Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ezaugarri fonetiko-fonologikoak

• -a + -a (artikulua) = -ea: alaba = alabea
• Bustidura automatikoa: i ondoren n, t, l, s (adibidez: Inora = Iñora)
• a/e bokal txandakatzea: i eta u bokalen ondoan, baita -r aurrean ere (adibidez: mendia = mendie, barri = berri)
• -atu / -au kontsonante erorketa: dedikatu = dedikau
• i/u bokal txandakatzea hitz hasieran: iger = uger
• Txistukariak: s eta tz soinuak bakarrik (adibidez: zabaldu = sabaldu)
• P, T, K: B, D, G ordez hitz eta silaba hasieran (adibidez: barkatu = parkatu)
• l - r kontsonante txandakatzea: alkondara = arkondara
• -ain / -an bokal erorketa: ezpain = ezpan

Ezaugarri morfosintaktikoak: Aditza

• EDUN (NOR-NORK) erroa: -o- 1. eta 2. pertsonetan (dot, dozu, dogu); -au- 3. pertsonan (dau, daue/dabe). Iraganean: -eu- (euan/

As Teorías da Verdade

Ao longo da historia do pensamento humano formuláronse numerosas teorías sobre a verdade. Entre todas elas, podemos destacar catro posturas fundamentais:

1. A verdade como correspondencia (Ciencias Experimentais)

   Esta teoría sostén que a verdade consiste na coincidencia entre o que pensamos ou afirmamos e a realidade. Para que exista correspondencia é necesario empregar a linguaxe, xa que a verdade maniféstase nas proposicións (S é P). Por iso tamén se fala de verdade como adecuación. Segundo esta visión, unha proposición é verdadeira cando describe fielmente o que sucede na realidade. Deste enfoque deriva o chamado realismo inxenuo, que considera que o coñecemento non presenta problemas porque os nosos enunciados

Vocabulari i Traduccions

• Passar, posar / connectar / trobar, canviar
• Cal que (és necessari que)
• Penya-segat
• Despesa
• Cridaner (vistós)
• Ajornar (aplazar)
• Maluc
• Abans, avanç (progrés)
• Assabentar-se (adonar-se, darse cuenta)
• Plovent (que plou)
• Decebre (decepcionar)
• Lleixiu
• Nafra / Yaga (ferida)
• Clauer
• Papallona
• Treva
• Trair
• Temptació
• Provar (intentar, tastar)
• Guardó (premi)
• Cogombre (pepino)
• Bolquers (pañals)

L'Origen de les Llengües Romàniques

Les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí, imposat pels romans durant la romanització. Aquest llatí no era igual a tots els territoris, ja que cada poble tenia una llengua materna pròpia que influïa en la manera d’aprendre’l. Això explica que el llatí evolucionés de manera diferent segons la... Continuar leyendo "Història del Català: Origen Romànic i la Corona d'Aragó" »

1. Llengua i Variació Lingüística

La Llengua i els seus Parlants

La llengua no és uniforme. Canvia segons quatre factors:

• Variació Diatòpica (Geogràfica): Depèn d'on viu el parlant (dialectes).
• Variació Diastràtica (Social): Depèn del grup social, edat o professió (sociolectes o argots).
• Variació Diafàsica (Funcional): Depèn de la situació (registres: formal o informal).
• Variació Diacrònica (Històrica): Com ha evolucionat la llengua al llarg del temps.

Varietats Dialectals del Català

El català es divideix en dos grans blocs segons el sistema vocàlic:

• Bloc Occidental: (Nord-occidental i Valencià). Es caracteritza per distingir clarament la 'a' i la 'e' àtones.
• Bloc Oriental: (Central, Balear, Septentrional i Alguerès). Es caracteritza

Normalización Lingüística do Galego: Historia e Desafíos

A normalización lingüística é o proceso polo cal unha lingua minorizada recupera un uso normal e pleno en todos os ámbitos da vida social, converténdose no vehículo habitual de comunicación da cidadanía dun territorio. O seu obxectivo fundamental é superar a situación de desigualdade fronte á lingua dominante e evitar a substitución lingüística.

