Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

La Literatura Catalana de Postguerra i l'Exili

La guerra provocada pel cop d’estat del 18 de juliol de 1936, promogut per part de l’Exèrcit, part de l’Església i part de les classes altes, va suposar una època de crisi absoluta en tots els nivells de la vida quotidiana. La victòria dels colpistes va implicar la implantació d’una dictadura autoritària i amb trets feixistes, inspirats per la Itàlia de Mussolini. Aquesta nova situació política va comportar la persecució de tots aquells que no combregaven amb la ideologia dels sublevats.

Un bon nombre dels perseguits foren assassinats o empresonats, i més de mig milió es van exiliar a França. Tot i això, a causa de la invasió nazi de França l’any 1940, molts es van veure... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra: Exili i Obra de Salvador Espriu" »

La Decadència: Concepte i Context Històric

El terme Decadència al·ludeix a la disminució quantitativa i qualitativa de la producció literària en català entre la mort de Joan Roís de Corella i l’inici de la Renaixença (1833). Amb el temps, s'ha preferit usar altres termes que descriguin de manera més precisa les característiques i la naturalesa del període, i per les seves connotacions negatives.

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut com el Rector de Vallfogona, s'inscriu en el moviment literari del Barroc. És una figura clau tant pel tractament de temes (amor i religió) com per l'estil. La seva personalitat era molt diferent a la d'un humil rector de poble, amb nombrosos vincles... Continuar leyendo "Decadència i Renaixença: Història de la Literatura Catalana" »

Elements de la realitat

Llibre de meravelles: crònica de la València de la postguerra, des de 1939 fins als primers anys de la dècada dels 50. S'hi enumeren noms de carrers de València en referència a personatges històrics valencians, oficis o estaments tradicionals. És un retrat de la ciutat de València a partir dels seus carrers, que reflecteix la realitat popular i mostra la memòria literària de València. Cita autors com Francesc de la Torre (s. XVI), Bécquer, Petrarca, Garcilaso, Jaume Bru, Jaume Roig i Ramon Llull.

Temàtica

• Compromís social i polític del poeta amb el seu poble.
• Quotidianitat personal i col·lectiva lligada al compromís cívic en un present de postguerra.
• La mort com a tema provocat per circumstàncies familiars

La poesia de la Baixa Edat Mitjana està marcada per la doble influència àrab i cristiana present en aquella època. Al nord de la península Ibèrica (segle XII), on el predomini de l'àrab va ser molt breu, va nàixer la poesia trobadoresca. Originada a Occitània, la seva influència es va estendre més enllà (pels intercanvis culturals del Camí de Sant Jaume i la relació política amb els territoris veïns) arribant, sobretot, al nord d'Itàlia i a Catalunya. Mentre que a Al-Àndalus (centre i sud peninsular) es va desenvolupar una importantíssima tradició poètica en llengua àrab.

La poesia trobadoresca va tenir molta influència en el conjunt de la poesia europea, principalment perquè va ser un dels primers moviments poètics... Continuar leyendo "La Poesia Trobadoresca: Orígens, Amor Cortès i Gèneres" »

Hannah Arendt (1906-1975) fue una influyente filósofa política alemana de origen judío. Es reconocida por su profundo trabajo sobre el totalitarismo, la política y la moralidad. Nacida en Alemania, se vio obligada a huir del régimen nazi, convirtiéndose más tarde en una figura destacada del pensamiento político del siglo XX.

Biografía y Formación

Tras la muerte de su padre en 1913, fue educada por su madre, de tendencias socialdemócratas, de forma bastante liberal.

