Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ética Formal de Kant: O Deber e a Boa Vontade

Fronte ás éticas materiais, Kant propón unha ética formal (a priori, categórica e autónoma) que non nos di o que temos que facer, senón a forma en que debemos obrar.

A Boa Vontade como Ben Incondicional

Na obra Fundamentación da metafísica dos costumes, Kant clarifica o que entende por moralmente bo: o ben en si, o incondicional e absolutamente bo. Sabendo que ningunha acción (o que se ve do que facemos) é absolutamente boa, dado que o seu valor é relativo á opinión que dela se teña, Kant atopa o incondicionalmente bo na boa vontade mesma (o que non se ve).

Xa na linguaxe moral ordinaria atopamos que o bo recae na maneira en que os individuos se serven das súas calidades (talento, temperamento,... Continuar leyendo "A Ética Formal de Kant: O Fundamento do Deber e a Boa Vontade" »

Diccionari per a Ociosos: Reflexions i Assaig

Diccionari per a Ociosos transmet idees personals i reflexions amb un model estructural argumentatiu. És un conjunt de reflexions breus, organitzades alfabèticament, "extrades". El seu estil té abundants figures retòriques, variant estàndard flexible i àgil, i combina elements col·loquials amb cultes. La seva variant dialectal és l'oriental. Publicat el 1964, quan el règim franquista comença una progressiva obertura internacional i es va extingint la censura prèvia.

Temàtiques de les entrades:

• "Sen": Aforismes, es imaginen diferents per poder sobreviure, aforisme que utilitza per a reportar-se a si mateix.
• "Xenofòbia": La identitat d'un grup es construeix contra un altre grup, i es divideix

Influencias e precursores

A chamada Nova Narrativa Galega, un conxunto de obras editadas entre finais dos 50 e comezos dos 70, inaugura un novo xeito de narrar. As obras da NNG participan da concepción desintegradora da novela tradicional practicada por escritores do século XX como:

• Marcel Proust (novela psicolóxica)
• Franz Kafka (o mundo atormentado, con protagonistas illados e impotentes ante unha realidade estraña e absurda, un mundo no que non existe unha fronteira clara entre o real e o soñado)
• James Joyce (a exploración do monólogo interior)
• John Dos Passos (a destrución da lóxica temporal)
• Sigmund Freud (a presenza do complexo mundo do subconsciente)

E, por último, do nouveau roman o obxectalismo, que lle concede ás cousas a mesma... Continuar leyendo "Nova Narrativa Galega: Autores e Obras" »

El Franquismo en España (1939-1975): Transformación Económica y Social

La Autarquía y sus Consecuencias (1939-1950)

La dictadura franquista, que se prolongó durante casi cuatro décadas en España, comenzó después de la Guerra Civil española en 1939 y se extendió hasta la muerte del dictador Francisco Franco en 1975. El franquismo marcó una época de profundos cambios políticos, económicos y sociales en el país.

La política económica del franquismo se caracterizó inicialmente por un enfoque intervencionista y proteccionista conocido como autarquía. Este sistema buscaba la autosuficiencia, limitando el comercio exterior y fomentando la producción nacional. Sin embargo, la actividad económica no recuperó los índices de preguerra... Continuar leyendo "Transformación Económica y Social de España Durante el Régimen Franquista (1939-1975)" »

La Renovació Teatral Catalana (Postguerra - Anys 70)

Durant la primera part del franquisme, es van prohibir quasi totes les manifestacions culturals en la nostra llengua, amb l'excepció d'autors com Josep Maria de Sagarra o Salvador Espriu, que van poder donar a conèixer textos nous.

A mitjans dels anys cinquanta, es troben mostres d’un teatre més renovador. A València, per exemple, va destacar un grup que va contribuir a un ambient d’obertura, on es van donar a conèixer iniciatives i es van crear premis literaris.

Fins als anys 70, es va trobar la convivència de diferents influències, com el teatre de l'absurd o altres corrents internacionals.

Opcions Teatrals dels 60 i 70

Amb l'arribada dels anys 60 i 70, el teatre es va fer més visible... Continuar leyendo "Història del Teatre i l'Assaig Català: De la Postguerra a l'Actualitat" »

La narrativa de la postguerra fins als anys 70

Anys posteriors fins als anys 70: es va prohibir l’ús públic i oficial del català. Després del 1939, la novel·la en català reapareix lentament. Ho fa primer a l’exili. Les circumstàncies polítiques de la postguerra expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins a començaments dels seixanta tendís a rebutjar el tractament directe de la realitat i a explicar-la a través de la simbologia i del mite. Els novel·listes van anar incorporant elements de la història recent i del seu món personal. La novel·la psicològica va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta.

L'evolució literària al País Valencià

Al País Valencià, la producció literària durant... Continuar leyendo "La novel·la de postguerra i l'obra d'Enric Valor" »

Lírica trobadoresca (ss. XI–XIV)

Primera manifestació literària culta escrita en occità. Va durar aproximadament quatre segles i es caracteritza per la poesia amorosa, el que s'anomena amor cortès.

• Període: ss. XI–XIV
• Característiques: poesia amorosa i cortès; llenguatge refinat en molts casos.
• Dialectes: provençal i llemosí (dialectes de l'occità).
• Cançoners: recopilacions de poemes dels trobadors.
• Trobador: composava poemes i música; sovint expressava l'admiració per la dama dins d'un context de marit gelós i amics envejosos; reflex de la societat medieval.
• Juglars: recitaven i difonien els poemes per tot el territori.
• Tipus de poema: albada — l'adéu dels amants quan comença a alborsar.
• Pseudònim: senyal per amagar el nom de

Decadència de la Literatura Catalana

Característiques de la Decadència

• Afebliment polític.
• Baixa qualitat literària.
• Situació de diglòssia.

Literatura Popular Medieval

• Obres anònimes.
• Tradició oral.
• Obres poètiques amb melodia present.
• Recursos per millorar la memorització.

Gèneres de Literatura Popular

Literatura popular medieval, cançoners:

1. Goigs: Composicions de tipus religiós, melodia senzilla. Lloança a Jesucrist, la Verge i els sants. Cants per a celebracions religioses.
2. Nadales: Composicions pròpies de Nadal. Descripció d'imatges del naixement de Jesús. Gènere popular de gran difusió.
3. Cançons de bandolers: Poemes narratius sobre el bandolerisme a Catalunya, vist des de la simpatia i l'admiració.
4. Cançons de pandero: Cantades per

El 22 de agosto de 1977 se constituyó en el Congreso una comisión para redactar el borrador de la Constitución. Tras su presentación, se abrió un plazo para la presentación de enmiendas, fue aprobada por las Cortes y ratificada por el pueblo español en el referéndum del 6 de diciembre de 1978.

Características de la Constitución de 1978

Entre las características de la Constitución de 1978 destacan:

• El consenso entre los diversos partidos políticos.
• La extensión: es la más larga de todas las Constituciones españolas.
• La ambigüedad: está redactada de forma que posibilita varias interpretaciones. Esto produce inseguridad, pero permite gobernar a los partidos de la izquierda y de la derecha sin necesidad de modificarla.
• La rigidez: el