Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Guia Essencial de la Literatura Catalana a l'Edat Mitjana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,35 KB

Els Trobadors i la Poesia Lírica Medieval

Els trobadors eren poetes i músics que van aparèixer al segle XII al sud de França (Occitània).

  • Escrivien en llengua occitana o provençal, la qual va influir posteriorment en la poesia catalana.
  • També hi havia trobairitz, dones que feien poesia, tot i que n'hi havia poques.
  • Els trobadors escrivien sobretot poesia lírica, però també tractaven temes morals o polítics.

Aquesta poesia era cantada (amb música) i es recitava a les corts dels nobles.

Trobadors Destacats

  • Guillem de Peitieu: Considerat el primer trobador.
  • Guillem de Berguedà: Trobador català, conegut pels seus poemes agressius i satírics.
  • Cerverí de Girona: El més important en català, va escriure moltes obres (més de 120!).

Gèneres

... Continuar leyendo "Guia Essencial de la Literatura Catalana a l'Edat Mitjana" »

Anàlisi de Tirant lo Blanc i les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,59 KB

Característiques de Tirant lo Blanc

Realisme

  • Accions creïbles, llocs reals, fets històrics.
  • Estil: llenguatge variat (culte, col·loquial, estàndard).

Humor i Erotisme

  • Escenes còmiques i eròtiques en context de guerra.
  • Estil: irònic, amb noms i imatges simbòliques i gracioses.

Expressivitat

  • Canvi de registre segons el personatge o la situació.
  • Estil: frases fetes, hipèrboles, to solemne o informal.

Violència

  • Descripcions detallades i morboses.
  • Estil: llenguatge cru i directe.

Tema Principal de Tirant lo Blanc

Ascens d’un cavaller valent i humil que triomfa en la guerra i en l’amor: esdevé capità general, es casa amb la princesa Carmesina i és hereu de l’Imperi Grec.

Estructura i Argument de Tirant lo Blanc

1. Guillem de Varoic

Allibera Anglaterra... Continuar leyendo "Anàlisi de Tirant lo Blanc i les Quatre Grans Cròniques Catalanes" »

Veritat o Fals: Conceptes Clau de la Literatura Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,2 KB

A continuació, es presenten una sèrie d'afirmacions sobre la literatura catalana i conceptes literaris generals. Indica si són Veritables o Falses.

  • El Noucentisme és posterior a les Avantguardes. (Fals)

  • Renaixença i renaixement són sinònims. (Fals)

  • El moviment cultural de la Renaixença es va iniciar a la segona meitat del segle XVIII. (Fals)

  • Joan Maragall va ser un autor avantguardista. (Fals)

  • Terra baixa, d’Àngel Guimerà, és un drama realista. (Veritable)

  • Els personatges protagonistes de les novel·les de Mercè Rodoreda solen ser homes. (Fals)

  • Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és una novel·la modernista. (Fals)

  • L’Escanyapobres és una obra teatral realista. (Fals)

  • El narrador de La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda,

... Continuar leyendo "Veritat o Fals: Conceptes Clau de la Literatura Catalana" »

Anàlisi d'El verí del teatre: Trama, Personatges i Context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,75 KB

Anàlisi de l'obra "El verí del teatre"

Elements de la realitat a l'obra

A El verí del teatre es poden identificar diversos referents i elements de la realitat que connecten amb el context històric i social del París de 1784, just abans de la Revolució Francesa. Entre aquests, destaquen:

  • Espais: Un palau rococó.
  • Figures il·lustrades: Al·lusions a Diderot, Rousseau o Racine, així com a l'Enciclopèdia.
  • Convencions socials: El tractament de "tu" i "vós", que reflecteix la jerarquia de l'època.
  • Objectes escènics: Una copa de vi, una ampolla amb antídot o un armari, que aporten realisme.

Argument i estructura de l'obra

La ubicació exacta d'un fragment concret depèn de la selecció per a l'examen, però es pot situar dins de la trama general... Continuar leyendo "Anàlisi d'El verí del teatre: Trama, Personatges i Context" »

La Renaixença Catalana: Història, Objectius i Figures Clau del Segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,91 KB

Què és la Renaixença?

La Renaixença va ser un moviment cultural i literari que va sorgir a Catalunya durant el segle XIX, amb l’objectiu principal de recuperar la llengua catalana com a vehicle de cultura després de segles de decadència i desús.

Objectius de la Renaixença

Els principals objectius de la Renaixença eren:

  • Recuperar l’esplendor del passat medieval de Catalunya i tornar a donar importància a la cultura i la llengua catalanes.
  • Redescobrir i divulgar els autors clàssics de l’edat mitjana, així com recollir la literatura popular transmesa oralment, com les llegendes, cançons i rondalles tradicionals.
  • Normalitzar el català, establint regles clares d’ortografia i gramàtica, i eliminar els castellanismes que s’havien
... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Història, Objectius i Figures Clau del Segle XIX" »

Diversitat Lingüística a Catalunya: Llengües, Dialectes i Trets

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

Llengües Oficials a Catalunya

  • Català

    Llengua romànica pròpia, sorgida entre els segles VIII i X. Parlada a Catalunya, Andorra, les Illes Balears, el País Valencià, l'Alguer, etc. Cooficial en territoris d'Espanya, França i Itàlia, i oficial a Andorra.

