Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Gramàtica Catalana: L'Apòstrof

Normes de no apostrofació

• El/En:
  • Davant de H aspirada: el hawaià.
  • Davant de paraules que comencen per I, U consonàntiques: el iogurt.
• La/Na:
  • Davant de paraules que comencen amb I, U, HI, HU àtones: la indústria.
  • Davant dels mots host, una.
  • Davant de les paraules que comencen amb el prefix A- amb valor negatiu: la asimetria.
  • Davant del nom de les lletres: la e, la essa.
  • Davant d'una H aspirada: la hippy.

Gramàtica Catalana: La Preposició "de"

Casos de no contracció

• Davant de I/U consonàntiques: de Huelva.
• Davant de H aspirada: de Hollywood.
• Davant del nom de les lletres: de la o, de la ela.
• Davant de mots començats pel prefix A- negatiu: de anormalitat.

Dígrafs en Català

Un dígraf és un conjunt de dues lletres que... Continuar leyendo "Gramàtica i Literatura Catalana: Renaixença i Segle XX" »

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Gran poeta de la Renaixença, considerat la figura cabdal del romanticisme català. Verdaguer era aficionat a recollir i transcriure llegendes i rondalles, creant un estil propi que combina elements populars i cultes.

Troba en la sensibilitat romàntica els elements per expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel. En les seves obres trobem:

• El protagonisme de la natura, els mites i els símbols.
• La imaginació i la nostàlgia pel passat.
• El sentimentalisme i l'interès per la cultura popular.
• El nacionalisme.

Poesia Èpica de Verdaguer

Verdaguer és el creador dels poemes èpics més importants de la literatura catalana, que narren les proeses d'uns herois que s'enfronten a accions i fenòmens de caràcter... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Figures Clau de la Renaixença Catalana" »

De l'Humanisme al Renaixement

L'humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement, que allibera l'ésser humà. L'Humanisme havia de facilitar l'entrada de la llengua i de la literatura. Quan va començar aquest fet a Itàlia va comportar el redescobriment de les obres clàssiques perdudes, el seguiment de la gramàtica llatina com a model, i és quan això dóna lloc al Renaixement. Pel que fa a la llengua... havia d'haver un interès... Continuar leyendo "De l'Humanisme al Romanticisme: Un Recorregut per la Literatura Catalana" »

Context Sociopolític i Narrativa Catalana (1939-1975)

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època.

La conseqüència de la Guerra Civil és una cruel dictadura sota el control del general Franco, qui imposarà una ideologia falangista, monàrquica, tradicionalista, conservadora, catòlica, espanyolista i militar, amb el nom de "Movimiento Nacional", únic partit creat per Franco amb la intenció de centrar en la seva persona tot el poder de l'estat.

El franquisme anà adoptant diverses formes en funció de les conjuntures internacionals. Així que podem distingir dos períodes:

1r. (1939-1959) Es caracteritza per l'autarquia econòmica,... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra: Franquisme i Autors Claus" »

Modernisme: Definició i Objectius

El Modernisme és el moviment que va sorgir a Catalunya entre els segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicionalista catalana en una cultura moderna. Els impulsors d'aquest moviment volien acostar Catalunya a Europa. Per això, consideraven que calia allunyar tots els aspectes tradicionalistes de la cultura catalana, referents encara a la Renaixença, i introduir-hi idees renovadores.

Corrents Europeus que Influeixen en el Modernisme

El Simbolisme

El Simbolisme és un corrent literari que va néixer al voltant dels grans poetes francesos del segle XIX. Es caracteritza pel fet de considerar que el món real no és sinó el reflex d'una realitat que el transcendeix. Els seguidors d'aquest... Continuar leyendo "Modernisme Català: Origen, Corrents i Gèneres Literaris" »

Tipologia Textual

Text Expositiu

És aquell que ens explica conceptes per entendre el món. El seu objectiu és fer comprendre els fenòmens de la natura i la humanitat partint d'una realitat que ens envolta.

