Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Context Històric i Cultural de La plaça del Diamant

L’obra de Mercè Rodoreda ha de ser explicada des d’un context històric i cultural català, però amb perspectiva europea. Rodoreda va viure en la pròpia pell la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, Mercè s’hi sent implicada i en la seva obra s’observen coincidències amb autors europeus de postguerra, sobretot amb existencialistes com Sartre i Camus. Les primeres obres, que tenen un context literari català, responen a la novel·la psicològica, un corrent de la literatura catalana que es va desenvolupar de forma paral·lela a Europa.

A partir de l’exili, la perspectiva de l’autora va canviar i es va fer difícil inserir-la en un corrent literari... Continuar leyendo "La plaça del Diamant: Context, Autora i Narrativa Catalana de Postguerra" »

1. La poesia trobadoresca

• Introducció:
  • Moviment poètic d’origen occità dels segles XI-XII. Tema principal: l'amor cortès, que estableix una relació jeràrquica entre el trobador i la dama.
• Desenvolupament 1:
  • Característiques principals: lloança de la dama, vassallatge amorós i ús del provençal.
  • Els trobadors escriuen per a un públic cortesà, i les dames són idealitzades com a "midons".
• Desenvolupament 2:
  • Els gèneres trobadorescs inclouen la "cançó" (poema d’amor), el "sirventès" (sàtira) i el "plany" (lament).
  • Exemple destacat: Guillem de Berguedà.
• Conclusió:
  • La poesia trobadoresca va marcar l'inici de la literatura lírica catalana i va influir en la lírica posterior.

2. La poesia religiosa: Ramon Llull

• Introducció:
  • Ramon Llull

Canvi lingüístic

Conjunt de processos de transformació, pèrdua o innovació d'elements fònics, morfològics o lèxics en una llengua.

Polimorfisme

Coexistència de variants lliures que es reemplacen arbitràriament i mútuament sense regularitat en la distribució. Tipus:

• Polimorfisme de frontera: en àrees de transició o bilingüisme.
• Segons el grau de consciència.
• De realitzacions indiferents: sense justificació aparent.

Canvi fonètic

Modificacions de la realització fonètica d'un mot en l'evolució de la llengua. Tipus:

• Regular: afecta tots els elements que compleixen unes condicions (p. ex., palatalització de la L inicial: luna > lluna, locus > lloc).
• Analògic: còpia d'un fenomen (p. ex., 1a pers. sing. jo dono > jo donc).
• Irregular:

La Poesia Trobadoresca: Orígens i Característiques

La poesia trobadoresca va sorgir a Occitània i es va expandir al nord de la península Ibèrica pel Camí de Sant Jaume. Va ser el primer moviment poètic culte en llengua romànica (occità), allunyant-se de la tradició llatina. Els trobadors i trobairitz componien tant els versos com la melodia, mentre que els joglars en feien la interpretació. Aquesta tradició poètica va assolir el seu punt culminant amb els Jocs Florals, celebrats per primera vegada el 1313 com un festival dedicat a la poesia trobadoresca. Entre els seus autors més coneguts destaquen Guillem de Peitieu, Bernat de Ventadorn i Beatriu de Dia.

L'Amor Cortès

El tema principal era l’amor cortès, un reflex metafòric... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Poesia Trobadoresca, Ramon Llull i les Quatre Grans Cròniques" »

Pregunta 3.a) És aquest fragment un aforisme?

Un aforisme és una proposició breu, completa i sovint enginyosa que expressa una idea científica, filosòfica o moral sense donar explicacions, com una reflexió. Els aforismes són una aportació de l'autor a un gènere que el fascinava. En el cas de Fuster, els aforismes es transformen en enigmes que el lector ha de desxifrar amb calma, en lloc de ser idees que cal acceptar sense pensar-hi (no hi ha pas a acceptar-les acríticament). Una de les estratègies que Fuster utilitza per aconseguir aquest efecte és un to conversacional, per animar una interacció entre ell i el lector.

