Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Pregunta 3.a) És aquest fragment un aforisme?

Un aforisme és una proposició breu, completa i sovint enginyosa que expressa una idea científica, filosòfica o moral sense donar explicacions, com una reflexió. Els aforismes són una aportació de l'autor a un gènere que el fascinava. En el cas de Fuster, els aforismes es transformen en enigmes que el lector ha de desxifrar amb calma, en lloc de ser idees que cal acceptar sense pensar-hi (no hi ha pas a acceptar-les acríticament). Una de les estratègies que Fuster utilitza per aconseguir aquest efecte és un to conversacional, per animar una interacció entre ell i el lector.

Pregunta 3.b) Context històric i cultural de l'escriptura

L'obra de Joan Fuster es va escriure en un moment històric... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra de Joan Fuster: Context, gènere i aforismes" »

Evolució de la Narrativa Valenciana Post-Franco

La mort de Franco el 1975 va marcar el pas de la dictadura a la democràcia. Els canvis socials i polítics van fer possible la normalització d’un mercat literari en valencià, amb l'aprovació el 1982 de la “Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, que va millorar l’ús social de la llengua i va augmentar el públic lector.

Nous Narradors i Temàtiques (Anys 70)

Als anys 70, van sorgir narradors com Terenci Moix i Joan F. Mira, que van mostrar a les seves obres les preocupacions i la visió del món d’una generació nascuda després de la guerra: la postguerra, l’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessitava canvis i el feminisme, entre altres.

Diversificació de

Textos Periodístics d'Opinió

Els textos periodístics d'opinió són argumentatius i es publiquen en mitjans de comunicació per expressar punts de vista, analitzar i valorar fets d'actualitat. Inclouen diversos gèneres com l'editorial, l'article d'opinió, la columna i les cartes al director.

• L'editorial: Representa el punt de vista del mitjà, no va signat i reflecteix la línia editorial per orientar i convèncer l'opinió pública.
• L'article d'opinió: Escrit per especialistes o persones conegudes, ofereix reflexions personals sobre temes actuals.
• La columna: Forma regular en un espai fix del diari, escrita per periodistes de prestigi o especialistes, amb estil literari i suggerent.
• Les cartes al director: Opinions dels lectors sobre temes

La Poesia del Segle XV

• La fin'amors estava en declivi. Hi va haver intents de revifar-la amb els certàmens de la Gaia Ciència, però no hi contribuïren i donaren lloc a una poesia mediocre i decadent.
• La renovació va arribar poc després a la cort napolitana d'Alfons IV el Magnànim, que es va envoltar d'un grup d'artistes, com ara Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.
• Els escriptors de la cort llegiren Dant i Petrarca, continuadors de la renovació poètica del Dolce stil nuovo.
• Hi va haver l'ús d'una llengua esquitxada d'occitanismes.

Jordi de Sant Jordi

• Durant el setge de Nàpols fou empresonat. Va escriure sobre la soledat de la presó: Dessert d'amics, de béns e de senyor.
• Autor de 18 poemes, posteriorment agrupats amb l'epígraf de Cançoner:

L'assaig

L'assaig és el quart gènere literari, al costat de la narrativa, la poesia i el teatre. És un gènere escrit en prosa i té com a referent la realitat. La seua funció és persuadir el lector, el qual té un paper actiu.

Context històric

Un gènere com aquest tenia una cabuda difícil en la censura i control ideològic després de la Guerra Civil i al llarg de la postguerra. A partir dels anys seixanta, hi ha més permissivitat, amb noves editorials i noves possibilitats de publicació. Així, l'any 1962 Edicions 62 publica un assaig sobre temes nacionals i culturals: Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.