Arendt comenzó sus estudios universitarios en la Universidad de Marburgo, donde fue influenciada por filósofos prominentes como Martin Heidegger y Karl Jaspers. Posteriormente, se trasladó a la Universidad de Friburgo y luego a la Universidad de Heidelberg, donde completó... Continuar leyendo "Hannah Arendt: Vida, Obra y Pensamiento Filosófico" »

1.5. Anàlisi del "Llibre de Meravelles"

Subgènere, model o corrent

El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés s'inclou dins del realisme compromès o poesia social. Aquest corrent es caracteritza per la seva preocupació per la realitat social i política, així com per la seva voluntat de denúncia i testimoniatge. Estellés, en aquesta obra, utilitza un llenguatge senzill i col·loquial, reflectint la quotidianitat de la postguerra i mostrant-se com un cronista de les vivències personals i col·lectives. La seva poesia té una clara intenció comunicativa i un fort compromís amb la realitat.

2.1. Context històric i cultural

El Llibre de Meravelles se situa en el context de la repressió cultural del franquisme i l'obertura cultural... Continuar leyendo "Context, característiques i influències del "Llibre de Meravelles"" »

Context històric i cultural de l'obra

L'obra està situada en els primers anys de la proclamació de la República fins poc després del final de la Guerra Civil. Per tant, podríem dir que l'acció comença l'any 1931-1932 i finalitza aproximadament als principis dels anys cinquanta, en temps de postguerra, durant el franquisme. Una època molt dura per a la gent de les classes mitjanes i baixes, que van viure amb fam i pobresa extrema.

L'obra en la trajectòria de Rodoreda

L'obra està situada en els primers anys de la proclamació de la República fins poc després del final de la Guerra Civil. Rodoreda escriu La plaça del Diamant en la seva etapa de maduresa. El triomf franquista i la Segona Guerra Mundial es reflectiran en les seves obres... Continuar leyendo "Anàlisi del Context de La plaça del Diamant de Rodoreda" »

El Llibre dels Fets de Jaume I

Les característiques d'aquesta crònica són les següents:

• To personal: El llibre comença amb referències als pares del rei abans del seu naixement. Narra els desacords amb el seu gendre castellà, el rei Alfons el Savi, i amb els seus fills. Continua amb la seua infantesa i joventut fins al casament amb Elionor de Castella, arribant fins a la malaltia del rei i els seus últims dies.
• Fets bèl·lics: Narra els enfrontaments interns amb els nobles, les conquestes de Mallorca i de València, i les revoltes sarraïnes. El rei es mostra com un gran guerrer que lidera, encoratja i ajuda els vassalls; és ferit en batalla i, tot i que els nobles el volen refrenar, ell insisteix a entrar en combat.
• Relació amb Déu

Narcís Oller i la novel·la catalana

Va començar a escriure en castellà, però després es va passar al català i va participar en les tertúlies literàries de la revista de la Renaixença i va assistir als Jocs Florals l’any 1877.

Va guanyar un premi de prosa als Jocs Florals.

La seva producció literària

La seva producció literària no és gaire extensa; consta de sis obres principals:

• La papallona: Hi predominen els elements romàntics i li va atorgar un gran prestigi nacional i internacional.
• L’Escanyapobres: En què es presenta la degradació moral d'un home avar en una societat rural en vies de transformació.
• Vilaniu: Novel·la de trets romàntics que descriu les conseqüències que pot comportar la calúmnia per a una família que

Què és la literatura?

La literatura és l’art que té com a finalitat l’expressió de la bellesa mitjançant paraules i que produeix un plaer en el nostre ànim.

Gèneres literaris

La narrativa

Un narrador explica fets (reals o imaginaris), que duen a terme uns personatges, en un temps i un espai determinats. Les novel·les i els relats formen part d’aquest gènere.

La poesia

• L’autor expressa de manera més evident les seves emocions i sentiments.
• Hi predominen els recursos literaris.
• Normalment s’estructura en versos i estrofes amb un ritme, una rima i un metre. Cal recordar que originàriament era un text cantat.
• De vegades, però, trobem poemes visuals o en prosa.

El teatre

Presenta un fet per mitjà d’una escenificació.

• El diàleg acostuma