Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Historia y Usos del Cáñamo y el Opio

En España, el cáñamo aparece en 1150, cuando los musulmanes establecían los primeros molinos de hilado y enriado, que usaban la fibra del cáñamo como materia prima, cerca de la ciudad de Xátiva. En los barcos de Cristóbal Colón, llevaban toneladas de cáñamo entre cuerdas, redes, velas y demás útiles navales. Carlos V impuso en la construcción de su flota naval el uso de cáñamo de Tarragona, Lleida y Balaguer, por su conocida resistencia al agua salada. La importancia del cannabis llevó, en 1927, a celebrar el I Congreso Nacional de Cáñamo en Valencia, a consecuencia del gran peligro que corría esta fibra natural debido a importaciones de otras más baratas. Su uso se extiende por el... Continuar leyendo "Historia y Usos del Cáñamo y el Opio: Un Recorrido Detallado" »

Literatura: La llengua del segle XV al segle XIX

El segle XV va ser el període de màxima esplendor de la nostra literatura; però també s’hi inicia la gradual castellanització de la cort i de l’aristocràcia. Una de les causes fou el Compromís de Casp, gràcies al qual Ferran d’Antequera fou elegit successor de Martí l’Humà. Açò comportà l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara en la Corona d’Aragó, i que el castellà, llengua de la família reial, anara desplaçant el valencià, si més no en el terreny literari.

Als segles XVI, XVII i XVIII, període de la Decadència, es produí un buit en la producció literària culta en la nostra llengua a causa de la Guerra de les Germanies que enfronta l’aristocràcia... Continuar leyendo "Literatura valenciana: Segles XV-XIX, Autors i Context Històric" »

L'evolució del teatre català i l'obra de Benet i Jornet

Una nova etapa per al teatre català va començar amb l'estrena, el 1971, d'El retaule del flautista de Jordi Teixidor. Les primeres obres de Josep Maria Benet i Jornet s'inscriuen en els postulats del realisme històric, com és el cas de La nau vella (1963), escrita durant l'estiu del 1962.

L'experimentació formal i la ruptura

Aquesta base realista del teatre de Benet i Jornet va ser progressivament reformulada mitjançant l'experimentació formal. L'obra Marc i Cofre o els alquimistes de la fortuna va produir una ruptura amb els textos anteriors, ja que oferia una nova proposta teatral que incorporava elements de diferents gèneres de consum, com ara:

• Els tebeos.
• Les novel·les de capa

Josep Pla: El mestre de la prosa i el realisme

Josep Pla va viatjar per diferents ciutats europees cobrint la informació de grans fets polítics d'aquella època. D'aquesta etapa són les seves primeres obres. En esclatar la guerra, fugí a Itàlia i el 1939 s'instal·là a Catalunya. Es dedicà a escriure El quadern gris, els anys de la postguerra en castellà i a col·laborar en la revista Destino.

A partir de 1945, va publicar en català i inicià així la seva etapa més productiva. Les seves obres completes es publicaren el 1966 amb el títol d'Obra completa. No fou seguidor fidel dels postulats noucentistes. Pla no s'avenia amb el tarannà dels modernistes catalans i no tingué res a veure amb els moviments d'avantguarda.

L'estil i la visió

Característiques de l'escriptura teatral actual

A partir del 1975, el teatre es desentenia de la paraula dramàtica. Els protagonistes eren els directors, l'expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu. Els Joglars es consolidaven com a companyia històrica. Es van crear Els Comediants, Dagoll Dagom, La Cubana i La Fura dels Baus. A finals dels 80, van començar a aparèixer nous dramaturgs. El fenomen de “recuperació del text” té una correspondència en l'àmbit europeu. La paraula es revaloritza com un element clau de la representació teatral. Però, la producció d'aquests autors no tindrà res a veure amb la dels anys anteriors. S'imposen models com Samuel Beckett, Harold Pinter, David Mamet o Thomas Bernhard.... Continuar leyendo "Dramatúrgia Catalana: De Benet i Jornet a l'Actualitat" »

El Teatre Modernista Català

Teatre d'Idees

El teatre d'idees és un nou tipus de drama que sorgeix durant el Modernisme a Catalunya. Aquest gènere tracta de trencar la tendència de l'espectador a veure en la representació teatral un motiu únicament per a l'esbarjo i l'entreteniment. Joan Puig i Ferreter defensa aquest nou tipus de drama, i és per això que en les seves obres teatrals fa una crida a la reflexió. Va ser inspirat per Henrik Ibsen. Hi ha altres autors catalans que el segueixen, com Ignasi Iglésias o Josep Pous i Pagès. Malgrat els seus propòsits, el teatre d'idees no té ressò en la societat; més aviat és un fracàs. Els tres autors es veuen obligats a reorientar les seves obres davant d'un públic que es nega a acceptar... Continuar leyendo "El Teatre Modernista Català: Idees, Simbolisme i Autors Clau" »

Modernisme a Catalunya: Un Moviment Transformador

Modernisme: Moviment literari que va sorgir a Catalunya al final del segle XIX amb la voluntat de transformar la cultura i l’art tradicionals en una cultura nacional moderna.

Context Social

Va succeir durant la Restauració de la monarquia borbònica el 1874, comportant un període de pau social i l'ascens de la burgesia catalana, que va assolir una folgada posició econòmica.

Tendències del Modernisme

Tendència vitalista-regeneracionista: Aquesta tendència va ser impulsada amb la idea de canviar la societat del moment, les maneres de pensar i de viure, per crear una nova era. Com diu el nom, és regeneracionista, volent regenerar la societat i fer el possible per canviar-la.

Tendència simbolista-

Galicia no Século XX: Modernización e Desafíos

A imaxe de Galicia no século XX correspondía coa dun país atrasado no que o mellor era a emigración. A pesar dos numerosos atrancos, o período comprendido entre 1900 e 1936 caracterízase por unha tendencia cara á modernización das estruturas económicas, sociais, etc. Infelizmente, a desfeita da Guerra Civil e a inmediata posguerra provocaron un freo a este avance.

Cambios Sociais Significativos en Galicia

• O elemento fundamental na economía, a agricultura, entra nun relativo proceso de modernización, xa que a propietarización campesiña, a innovación de técnicas e a mercantilización do agro galego inician un camiño de integración no mercado español.
• Algúns dos cambios máis significativos

Relació de vassallatge

La poesia amorosa trobadoresca és una transposició de les relacions feudals de vassallatge que imperaven en l'àmbit social de l'Edat Mitjana a les relacions amoroses. La dama és bonica i delicada com una divinitat, però no fa concessions a l'home. Per això ell, l'amant, se sent rebutjat, allunyat de la dama que estima, el seu vassall i servidor fins a la mort. Li promet fidelitat eterna, emmalalteix d'amor i, davant del seu menyspreu, diu que es mor d'amor.

Trobador i música

La poesia trobadoresca era cantada i acompanyada amb un instrument musical. El trobador també era músic i podia procedir de qualsevol classe social. El trobador componia poemes perquè algú, o ell mateix, els cantessin davant d'una cort amb... Continuar leyendo "Poesia Trobadoresca: Orígens, Temes i Gèneres" »

Subjuntiboko Aditz-Formak

NOR

NOR-NORI

NOR-NORK

NOR