri tots els panys i Recomane tenebres (1972). Es va reincorporar a l'escena literària de represa cultural del País Valencià.

La seua poesia esquiva el joc verbal i el lirisme hermètic i es tracta d'una crònica de la realitat.

Les seues aportacions són:

• Una elaboració estilística i retòrica visible en l'adjectivació, en les imatges metafòriques i en la utilització de fórmules clàssiques.
• La descripció de la crua realitat quotidiana: l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el

Les Llengües al Món: Bilingüisme i Prejudicis

Mitificació del Bilingüisme

Es refereix a la defensa del bilingüisme, sovint per part de persones monolingües.

Prejudicis Lingüístics

Segons Jesús Tuson, són desviacions de la realitat en forma de judicis de valor. Aquests judicis s'emeten sobre una llengua o els seus parlants, i són fruit de la ignorància, la malvolença i la inquietud davant la diferència.

Autoodi

És un prejudici lingüístic que es manifesta com a odi cap a la pròpia llengua. Sol ser conseqüència de campanyes de desprestigi, càstig o persecució.

Bilingüe vs. Bilingüista

• Bilingüe: Persona que domina dues llengües.
• Bilingüista: Persona que defensa la mitificació del bilingüisme o el bilingüisme en situació de

El Teatro Gallego: De la Posguerra a la Actualidad

La Posguerra y la Reconstrucción del Teatro Gallego

La Guerra Civil tuvo como consecuencia una gran paralización de las actividades culturales de signo galleguista. De este modo, los escritores de los primeros años de la recuperación de la literatura gallega escribirán aisladamente, sin fundamentos comunes, a no ser la tendencia a reproducir las líneas vanguardistas de preguerra.

Destacó en esta época Ricardo Carballo Calero con A farsa das zocas (publicada en 1963), aplicando las técnicas que ya habían utilizado Otero y Castelao a propósito de la vida rural y la tradición. Otero continuará escribiendo y en 1952 publica O desengano do prioiro, con presentes trazas del simbolismo ya... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Gallego: Desde la Posguerra hasta la Actualidad" »