  • Castellà

    Llengua romànica originària del Regne de Castella. Present a Catalunya des del segle XV. Oficial a tot Espanya.

  • Aranès

    Variant de l'occità, pròpia de la Vall d'Aran. Parlada per aproximadament 5.000 persones. Oficial a Catalunya.

  • Llengua de Signes Catalana (LSC)

    Llengua visual de la comunitat sorda catalana. Reconeguda oficialment a Catalunya.

Altres Llengües a Catalunya

  • Caló Català

    Llengua de la comunitat gitana catalana, present des del segle XV i adaptada al català.

  • Llengües

... Continuar leyendo "Diversitat Lingüística a Catalunya: Llengües, Dialectes i Trets" »

Tipologies Textuals: Instructius, Acadèmics, Administratius i Assaig

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,75 KB

Tipologies Textuals: Instructius, Acadèmics i Administratius

Els Textos Instructius

Expliquen com fer una acció o un procés pas a pas.

Característiques dels Textos Instructius

  • Claredat i ordre: Llenguatge clar, concís i estructurat.
  • Estructura habitual:
    • Títol de l’acció
    • Llista de materials necessaris
    • Instruccions pas a pas
  • Llenguatge:
    • Oracions curtes i clares
    • Verbs en imperatiu o en tercera persona
    • Connectors d’ordre: primer, a continuació, per acabar
    • Vocabulari precís i entenedor (pot ser tècnic segons el tema)
  • Suport visual: Es poden incloure dibuixos, esquemes, imatges o infografies.

Els Textos Acadèmics

Transmeten informació objectiva i clara en contextos educatius o científics.

Característiques dels Textos Acadèmics

  • Tipologia segons
... Continuar leyendo "Tipologies Textuals: Instructius, Acadèmics, Administratius i Assaig" »

Joan Oliver (Pere Quart): Biografia i Llegat Literari Català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,98 KB

Joan Oliver (Pere Quart): Biografia d'un Intel·lectual Català

Joan Oliver i Sallarès, narrador, dramaturg, traductor i periodista, va fer servir el nom de Pere Quart com a poeta. Va néixer el 1899 a Sabadell (Vallès Occidental), en el si d’una família de la burgesia industrial.

Joventut i la Colla de Sabadell

Va passar la infància immers en un ambient de casa benestant. De caràcter inquiet i rebel, i poc còmode amb els codis socials burgesos, va establir una forta amistat amb altres joves benestants sabadellencs com els escriptors Francesc Trabal i Armand Obiols, amb qui va formar l’anomenada Colla de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia i pel desig de provocar la societat del moment. En aquesta línia, van organitzar... Continuar leyendo "Joan Oliver (Pere Quart): Biografia i Llegat Literari Català" »

Anàlisi de "Diccionari per a ociosos" i "Llibre de meravelles"

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,66 KB

Context Històric i Cultural

Diccionari per a ociosos (1964) es va publicar en un context de relaxació de la censura franquista, fet que va permetre una major llibertat en la producció literària. Durant els anys 60, es va produir un renaixement cultural i una exploració filosòfica, malgrat la repressió política existent. Aquest període va veure l'aparició de noves plataformes de debat ideològic, com la revista Serra d'Or (1959), i editorials com Edicions 62, que van impulsar la literatura d'idees i van donar veu a autors locals i estrangers.

Llibre de meravelles s’inscriu en la postguerra franquista, una època marcada per la repressió cultural i la censura. La llengua catalana va ser relegada a l'àmbit privat, i la producció literària... Continuar leyendo "Anàlisi de "Diccionari per a ociosos" i "Llibre de meravelles"" »

Romanticisme i Renaixença: Origen, Característiques i Impacte a Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,28 KB

El Romanticisme va ser un moviment cultural, artístic i ideològic que va sorgir a finals del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra, estenent-se per tot Europa durant el segle XIX. Aquest moviment va representar una reacció contra el racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant prioritat al sentiment i a l'expressió individual.

Característiques Principals del Romanticisme

  • Es prioritza l'emoció i la subjectivitat per sobre de la raó.
  • Es valora la consciència del jo com a entitat autònoma i única.
  • Hi ha una forta tendència a valorar la identitat i la cultura nacional.
  • Es busca l'originalitat i es rebutgen les normes clàssiques.
  • S'aprecia la natura com a reflex de l'estat d'ànim i font d'inspiració.
  • Es recupera l'interès
... Continuar leyendo "Romanticisme i Renaixença: Origen, Característiques i Impacte a Catalunya" »