Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Éxodo 15:8 - La naturaleza de las aguas "cuajadas"

¿Se solidificaron de verdad las aguas del mar Rojo, ya que el texto dice que quedaron cuajadas? El verbo hebreo traducido cuajar quiere decir encogerse o engrosarse. En Job 10:10 se usa el mismo verbo con relación al proceso de cuajar la leche. Por lo tanto, decir que las aguas quedaron cuajadas no significa necesariamente que se congelaron hasta solidificarse. Si el fuerte viento del este, mencionado en Éxodo 14:21, hubiera sido suficientemente frío como para congelar las aguas, sin duda se habría hecho alguna referencia a que hacía mucho frío. Como no había nada visible que contuviera las aguas, daban la apariencia de estar cuajadas, endurecidas o espesadas.

Éxodo 15:25; 16:12 - El

Registres Lingüístics: Definició i Classificació

Definició: Els registres lingüístics són les formes pròpies de la llengua que s'adapten a l'ús lingüístic en les diferents relacions socials. Els factors que condicionen la forma de la llengua que utilitzem poden ser: la temàtica, la formalitat, el propòsit o el canal.

Així com els dialectes (varietats geogràfiques de la llengua) tenen tendència a agrupar-se, els registres tenen tendència a diversificar-se. Els registres permeten expressar una mateixa idea de maneres diferents, segons el tipus de públic o l'objectiu de la comunicació.

L'ús adequat dels diferents registres demostra el domini de la llengua per part de l'usuari.

Classificació dels Registres

Segons el Contingut

• Quan

Víctor Català: Vida i Obra d'una Escriptora Modernista

Biografia i Formació de Caterina Albert

Víctor Català és el pseudònim masculinitzat de Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869-1966), nascuda en una família de terratinents. Va tenir una bona formació, sense estudis acadèmics, però amb un gran bagatge de lectures: des de Verdaguer i Guimerà fins als realistes russos i francesos. Tot i que va viatjar bastant per Europa, es va mostrar sovint solitària, poc assequible i ocupada en l'administració de les finques a partir d'una certa edat. Va mantenir afinitat literària amb Joan Maragall i Narcís Oller, i en canvi, es va mostrar contrària al Noucentisme i als seus plantejaments.

El Pseudònim i l'Obra Cabdal: Solitud

Víctor

L'ideal de vida de Ramon Llull

Ramon Llull tenia un ideal de vida que constava de dos objectius:

1. La creació de l'Art, un sistema filosòfic molt personal que havia de servir per demostrar les grans veritats de la fe cristiana, és a dir, l'existència de Déu, la creació a partir del no-res, així com l'estructura i el funcionament ideals de la societat i del món.
2. L'expansió del cristianisme i la formació moral de la població per mitjà de la prèdica directa en places i carrers i de l'elaboració d'obres literàries en una llengua comprensible.

Altres obres de Ramon Llull que no són narratives

Obres poètiques

Llull destaca per ser el creador de la prosa poètica en català. La prosa poètica més destacada és la que trobem en Llibre d’Amic

L'efecte de la Guerra Civil i l'exili en la poesia de Carner

Quan la Guerra Civil esclata l'any 1936, Carner es manté fidel a la República. Això farà que, quan finalment Franco instauri la seva dictadura, ell hagi d'allunyar-se del país per tal de salvar la seva vida. S'exilia primer a Mèxic entre 1939 i 1945 i després s'instal·la a Bèlgica. Durant l'exili, Carner escriu Nabí (1942) i Poesia (1957). Ambdós llibres contenen un bon grapat de poemes dirigits a Catalunya i referents a l'exili i la distància en què es troba de la seva terra. S'adapta a l'estètica d'origen simbolista i s'apropa al postsimbolisme. En primer lloc, veiem la preocupació per la condició de l'home i, en segon lloc, hi ha la recerca de solucions a aquestes... Continuar leyendo "Josep Carner: Exili, Poesia i Noucentisme" »

