Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

El empirismo es una corriente filosófica que se desarrolla en las islas británicas durante los siglos XVII y XVIII. Tiene como antecedentes a Guillermo de Ockham (S. XIV) y a Francis Bacon (1588-1679). Se inicia con la filosofía de John Locke (1632-1704), que será seguida por pensadores posteriores como Berkeley (1685-1753) y David Hume (1711-1776). Hume será el pensador que lleve las ideas empiristas hasta sus últimas consecuencias.

La Investigación del Conocimiento Humano según Hume

El interés principal de Hume es investigar si es posible fundamentar el conocimiento humano. Considera que, antes de iniciar cualquier investigación, es necesario examinar la capacidad mental del hombre (psicologismo) para obtener conocimientos con garantías.... Continuar leyendo "El Empirismo en la Filosofía: Descartes, Locke y Hume" »

Hipòtesis Indiferenciades: Preguntes Clau

• Què volies escriure? Què has escrit?
• Què volies posar? Què posa aquí?
• Què diu aquí? M'ho llegeixes?
• Aquí hi ha un dibuix? On és?
• Això també és un dibuix? (Senyalant l'escrit)
• I per dir... et basta posar una lletra?
• Què són tot això? (Senyalant les lletres)
• Quan les persones dibuixen fan...?
• Quan les persones escriuen fan dibuixos?
• Tu saps lletres?
• Tot això són lletres?
• On has vist lletres? On podem trobar lletres?
• Per què serveixen les lletres?
• Totes les lletres són iguals?
• Quines lletres coneixes? Quina és aquesta?
• I tu com saps que és aquesta?
• Has fet lletres o dibuixos?
• Has fet lletres o números?
• Hi ha lletres del teu nom? Quines?
• Com es titulava el conte? On ho deu posar?
• I què són això? (Assenyalant

Etapes i registres de la llengua llatina

Atès que el llatí fou una llengua parlada i escrita durant un gran període de temps (des del segle VI aC, època a la qual pertanyen els primers testimonis escrits, fins al segle VIII dC, en què apareixen les llengües romàniques, i encara posteriorment en l'àmbit culte) i que fou emprada per parlants de procedència geogràfica, social i cultural molt diversa i en àmbits molt diferents, es poden fer dos tipus de classificació de la llengua llatina: una des del punt de vista cronològic, tot remarcant les diferents etapes de la llengua, i una altra prenent com a referència la classe social dels parlants i l'àmbit d'ús, és a dir, els registres de la llengua.

Etapes del llatí

El llatí arcaic

Segle XII: Canvis Estructurals i Dinamisme Cultural

Al Segle XII es produeixen a Occident importants canvis estructurals i el desenvolupament econòmic de la societat. Hi ha una millora comercial i econòmica. Apareixen noves formes culturals. Les peregrinacions van contribuir de forma important a augmentar aquest dinamisme, buscant beneficis espirituals. Es van desenvolupar nous estils artístics: el romànic i el gòtic.

Apareix un model humà nou, culte i refinat, que aprecia l'art i la música i va donar lloc al naixement de la cultura cortesana i l'ús de les llengües romàniques. Entre les principals corts destaca la del rei Alfons II.

Característiques Generals de la Lírica (S. XII i finals del XIII)

• La lírica de l'amor cortès.
• El poeta

Teorías del Juego: Perspectivas sobre la Actividad Lúdica Infantil

En el estudio del juego, se advierten dos grandes líneas de investigación: causalidad y finalidad. Estos son enfoques diferentes que buscan determinar las causas que motivan la actividad lúdica en el niño, tratando de averiguar por qué el niño juega. Ambos se complementan en dos grandes grupos:

• A. Teoría de la causa eficiente o causal.
• B. Teoría de la causa final o teleológica.

Teoría del descanso y la distracción (Claparède)

Considera al juego como una distracción, un elemento de recreo y de restitución de fuerzas perdidas mediante una actividad compensatoria, en este caso, el juego. Busca el porqué de la actividad lúdica. Desde el punto de vista del juego infantil,... Continuar leyendo "Perspectivas Psicológicas y Pedagógicas sobre las Teorías del Juego Infantil" »

El Noucentisme: Context i Orígens

El Noucentisme és un moviment cultural i literari que va sorgir a Catalunya a principis del segle XX, associat a l'any 1906. Darrere d'aquest moviment hi havia un projecte de govern amb una clara aplicació cultural.

