Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Joan Sant Vicent Ferrer

Per què és coneguda la seva obra?

Gràcies al fet que portava els seus reportadors (escribes) que transcrivien els seus sermons en català i llatí. Gràcies a ells, els sermons han arribat fins als nostres dies.

Estructura dels sermons

Comença amb un exemple bíblic que desglossa, comenta, discuteix i culmina amb una ensenyança moral com a conclusió. Tot això, després d'un Ave Maria inicial.

Temàtica utilitzada

• L'Evangeli i els bons costums.
• La proximitat de la fi del món.
• Parla de les dones de forma misògina, encara que reconeix la seva importància per a la vida social.

Llenguatge utilitzat i motiu

Utilitzava el valencià. Era un llenguatge molt viu, amb expressions col·loquials. També feia servir llatinsmes i oracions... Continuar leyendo "Autors Clau del Segle d'Or Valencià: Obra i Estil" »

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

• Joanot Martorell: Va néixer a Gandia. Joanot i Ausiàs March eren cunyats (Joanot era germà de la nòvia d’Ausiàs). Era un cavaller que provenia d'una família de gran prestigi social i econòmic, però que es va anar arruïnant. La seva obra és molt avançada per a l'època. Martorell no va arribar a veure publicada la seva novel·la, ja que la va publicar el seu amic Martí Joan de Galba després de la seva mort. Hi ha rumors que l’obra no estava acabada i que l’amic la va acabar. És la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu del món.

Aspectes de la novel·la versemblant i moderna

• Novel·la total: És moltes novel·les en una (novel·la cavalleresca, històrica,

Narrativa de Ficció al Segle XV: La Novel·la Cavalleresca

1. Antecedents

Al segle XII, a França, trobem narrativa en vers:

• Narrativa de cavalleria o narrativa en vers que se centra en la cort de Camelot i tracta sobre històries amoroses o històries de gestes.
• Chrétien de Troyes: Autor més important de la narrativa de cavalleria. Les seves obres pertanyen al cicle artúric i al mite de Bretanya, és a dir, aventures del rei Artús.
• Narrativa popular: Lais curts escrits en vers, de temàtica amorosa i fets fantàstics. L'autora més important és Marie de France, que escrivia petits contes anomenats Lais.

2. Característiques de la Literatura de Cavalleries (Invencions)

• Personatges: Segueixen un model, són plans, no tenen febleses i tenen virtuts

Literatura Trobadoresca e Medieval Galego-Portuguesa

Orixe da Cultura Trobadoresca

A cultura trobadoresca ten a súa orixe na **Provenza** ou **Occitania** (actual sur de Francia), nun conxunto de señoríos feudais sen unidade política, pero que compartían unha mesma lingua: o **provenzal** ou **lingua d’oc**. O primeiro trobador foi o **Duque Guillerme IX**.

O Pergamiño Vindel

O **Pergamiño Vindel** contén sete **cantigas de amigo** do xograr galego **Martín Códax**. Seis delas van encabezadas pola melodía coa que se executaban. É a única mostra da música que acompañaba ás cantigas de amigo.

A Transposición da Relación Feudal ao Amor Cortés

No código do **amor cortés**, a relación feudal de vasalaxe transpóñese á relación... Continuar leyendo "Exploración da Lírica Medieval Galego-Portuguesa e Desafíos Lingüísticos Actuais" »

A Nova Narrativa Galega

Baixo a denominación Nova Narrativa Galega reúnese un grupo de escritores e escritoras que publicaron as súas obras a fins dos cincuenta e na década dos sesenta. Son todos escritores moi novos que pretenden superar os modelos literarios existentes ata ese momento e inspíranse en escritores americanos e europeos que revolucionaron a literatura do século XX, incorporando aos seus escritos as innovacións temáticas e técnicas presentes nas obras destes.