Vida i obra de l'autor Joanot Martorell

Joanot Martorell va néixer a Gandia (València) a començaments del segle XV. Pertanyia a la petita noblesa valenciana, en un ambient aristocràtic, lligat a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l'Humà. Era parent d'Ausiàs March. Fou un cavaller que coneixia perfectament els usos i l'armament militar. Es barallava contínuament, però no se sap si va ser present al camp de batalla. Tenia un comportament bel·licós i era un escrupolós complidor de la llei del cavaller. Se li coneixen dos afers: un d'econòmic i un altre d'amorós.

• Econòmic: Reclamava el pagament d'unes terres que havia d'heretar.
• Amorós: La seva germana, Damiata Martorell, es va casar mitjançant bodes sordes

Noucentisme: Introducció

El Noucentisme va ser un moviment que va sorgir a Catalunya entre 1906 i 1923, després del Modernisme. El seu objectiu era construir una Catalunya culta i europea, on la ciutat esdevenia l'espai ideal per a la implementació de noves reformes. Els poetes i artistes van passar de l'espontaneïtat i l'amateurisme a la professionalització i el formalisme.

El Noucentisme comparteix amb el Modernisme la voluntat de modernitzar Catalunya i acostar-la a Europa. Els dos moviments volen fer del català una llengua literària, però el programa noucentista és més ampli i pretén:

• Creació d'una xarxa docent (ensenyament).
• Normalització de la llengua: Pompeu Fabra va crear el primer diccionari ortogràfic i gramàtic català.

Gramàtica Catalana: L'Apòstrof

Normes de no apostrofació

• El/En:
  • Davant de H aspirada: el hawaià.
  • Davant de paraules que comencen per I, U consonàntiques: el iogurt.
• La/Na:
  • Davant de paraules que comencen amb I, U, HI, HU àtones: la indústria.
  • Davant dels mots host, una.
  • Davant de les paraules que comencen amb el prefix A- amb valor negatiu: la asimetria.
  • Davant del nom de les lletres: la e, la essa.
  • Davant d'una H aspirada: la hippy.

Gramàtica Catalana: La Preposició "de"

Casos de no contracció

• Davant de I/U consonàntiques: de Huelva.
• Davant de H aspirada: de Hollywood.
• Davant del nom de les lletres: de la o, de la ela.
• Davant de mots començats pel prefix A- negatiu: de anormalitat.

Dígrafs en Català

Un dígraf és un conjunt de dues lletres que... Continuar leyendo "Gramàtica i Literatura Catalana: Renaixença i Segle XX" »

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Gran poeta de la Renaixença, considerat la figura cabdal del romanticisme català. Verdaguer era aficionat a recollir i transcriure llegendes i rondalles, creant un estil propi que combina elements populars i cultes.

Troba en la sensibilitat romàntica els elements per expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel. En les seves obres trobem:

• El protagonisme de la natura, els mites i els símbols.
• La imaginació i la nostàlgia pel passat.
• El sentimentalisme i l'interès per la cultura popular.
• El nacionalisme.

Poesia Èpica de Verdaguer

Verdaguer és el creador dels poemes èpics més importants de la literatura catalana, que narren les proeses d'uns herois que s'enfronten a accions i fenòmens de caràcter... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Figures Clau de la Renaixença Catalana" »

De l'Humanisme al Renaixement

L'humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement, que allibera l'ésser humà. L'Humanisme havia de facilitar l'entrada de la llengua i de la literatura. Quan va començar aquest fet a Itàlia va comportar el redescobriment de les obres clàssiques perdudes, el seguiment de la gramàtica llatina com a model, i és quan això dóna lloc al Renaixement. Pel que fa a la llengua... havia d'haver un interès... Continuar leyendo "De l'Humanisme al Romanticisme: Un Recorregut per la Literatura Catalana" »