Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

a1) - En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra (El verí del teatre)?

Als anys 70, Espanya vivia un període de transició amb el final del franquisme (1975) i l’aprovació de la Constitució (1978), iniciant un procés de recuperació de les llibertats. Al País Valencià, l’augment de la urbanització, la immigració i la tensió política van marcar l’època, amb l’enfrontament entre nacionalistes i sectors conservadors en la Batalla de València. A nivell teatral, es van crear sales públiques com el Teatre Principal de València i el Centre Dramàtic de la Generalitat, però el teatre en català encara tenia dificultats per consolidar-se.

a2) - Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor/

NOUCENTISME (Inicis del Segle XX)

Moviment neoclàssic eminentment poètic que busca la perfecció formal. Eugeni d’Ors en fou l'ideòleg principal mitjançant els seus assajos.

Característiques del Noucentisme

• Antisentimentalista: Fa poesia a partir de temes quotidians, aparentment intranscendents.
• Ús de la ironia amb la intenció de transmetre una moralitat de manera subtil.
• Retorn a la norma (els modernistes trencaven amb ella i ara s’hi torna).

Autors Noucentistes Destacats

• Poesia: Josep Carner, Jaume Bofill (Guerau de Liost).
• Assaig: Eugeni d’Ors (centrat en un tema concret).

LES AVANTGUARDES

Els autors volen ser els més innovadors. Corrents principals:

• Futurisme
• Cubisme
• Dadaisme
• Surrealisme

Autor destacat: Joan Salvat-Papasseit (obra: El poema

El Segle XV: L'Esplendor de la Cavalleria

• El segle XV representa el màxim esplendor de la cavalleria, amb tornejos, justes, estendards i luxes.
• La cavalleria busca renovar els valors feudals.

La Cavalleria com a Món Renovador

• Lluny de ser decadent, la cavalleria és renovadora i s'inspira en les novel·les artúriques i la cultura de guerra.

Cavallers que Viuen com en els Llibres

• Els cavallers aspiren a viure com en les novel·les cavalleresques, i la literatura reflecteix aquesta realitat.

Precedents de la Novel·la Cavalleresca

• La Cançó de gesta (amb herois reals i èpics) i el Roman Courtois (amb herois fantàstics i escenaris mítics) són els primers gèneres de la cavalleria.

Chrétien de Troyes i la Novel·la Cavalleresca

• Chrétien de Troyes

1. Cantigas de Amor

As cantigas de amor son as máis influenciadas pola tradición da lírica cortesá provenzal. A súa estrutura e temas están impregnados dunha concepción idealizada do amor, onde o suxeito poético, normalmente un home, expresa o seu sufrimento e desexos por unha dama inalcanzable ou que o despreza. Nestas cantigas, o eu lírico asume unha postura de sufrinte e submisión, onde as emocións están profundamente marcadas pola distancia, o silencio ou a frialdade da amada.

A linguaxe das cantigas de amor é moi simbólica e adoita utilizar figuras literarias como a metáfora, a personificación ou a comparación para falar do desexo e da dor. O poeta utiliza un rexistro sofisticado, de corte cortesán, e en xeral non se mostran... Continuar leyendo "Lírica Galego-Portuguesa: Tipos e Características das Cantigas Medievais" »

Conceptes Clau de Lingüística i Sociolingüística

Diversitat Lingüística

És quan parlem de la manera com coexisteixen dues o més llengües en un mateix espai geogràfic o en la vida d'una persona.

Sociolingüística

És la disciplina que estudia les relacions entre el llenguatge i la societat.

Monolingüe

Si només es fa servir un idioma en un territori.

Multilingüe

Si es fa servir més d'una llengua.

L'Indoeuropeu

És la llengua que es parlava fa més de tres mil·lennis en una zona entre l'est d'Europa i el centre d'Àsia.

Llengües Romàniques

Són aquelles que deriven del llatí, la llengua que l'Imperi Romà va imposar al seu territori.

Llengua Inicial o Materna

És la primera llengua que una persona aprèn en la seva vida.

Llengua d'Identificació

Es... Continuar leyendo "Glossari Essencial: Lingüística, Gramàtica i Art Català" »

Preguntes sobre 'Llibre de Meravelles'

A continuació, es presenten les preguntes clau per a l'anàlisi de l'obra:

Bloc A: Anàlisi de l'Obra

Respecte al CONTINGUT o TEMÀTICA:

1. Referents i elements de la realitat: Quins referents (persones, llocs, esdeveniments) trobem en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciocultural de l'obra (època i espais)?

