Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Evolució de la Narrativa Valenciana Post-Franco

La mort de Franco el 1975 va marcar el pas de la dictadura a la democràcia. Els canvis socials i polítics van fer possible la normalització d’un mercat literari en valencià, amb l'aprovació el 1982 de la “Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, que va millorar l’ús social de la llengua i va augmentar el públic lector.

Nous Narradors i Temàtiques (Anys 70)

Als anys 70, van sorgir narradors com Terenci Moix i Joan F. Mira, que van mostrar a les seves obres les preocupacions i la visió del món d’una generació nascuda després de la guerra: la postguerra, l’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessitava canvis i el feminisme, entre altres.

Diversificació de

La Poesia del Segle XV

• La fin'amors estava en declivi. Hi va haver intents de revifar-la amb els certàmens de la Gaia Ciència, però no hi contribuïren i donaren lloc a una poesia mediocre i decadent.
• La renovació va arribar poc després a la cort napolitana d'Alfons IV el Magnànim, que es va envoltar d'un grup d'artistes, com ara Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.
• Els escriptors de la cort llegiren Dant i Petrarca, continuadors de la renovació poètica del Dolce stil nuovo.
• Hi va haver l'ús d'una llengua esquitxada d'occitanismes.

Jordi de Sant Jordi

• Durant el setge de Nàpols fou empresonat. Va escriure sobre la soledat de la presó: Dessert d'amics, de béns e de senyor.
• Autor de 18 poemes, posteriorment agrupats amb l'epígraf de Cançoner:

L'assaig

L'assaig és el quart gènere literari, al costat de la narrativa, la poesia i el teatre. És un gènere escrit en prosa i té com a referent la realitat. La seua funció és persuadir el lector, el qual té un paper actiu.

Context històric

Un gènere com aquest tenia una cabuda difícil en la censura i control ideològic després de la Guerra Civil i al llarg de la postguerra. A partir dels anys seixanta, hi ha més permissivitat, amb noves editorials i noves possibilitats de publicació. Així, l'any 1962 Edicions 62 publica un assaig sobre temes nacionals i culturals: Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.

Joan Fuster i l'assaig

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és, com a assagista, una figura capdavantera en la literatura catalana... Continuar leyendo "Literatura, Teatre i Llengua: Fuster, Sirera i Normativa" »

Conceptes Clau de la Llengua

• Arcaismes: formes lingüístiques antigues en desús, com ara aqueix en alguns dialectes.
• Argots: varietats lingüístiques pròpies de grups socials específics.
• Català Occidental: parlat principalment a la part occidental de Catalunya (Lleida i àrees circumdants), València i les Illes Balears, amb característiques fonètiques, lèxiques i gramaticals pròpies.
• Català Oriental: parlat a la part oriental de Catalunya (Barcelona i àrees circumdants), amb una pronunciació més tancada.
• Registre Estàndard: forma lingüística considerada correcta segons l'Institut d'Estudis Catalans, essencial per a nous parlants.
• Registre Lingüístic: varietat de la llengua adaptada a la situació comunicativa (formal o informal)

Literatura Catalana Actual: Context

Els anys 70 del segle XX marquen l'inici d'una nova era per a la literatura catalana: la transició democràtica, que va crear les condicions perquè aquesta pogués recuperar-se i encaminar-se cap a la normalitat. Això es pot demostrar en els aspectes següents:

1. La Constitució Espanyola de 1978, l’Estatut d’Autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears de 1986, han afavorit que la llengua catalana s'encamini cap a la seva normalització lingüística. Tot i que encara no s'ha aconseguit una normalització en tots els àmbits d'ús, els drets lingüístics de la llengua catalana són reconeguts i estan protegits per la legalitat.
2. L'escola en català fa que les noves generacions

• Aloma (1936): Obra de Mercè Rodoreda. Un exemple destacat de novel·la psicològica.

• Imitació del foc: Tercer llibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

• El Cafè de la Marina (1933): Obra teatral principal de Josep M. de Sagarra, que hi posa tota la seva expressivitat poètica al servei d'un teatre senzill amb gran èxit de públic.