Novidades da Nova Narrativa Galega

• Presenza de personaxes anónimos, marxinais, desarraigados, desorientados, violentos, desequilibrados e ás veces sumidos en estados patolóxicos (loucura, delirio, etc.).
• O mundo do subconsciente (traumas, pesadelos, soños...) tomado

La Literatura Gallega en el Exilio: Un Faro Cultural Durante la Dictadura

La represión cultural y lingüística impuesta por la dictadura franquista provocó el exilio de numerosos intelectuales gallegos. Esta diáspora trasladó la actividad literaria a Latinoamérica, con Buenos Aires emergiendo como un epicentro para la dinamización de la cultura gallega. En esta vibrante ciudad, los escritores exiliados organizaron publicaciones, conferencias, exposiciones y representaciones teatrales, asegurando así la continuidad del discurso literario en lengua gallega.

Evolución de la Actividad Literaria Gallega

La producción literaria en gallego durante este período puede dividirse en tres etapas significativas:

• 1939-1950: La producción literaria

Espill o Llibre de les Dones (Jaume Roig)

Tema

Llarguíssima narració en vers que explica en primera persona els problemes que han causat a en Grosser, un pobre adolescent, les dones, així com el seu ascens econòmic i social. Destaca el caràcter antiheroi del protagonista.

Estructura

Versos heptasíl·labs agrupats en octaves, on explica la gènesi i la intenció de l’obra. El ‘Prefaci’ està en noves rimades migpartides i fa un discurs contra les dones. La història està formada per quatre llibres:

1. L’adolescent Grosser és expulsat de casa per sa mare perquè ell mateix busqui el manteniment. Viatja a Barcelona i París, i aconsegueix enriquir-se.
2. Torna ric a València, on es casa amb quatre dones diferents.
3. El rei Salomó li parla en

Joanot Martorell: Vida i Context (1405-1465)

• Naixement i Orígens: Nascut a València (1405-1410), en una família noble en declivi.
• Cavaller Medieval: Típic cavaller medieval: bel·licós, hàbil amb les armes i amb vida cortesana.
• Crisi Econòmica: Crisi familiar després de la mort del seu pare (1435), quedant en mala situació econòmica.

Conflictes i Intent de Recuperació

• Viatges: Viatges a Anglaterra (1438-1439), Nàpols i Portugal (1444), sense aconseguir recuperar la fortuna.
• Dels D'Honor: Participa en duels d'honor, pràctica comuna per resoldre conflictes.
• Ausiàs March: Retarda el seu casament amb Isabel Martorell per por que no li paguin el dot.
• Joan de Montpalau: Enganya Damiata Martorell amb un casament secret. Joanot el repta a duel,

Context històric

L’obra Diccionari per a ociosos va ser redactada per Joan Fuster. En aquell moment, a Espanya s'estava vivint una etapa molt dura: la postguerra. Els vencedors de la guerra, els nacionalistes, van establir un règim totalitari en el qual la censura silenciava l'oposició i es prohibien totes les llengües excepte el castellà. A més, la falta d’una infraestructura editorial va conduir a l’exili de la majoria dels destacats escriptors. No obstant això, als anys 60, es va observar un canvi en la cultura, per l’obertura del país després de la II Guerra Mundial, permetent la publicació en altres llengües, com el català (sempre passant la censura prèvia).

Altres autors de l'assaig

Dins d’aquest gènere de l’assaig... Continuar leyendo "Diccionari per a ociosos: Context Històric i Anàlisi de l'Assaig" »

L'Assaig Català: De la Postguerra a l'Actualitat

Durant la postguerra (dècades de 1940-1960), l’assaig es va veure limitat per la repressió franquista, la censura i l’absència de debat intel·lectual públic. Autors com Josep Ferrater Mora (amb obres com Les formes de vida catalana) i Jaume Vicens Vives (amb Notícia de Catalunya) es van centrar en l’anàlisi sociocultural, mentre figures com Rafael Tasis o Joan Triadú van cultivar l’assaig literari. L’existencialisme europeu va influir en l’escriptor compromès amb dilemes morals (l'Holocaust, les bombes atòmiques), reflectint-se en obres de Josep Pla (com El quadern gris) i Gaziel. Als anys 60, Joan Fuster va revolucionar el gènere amb Nosaltres, els valencians, consolidant... Continuar leyendo "Literatura Catalana Contemporània: Assaig, Poesia i Conceptes Lingüístics" »