No caso do galego, desde finais da Idade Media atópase nunha situación de minorización fronte ao castelán, lingua dominante con maior prestixio social e presenza nos ámbitos formais. Tras a etapa dos Séculos Escuros, na que o galego quedou reducido aos usos orais e populares, o proceso de normalización iniciouse timidamente... Continuar leyendo "A Traxectoria da Normalización Lingüística e a Evolución do Teatro Galego (Séculos XX-XXI)" »

Jordi Teixidor i el teatre crític de la postguerra

Jordi Teixidor és un dramaturg català vinculat al teatre crític dels anys seixanta i setanta, en plena dictadura franquista. La seva obra es caracteritza per la denúncia social i política, sovint de manera indirecta per evitar la censura. Utilitza un teatre de to simbòlic i al·legòric, amb conflictes que reflecteixen la repressió, la falta de llibertats i l’abús de poder. El seu teatre planteja reflexions morals i ideològiques i té una clara voluntat de conscienciació de l’espectador. És representatiu del teatre compromès de la postguerra.

Josep Maria Benet i Jornet: la renovació del realisme

Josep Maria Benet i Jornet és una de les figures més importants del teatre català

Context i Trajectòria de La Plaça del Diamant

Context històric i cultural de l'escriptura

La Plaça del Diamant va ser escrita al voltant de 1960 i publicada el 1962. Per tant, podem situar la novel·la en els anys de la postguerra. Hi havia restriccions i prohibicions imposades pel Règim, però s'iniciava una normalització de la vida pública, tot i que molts escriptors estaven a l'exili, com és el cas de Mercè Rodoreda. Es van crear premis com el Sant Jordi (1960), al qual Mercè Rodoreda va presentar la seva novel·la. A més, es van crear editorials com Edicions 62.

L'obra en la trajectòria de Mercè Rodoreda

Podem dividir la producció literària de Mercè Rodoreda en tres etapes:

• Primera etapa: Anomenada època d'aprenentatge o joventut.

Principios Fundamentales de las Dinámicas de Cooperación y Afirmación

La implementación efectiva de dinámicas grupales requiere claridad en los objetivos y una comprensión profunda de la fase en la que se encuentra el equipo. A continuación, se detallan los elementos más determinantes para asegurar el éxito y la cohesión grupal.

Dinámicas de Cooperación: Objetivos y Errores Comunes

1. ¿Cuál es el elemento más determinante para que una dinámica de cooperación cumpla su función dentro de un grupo?

   El elemento clave es la claridad del objetivo común.

2. ¿En qué momento de la temporada es más estratégico utilizar dinámicas de cooperación para consolidar roles y mejorar la comunicación interna?

   El momento más estratégico es la mitad

Conceptos Fundamentais sobre a Natureza Humana

O Concepto de Natureza

O termo natureza aplícase ao conxunto de seres naturais (minerais, plantas e animais), incluíndo tamén o ser humano.

Deriva do termo grego physis, que se refire á esencia, ao conxunto de características e calidades que fan que unha cousa sexa como é e se diferencie das demais.

Teorías Clásicas e Contemporáneas sobre o Comportamento

Fixismo

Esta teoría científica foi creada por Aristóteles no século IV a.C. Sostén que as especies e os xéneros son eternos, inmutables e permanecen inalterables de xeración en xeración. Ademais, a bioloxía interésase pola especie e non polos individuos.

Evolucionismo

Xurdiu na segunda metade do século XIX. Defende que o noso modo de... Continuar leyendo "Evolución e Comportamento Humano: Teorías Fundamentais e o Proceso de Socialización" »

El català sota el franquisme

Després de 1939, el català és prohibit en l’àmbit públic, perseguit i resta sense reconeixement oficial fins a l’arribada de la democràcia.

La repressió

• Eliminació de les autonomies, aplicació d’una censura total i imposició del castellà.

• El català queda reduït estrictament a l’àmbit familiar.

• L’escola i els mitjans de comunicació són completament castellanitzats.

Etapes de la repressió:

1. 1939–1946 (Màxima repressió):
   Execucions, prohibicions, censura absoluta i desaparició de la vida cultural pública.
   Es manté una resistència clandestina. Es publica l’obra de Verdaguer amb ortografia prefabriana per evitar la normativa oficial.

2. 1946–1956 (Reobertura lenta):
   L’escena internacional obliga