• Mort de Dama (1931): De Llorenç Villalonga, pertany a la novel·la de crítica social, on empra l'humor, la caricatura i la ironia per fer una crítica de la societat.

Literatura Pre-Guerra: Context

Entre els anys 20 i 30 es produeixen fets importants. El 1923 es proclama la dictadura de Primo de Rivera, que aboleix la Mancomunitat i prohibeix l'ús del català. El 1931, amb la II República, es recuperen les llibertats,... Continuar leyendo "Literatura Catalana Pre-Guerra: Corrents i Autors Clau" »

Formació de la llengua catalana

Evolució del llatí vulgar

El llatí és la base lingüística del català, però també rep la influència d’altres llengües.

Substrat: Influències preromanes

És el coixí lingüístic damunt el qual es va assentar el llatí.

• Celta, iberobasc, grec, basc (llengües que es parlaven abans a la zona)
• Paraules que han deixat:
  • Celta: balma, trencar, maduixa, Vallabriga, Cadaqués
  • Grec: Roses, Empúries, Mao, Eivissa
  • Iberobasc: esquerra, pissarra, cabàs

La invasió romana (segle III aC) va iniciar un profund procés de romanització (lleis, costums, llengua...). El llatí, en les seves varietats culta i popular, es va imposar.

Superstrat: Influències posteriors

Després de la implantació del llatí, les llengües germàniques... Continuar leyendo "Formació i evolució de la llengua catalana" »

Els prejudicis lingüístics

La sociolingüística és la disciplina que estudia l’ús que fan els parlants de la llengua i el seu comportament lingüístic. Això ha dut a observar una sèrie de factors extralingüístics que motiven el parlant a canviar de llengua en segons quin context, així com a estudiar les situacions de contacte lingüístic que es produeixen en la societat actual i els fenòmens que aquestes provoquen.

En relació amb els comportaments lingüístics, en situacions de conflicte lingüístic hi sol haver prejudicis lingüístics, és a dir, judicis de valor que es fan sobre una llengua (normalment la minoritzada). Per tant, es tracta d’afirmacions que no es poden comprovar científicament; no pot haver-hi consens sobre... Continuar leyendo "Prejudicis lingüístics, mite del bilingüisme i la llengua catalana" »

La història de la llengua catalana

• Formació de la llengua catalana

  • El català és d'afiliació llatina.
  • Adstrat → llengües que van influir en la formació del català (occità, francès, italià, portuguès, espanyol).
  • Influències lingüístiques dels pobles preromans
    • El llatí constitueix la base lingüística del català. Quan els romans van arribar a la península Ibèrica, van anar escampant el llatí.
    • La gent que vivia a la península Ibèrica parlava grec, iberobasc, basc, celta…
    • Aquest substrat ha deixat paraules al català:
      • El celta ens ha deixat part del lèxic, toponímia, fonètica.
      • El grec ha deixat toponímies.
      • L'iberobasc és l'idioma que més elements ha deixat: lèxic, toponímia, fonètica.
  • Tots els camins duen a Roma
    • La invasió

Christine de Pizan (1364-1420)

Tracta la misogínia a la literatura de l'època i denuncia la misogínia més oculta i normalitzada.

Francesco Petrarca (1304-1374)

Se'l considera el pare de l'humanisme i té una petita influència de la cultura grecollatina. Utilitza la poesia com a procés de reflexió, coneixement i autoconeixement.

Joan Roís de Corella (1453-1497)

Va ser un dels últims grans escriptors catalans de l'edat mitjana. Té una sèrie d'obres de tipus religiós, però l'obra profana és la que es considera millor i més professional. És un dels portadors del Renaixement com a forma d'escriure. Va tenir tant impacte en la seva època que molts altres autors copiaven frases seves, com per exemple en el llibre Tirant lo Blanc de Joanot... Continuar leyendo "Autors i Moviments Literaris: Edat Mitjana al segle XIX" »