Característiques:

Estructurals

• Introducció: S'informa del tema a tractar. De vegades, es fa referència als motius.
• Desenvolupament: S'hi expressen les idees. Pot ser inductiu (del particular al general) o deductiu (del general al particular).
• Conclusió: Es referencia allò de què s'ha parlat.

Gramaticals

• Llenguatge especialitzat: xefs, maîtres...
• Oracions subordinades: causals, consecutives i finals.

Tipus de textos:

Manuals, enciclopèdies, revistes especialitzades, monografies, memòries, documentals, reportatges, diccionaris, treballs de... Continuar leyendo "Tipologies Textuals: Guia Completa amb Característiques i Exemples" »

El Segle XIX: Context Històric i Cultural

El segle XIX va ser una època de grans tensions polítiques, marcada per la problemàtica implantació de monarquies i repúbliques a Europa.

La burgesia anglesa va impulsar la Revolució Industrial, atorgant a la indústria un protagonisme sense precedents. Aquest context va ser fonamental per a l'aparició d'una literatura que buscava la veritat, donant lloc a moviments literaris com el Realisme i el Naturalisme.

A mesura que la burgesia guanyava importància, també ho feia la literatura. Els burgesos eren els principals consumidors (lectors) i productors de novel·les, establint una estreta relació entre la burgesia i la creació literària. La novel·la realista va sorgir com una expressió d'aquesta... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Context, Obres i Jocs Florals del Segle XIX" »

Correcció:

• Morfològiques: flexió de gènere/nombre/verbal... incorrecte
• Sintàctiques: ús de pronoms, conjuncions... " "
• Lèxiques: ús de mots no admesos
• Semàntiques: significats no admesos
• Ortogràfiques o fonètiques: grafia i pronunciació incorrectes

Adequació = registres (formal (estant, científic...) i informal (vulgar, col·loquial))

Coherència: idees del text ben organitzades i connectades

Cohesió: oracions i paràgrafs ben units per donar fluidesa al text (connectors,...)

Estil i presentació: l'estil és el reflex de la personalitat de qui escriu/parla i la presentació és la forma externa d'un text (lletra, marge...)

Expressió de relacions lògiques:

1. Causa: com que no/ gràcies a/ perquè + indicatiu/ com que/ per culpa de...
2. Conseqüència:

La didàctica religiosa medieval

Context:

• Teocentrisme: mode de vida i pensament on el món es basa en la figura de Déu omnipotent.
• Església: institució de gran poder i molts seguidors que afirmava el teocentrisme.
• Convivència cultural: conviuen el cristianisme, el judaisme i l'islam.
• Literatura: es fa servir com a eina per difondre la paraula de Déu i tot el que tingui a veure amb la religió.

Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409)

• Autor del Crestià, on s’explica què ha de saber i què ha de fer un bon cristià.
• Va escriure més de 13 obres amb l’exposició del dogma i de la moral, de les quals només se n'han conservat quatre.
• Escriu per a un públic burgès.
• Utilitza un llenguatge entenedor.

Altres autors destacats: Arnau de

Ball Robat: Sinopsi de l'Obra

Acte 1: Casa del Cugat i la Mercè

La Mercè i en Cugat són una parella casada que comença discutint per qüestions del seu matrimoni. Quan sembla que en Cugat s’adorm, la Mercè li confessa que li agrada un altre home: l’Oleguer. Però en Cugat, que en realitat no dorm, ho sent tot. Després, la Mercè se’n penedeix i li demana perdó, demanant-li un petó per fer les paus. Aquest acte revela la insatisfacció de la Mercè amb la seva relació.

Acte 2: Casa de l’Oleguer i l’Eulàlia

En Cugat visita casa del seu amic Oleguer per parlar amb ell, però només hi troba la seva dona, l’Eulàlia. L’Oleguer i l’Eulàlia són percebuts com la parella “perfecta”, amb fills exemplars i una vida estable,... Continuar leyendo "Ball Robat (Pere Quart): Anàlisi, Sinopsi i Temes Clau" »