La poesia estellesiana emmarca l'acció en la seua terra: la seua estimada València. Són abundants els topònims com: Paterna, Benifaraig. Remarquem, així mateix, els noms de persones conegudes i estimades pel poeta, que reflecteixen persones reals del seu entorn, mortes a la Guerra Civil Espanyola. Al llarg del poemari, manté una presència constant el poeta Ausiàs March amb citacions... Continuar leyendo "Anàlisi de 'Llibre de Meravelles' de Vicent Andrés Estellés: Temàtica, Forma i Estil" »

Anàlisi Temàtica del Diccionari per a Ociosos de Fuster

Temes Clau en el Pensament de Joan Fuster

Joan Fuster analitza diversos temes en la seva obra:

• Cadira: Confort i Rebuig del Benestar Corporal

  La virtut tradicional rebutjava el benestar corporal, i l'afecte pel cos és recent. Els objectes quotidians no han buscat el confort, fins i tot quan no eren tècnicament complicats.

• Covardia: Reacció Natural a la Por Humana

  La covardia és una reacció natural a la por, i no podem jutjar els altres per reaccions que nosaltres mateixos podríem tenir.

• Escepticisme: Raó, Dubte i Antifanatisme

  L'escepticisme és essencial per a la raó i per evitar el fanatisme, ja que el dubte és una eina per comprendre el món.

• Gent: Precisió Lingüística i Identitat

L’Escola Mallorquina (1900-1936)

La peculiaritat de l’Escola Mallorquina és que s'introdueix a la Renaixença a Mallorca quan a Catalunya ja ha començat el Modernisme. L’Escola es salta el Modernisme i passa, directament, al Noucentisme.

Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover van implantar-hi els objectius principals de la Renaixença, però amb un caràcter propi que va acabar definint l’Escola Mallorquina.

Característiques de l'Escola Mallorquina

• Segueix els models clàssics llatins i d’autors romànics.
• Dona protagonisme a la natura.
• Utilitza un to expressiu però mesurat.
• Valora molt l'aspecte formal i la musicalitat.

Autors Destacats i Obres

Miquel Costa i Llobera

Un dels principals impulsors de la Renaixença a les Illes Balears. La... Continuar leyendo "L'Escola Mallorquina (1900-1936): Renaixença, Autors i Tret" »

Ramon Llull: Pensador i Escriptor Català

Ramon Llull va néixer el 1232 a Mallorca i va morir el 1316. Va ser un dels primers i màxims exponents de la literatura catalana, ja que va escriure en català sobre temes que fins llavors només s’havien tractat en llatí, com la medicina i la filosofia. Era un trobador de les corts de Mallorca, però va tenir unes visions de Jesucrist que el van transformar totalment. A partir de llavors, es va convertir en un trobador de Déu i un cavaller de la religió. El seu principal objectiu era convertir els infidels al catolicisme i demostrar amb la raó que el cristianisme era l’única religió vàlida.

Evolució de la Narrativa Cavalleresca

Orígens: Els Romans Courtois

Els romans courtois eren narracions... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Ramon Llull, Tirant lo Blanc i Gramàtica" »

Cantigas de Amigo

Ondas do mar de Vigo

A cantiga que se presenta é unha cantiga de amigo na que a voz poética é dunha muller namorada que busca ao seu amigo, expresando mágoa. Esta diríxese ás ondas do mar. O elemento da natureza que se presenta é o mar; por isto mesmo, clasificámola como unha cantiga mariña pola súa ambientación.

As figuras que se presentan son o refrán («E, ai Deus! se verá cedo!»), o leixaprén, porque o segundo verso da primeira estrofa repítese no primeiro da terceira («se vistes meu amigo»), e tamén aparece paralelismo estrutural («se vistes meu amigo»).

Bailemos nós xa todas tres

A cantiga que se presenta é de amigo, xa que a voz poética é dunha muller que se dirixe ás amigas invitándoas a bailar.... Continuar leyendo "Exploración da Lírica Medieval Galego-Portuguesa: Cantigas de Amigo, Amor e Escarnio" »