Evolució i trajectòria teatral de Josep Maria Benet i Jornet

L'evolució del teatre català i l'obra de Benet i Jornet

Una nova etapa per al teatre català va començar amb l'estrena, el 1971, d'El retaule del flautista de Jordi Teixidor. Les primeres obres de Josep Maria Benet i Jornet s'inscriuen en els postulats del realisme històric, com és el cas de La nau vella (1963), escrita durant l'estiu del 1962.

L'experimentació formal i la ruptura

Aquesta base realista del teatre de Benet i Jornet va ser progressivament reformulada mitjançant l'experimentació formal. L'obra Marc i Cofre o els alquimistes de la fortuna va produir una ruptura amb els textos anteriors, ja que oferia una nova proposta teatral que incorporava elements de diferents gèneres de consum, com ara:

• Els tebeos.
• Les novel·les de capa i espasa.
• El cinema.

Etapes representatives

La desaparició de Wendy (1973), Berenaveu a les fosques (1972) i Revolta de bruixes (1976) són alguns dels textos més representatius d'aquesta etapa:

• Berenaveu a les fosques: Reprèn el teatre realista de la postguerra. La mala recepció d'aquest treball el va dur a un teatre més imaginatiu.
• La desaparició de Wendy: S'hi citen records de la infantesa, lectures, pel·lícules i personatges de la mitologia popular.
• Revolta de bruixes: La trama transcorre en diferents accions paral·leles en un mateix espai escènic.

Dramatúrgia infantil i televisió

Benet també va publicar obres adreçades a un públic infantil, com Taller de fantasia i Supertot, i va començar una carrera molt prolífica com a creador de guions per a sèries de televisió.

La maduresa: l'etapa de Desig

L'última fase es va iniciar amb la publicació de Desig. En aquest text, el canvi no afecta únicament els temes, sinó també aspectes concrets de l'estètica teatral. En aquest escenari, quatre personatges mostren les seves dificultats per a comunicar-se i assumir les seves intimitats conflictives.

Desig configura, juntament amb Fugaç, E.R. i Testament, una renovació formal, tècnica i estètica on l'autor reflexiona sobre els seus temes més personals.

Conclusió: un dramaturg en constant transformació

Benet i Jornet és un dels pocs dramaturgs catalans de la seva generació que ha modificat i transformat amb encert la seva trajectòria artística d'acord amb les inquietuds estètiques i polítiques de cada període. La preferència de Benet per les expressions de la cultura popular, que van nodrir el seu imaginari durant la joventut, també ha influït en el seu teatre. Les radionovel·les i els tebeos han inspirat especialment la concepció dels seus mons de ficció, fet que l'ha portat a tenir una predilecció clara pel melodrama.