Figures polítiques i intel·lectuals catalanes com Enric Prat de la Riba, amb el suport de Pompeu Fabra, Eugeni d'Ors i Josep Carner, van aconseguir modernitzar la llengua i la cultura catalana. Enric Prat de la Riba va ser fonamental en la definició de les línies de l'ortografia, un esforç de modernització que ja s'havia intentat des de la Renaixença, després de la Decadència.

El Noucentisme va normalitzar la llengua catalana amb unes normes ortogràfiques clares, gràcies a figures com... Continuar leyendo "Noucentisme Català: Història, Característiques i Figures Clau" »

Transformaciones Económicas en España desde 1980

Contexto Inicial: Crisis del Petróleo (1971)

La crisis del petróleo de 1971 afectó globalmente, pero especialmente a Europa. Los precios del petróleo se duplicaron. Mientras otros países europeos investigaban alternativas, España no lo hizo con la misma intensidad.

También se produjeron crisis políticas, ideológicas y de valores. La muerte de Franco en 1975 tuvo efectos significativos:

Cambios Clave Tras la Muerte de Franco

Cambio en la Toma de Decisiones

Se pasó de un gobierno unilateral al consenso. Se firmaron los Pactos de la Moncloa, con contenido económico y político, que estabilizaron las relaciones entre empresarios y trabajadores, favoreciendo la negociación. A principios de... Continuar leyendo "España: Transformaciones Económicas desde 1980" »

L'Escola Mallorquina

Característiques

• Equilibri entre classicisme i romanticisme: ús de formes mètriques regulars clàssiques amb temàtica romàntica.
• Temàtica de natura interioritzada: la natura expressa els sentiments del poeta.
• Valoració dels clàssics llatins: Horaci, Prudenci, etc.
• Canvi de llengua: En els dos autors es produeix el canvi de llengua poètica del castellà (joventut) al català (vellesa).
• Connexió amb el Noucentisme: Els dos autors connecten amb els escriptors noucentistes barcelonins i els influeixen.

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Palma, 1922)

Va estudiar Dret a Barcelona. El 1875 es traslladà a Madrid i tornà a Pollença al cap de dos anys. El 1885 se'n va anar a Roma per seguir estudis eclesiàstics i el... Continuar leyendo "L'Escola Mallorquina i el Noucentisme: Guia d'Estudi" »

Vocalisme Rossellonès

• O oberta passa a O tancada.
• O tancada passa a U.
• La vocal neutra desapareix en posició final de paraules esdrúixoles.
• La vocal neutra pot passar a /i/.

Consonantisme Rossellonès

• Infiltració del so /rr/.
• Els grups llatins NR i LR no produeixen una /d/ intervocàlica.
• El so /f/ a final de paraula desapareix.
• La /e/ en determinades posicions es pot perdre.
• La tendència assimilatòria entre consonants és molt alta.

Morfologia Rossellonesa

• L'article és el mateix que en català central, però es pot sentir lo, los.
• L'article personal també és semblant al central.
• Entre els indefinits hi figuren arcaismes com qualque o qualcú.
• Negació amb pas.
• Existència del possessiu llur (o lur).

L'Alguerès

Factors històrics de l'Alguerès

A principis... Continuar leyendo "Rossellonès, Alguerès, Nord-Occidental i Valencià: Trets Lingüístics" »

Ausiàs March

Biografia

Fill de Pere March, Ausiàs March pertanyia a la petita noblesa valenciana. Era cavaller i es casà amb Isabel Martorell. Quan aquesta va morir, contragué matrimoni amb Joana Escorna, que va morir sense descendència. March no tingué fills legítims, però sí de naturals.

La seva poesia

La seva poesia abasta una major profunditat i sinceritat, té molta expressivitat en les comparacions i metàfores, i té tòpics trobadorescos. En la seva poesia trobem tradicions literàries:

• Poesia trobadoresca: fa servir el senyal i un vassallatge amorós.
• Tradició escolàstica: idees sobre l'amor, el bé, el plaer o la virtut.
• Algun ressò de l'humanisme italià.

Diferències amb el "Dolce Stil Novo"

La poesia de March i el "Dolce Stil... Continuar leyendo "Ausiàs March i Jaume Roig: Vida i Obra" »