Pregunta 3.b) Context històric i cultural de l'escriptura

L'obra de Joan Fuster es va escriure en un moment històric... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra de Joan Fuster: Context, gènere i aforismes" »

Evolució de la Narrativa Valenciana Post-Franco

La mort de Franco el 1975 va marcar el pas de la dictadura a la democràcia. Els canvis socials i polítics van fer possible la normalització d’un mercat literari en valencià, amb l'aprovació el 1982 de la “Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, que va millorar l’ús social de la llengua i va augmentar el públic lector.

Nous Narradors i Temàtiques (Anys 70)

Als anys 70, van sorgir narradors com Terenci Moix i Joan F. Mira, que van mostrar a les seves obres les preocupacions i la visió del món d’una generació nascuda després de la guerra: la postguerra, l’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessitava canvis i el feminisme, entre altres.

Diversificació de

La Poesia del Segle XV

• La fin'amors estava en declivi. Hi va haver intents de revifar-la amb els certàmens de la Gaia Ciència, però no hi contribuïren i donaren lloc a una poesia mediocre i decadent.
• La renovació va arribar poc després a la cort napolitana d'Alfons IV el Magnànim, que es va envoltar d'un grup d'artistes, com ara Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.
• Els escriptors de la cort llegiren Dant i Petrarca, continuadors de la renovació poètica del Dolce stil nuovo.
• Hi va haver l'ús d'una llengua esquitxada d'occitanismes.

Jordi de Sant Jordi

• Durant el setge de Nàpols fou empresonat. Va escriure sobre la soledat de la presó: Dessert d'amics, de béns e de senyor.
• Autor de 18 poemes, posteriorment agrupats amb l'epígraf de Cançoner:

L'assaig

L'assaig és el quart gènere literari, al costat de la narrativa, la poesia i el teatre. És un gènere escrit en prosa i té com a referent la realitat. La seua funció és persuadir el lector, el qual té un paper actiu.

Context històric

Un gènere com aquest tenia una cabuda difícil en la censura i control ideològic després de la Guerra Civil i al llarg de la postguerra. A partir dels anys seixanta, hi ha més permissivitat, amb noves editorials i noves possibilitats de publicació. Així, l'any 1962 Edicions 62 publica un assaig sobre temes nacionals i culturals: Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.

Joan Fuster i l'assaig

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és, com a assagista, una figura capdavantera en la literatura catalana... Continuar leyendo "Literatura, Teatre i Llengua: Fuster, Sirera i Normativa" »

Conceptes Clau de la Llengua

• Arcaismes: formes lingüístiques antigues en desús, com ara aqueix en alguns dialectes.
• Argots: varietats lingüístiques pròpies de grups socials específics.
• Català Occidental: parlat principalment a la part occidental de Catalunya (Lleida i àrees circumdants), València i les Illes Balears, amb característiques fonètiques, lèxiques i gramaticals pròpies.
• Català Oriental: parlat a la part oriental de Catalunya (Barcelona i àrees circumdants), amb una pronunciació més tancada.
• Registre Estàndard: forma lingüística considerada correcta segons l'Institut d'Estudis Catalans, essencial per a nous parlants.
• Registre Lingüístic: varietat de la llengua adaptada a la situació comunicativa (formal o informal)

L'Avantguardisme a la Literatura Catalana

Concepte d'Avantguardisme

L'avantguardisme fou una sèrie de moviments artístics i literaris sorgits a Europa cap al 1905 i que van tenir la seva màxima influència entre 1915 i 1925. L'avantguardisme va ser un trencament amb la cultura tradicional i la recerca de noves formes d'expressió.

Característiques de les Avantguardes

Les avantguardes es caracteritzen per:

• L'actitud de revolta (anaven en contra de les normes i de la institucionalització de l'art).
• La seva vida breu.
• La seva gran diversitat (expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, creacionisme, ultraisme, surrealisme...).

Els moviments avantguardistes en la literatura catalana, els quals van aparèixer entre 1905 i 1925, van ser principalment... Continuar leyendo "L'Avantguardisme Literari Català: Concepte, Moviments i Tècniques" »