Joan Fuster i l'assaig

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és, com a assagista, una figura capdavantera en la literatura catalana... Continuar leyendo "Literatura, Teatre i Llengua: Fuster, Sirera i Normativa" »

Conceptes Clau de la Llengua

• Arcaismes: formes lingüístiques antigues en desús, com ara aqueix en alguns dialectes.
• Argots: varietats lingüístiques pròpies de grups socials específics.
• Català Occidental: parlat principalment a la part occidental de Catalunya (Lleida i àrees circumdants), València i les Illes Balears, amb característiques fonètiques, lèxiques i gramaticals pròpies.
• Català Oriental: parlat a la part oriental de Catalunya (Barcelona i àrees circumdants), amb una pronunciació més tancada.
• Registre Estàndard: forma lingüística considerada correcta segons l'Institut d'Estudis Catalans, essencial per a nous parlants.
• Registre Lingüístic: varietat de la llengua adaptada a la situació comunicativa (formal o informal)

L'Avantguardisme a la Literatura Catalana

Concepte d'Avantguardisme

L'avantguardisme fou una sèrie de moviments artístics i literaris sorgits a Europa cap al 1905 i que van tenir la seva màxima influència entre 1915 i 1925. L'avantguardisme va ser un trencament amb la cultura tradicional i la recerca de noves formes d'expressió.

Característiques de les Avantguardes

Les avantguardes es caracteritzen per:

• L'actitud de revolta (anaven en contra de les normes i de la institucionalització de l'art).
• La seva vida breu.
• La seva gran diversitat (expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, creacionisme, ultraisme, surrealisme...).

Els moviments avantguardistes en la literatura catalana, els quals van aparèixer entre 1905 i 1925, van ser principalment... Continuar leyendo "L'Avantguardisme Literari Català: Concepte, Moviments i Tècniques" »

Aquest document explora l'evolució i els autors destacats del gènere de l'assaig català, posant èmfasi en la influència de Joan Fuster i la continuïtat del seu llegat.

Autors Clau en l'Assaig Català Contemporani

Maria Aurèlia Capmany i l'Assaig Modern

La influència del Maig del 68 francès va inaugurar nous temes assagístics. En aquest context, Maria Aurèlia Capmany va inaugurar la pràctica d'un assaig modern, homologable pel to i els temes al que s'estava fent en altres països. Capmany és una figura clàssica del pensament feminista català.

Josep Pla: El Mestre del Dietari

Josep Pla (1897-1981) és un dels escriptors més admirats per Fuster. Té una extensíssima bibliografia que abraça seixanta anys i cultiva diversos gèneres... Continuar leyendo "Assaig Català: Autors Clau i el Llegat de Joan Fuster" »

Temàtica dels Poemes de Vicent Andrés Estellés

«Ací»

El tema del poema és l’evocació d’Ausiàs March, un dels grans referents de la nostra cultura, a partir d’una passejada per la ciutat de València amb la seua parella: va paral·lel al record del nostre gran poeta i d’algunes de les vivències, històriques o hipotètiques, que marcaren la seua vida.

«Assumiràs la veu d’un poble»

El tema del poema és l’atribució al poeta del paper de portaveu de la col·lectivitat, de la lluita per a salvar els vençuts i fer servir les eines pròpies del poeta en funció dels interessos de la col·lectivitat, el poble.

«Cant de Vicent»

El tema del poema és la impossibilitat de fer un cant a València, la seua ciutat.

«Demà serà una

Literatura Catalana Actual: Context

Els anys 70 del segle XX marquen l'inici d'una nova era per a la literatura catalana: la transició democràtica, que va crear les condicions perquè aquesta pogués recuperar-se i encaminar-se cap a la normalitat. Això es pot demostrar en els aspectes següents:

1. La Constitució Espanyola de 1978, l’Estatut d’Autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears de 1986, han afavorit que la llengua catalana s'encamini cap a la seva normalització lingüística. Tot i que encara no s'ha aconseguit una normalització en tots els àmbits d'ús, els drets lingüístics de la llengua catalana són reconeguts i estan protegits per la legalitat.
2. L'escola en català fa que les noves generacions