Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Teatre Valencià i Català: De la Postguerra als Anys 70

El règim franquista va prohibir el teatre en valencià o català. El gènere es va desconnectar del teatre europeu i nord-americà.

A València, el públic demanava teatre d'evasió. La premsa reclamava que l'escena valenciana s'obrís a nous plantejaments escènics i que tractés arguments moderns.

A Catalunya, es va fundar l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Van programar clàssics (Shakespeare), van editar traduccions (Ionesco) i obres d'autors com Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa o Manuel de Pedrolo. El 1960 va sorgir el teatre independent.

Joan Oliver signava amb el pseudònim Pere Quart. Joan Brossa va ser el millor representant del teatre d'avantguarda. Manuel Pedrolo es... Continuar leyendo "Teatre Valencià i Català: Postguerra, Pedrolo i Escriptura Actual" »

Historia y Usos del Cáñamo y el Opio

En España, el cáñamo aparece en 1150, cuando los musulmanes establecían los primeros molinos de hilado y enriado, que usaban la fibra del cáñamo como materia prima, cerca de la ciudad de Xátiva. En los barcos de Cristóbal Colón, llevaban toneladas de cáñamo entre cuerdas, redes, velas y demás útiles navales. Carlos V impuso en la construcción de su flota naval el uso de cáñamo de Tarragona, Lleida y Balaguer, por su conocida resistencia al agua salada. La importancia del cannabis llevó, en 1927, a celebrar el I Congreso Nacional de Cáñamo en Valencia, a consecuencia del gran peligro que corría esta fibra natural debido a importaciones de otras más baratas. Su uso se extiende por el... Continuar leyendo "Historia y Usos del Cáñamo y el Opio: Un Recorrido Detallado" »

Literatura: La llengua del segle XV al segle XIX

El segle XV va ser el període de màxima esplendor de la nostra literatura; però també s’hi inicia la gradual castellanització de la cort i de l’aristocràcia. Una de les causes fou el Compromís de Casp, gràcies al qual Ferran d’Antequera fou elegit successor de Martí l’Humà. Açò comportà l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara en la Corona d’Aragó, i que el castellà, llengua de la família reial, anara desplaçant el valencià, si més no en el terreny literari.

Als segles XVI, XVII i XVIII, període de la Decadència, es produí un buit en la producció literària culta en la nostra llengua a causa de la Guerra de les Germanies que enfronta l’aristocràcia... Continuar leyendo "Literatura valenciana: Segles XV-XIX, Autors i Context Històric" »

Romanticisme:

significa el triomf de la llibertat de l’individu i de les formes literàries en llibertat, imaginació sensibilitat i idealisme. Els ROMàntics tenen una visió del monidealista, significa que tenen il·lusió per canviar el mon, però molts es suïciden davant del fracàs. El seu origen es troba en la R.Francesa i en la independència de EEUU on es va crear la declaració dels drets de l’home on es defensa la llibertat de la persona igual compensava el romanticisme.
Elcorrentsasocia a la idea de sensibilitat, es a dir que pretén commoure als lectors o espectadors. Els orígens son de la literatura Alemanya i anglesa, Alemanya destaquen Frederic Schiller amb Guillem Tell, anglesa destaquen Waiter scoti amb Robin Hood. A mes... Continuar leyendo "Figuras retoricas catala atlantida verdaguer" »

Característiques de l'escriptura teatral actual

A partir del 1975, el teatre es desentenia de la paraula dramàtica. Els protagonistes eren els directors, l'expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu. Els Joglars es consolidaven com a companyia històrica. Es van crear Els Comediants, Dagoll Dagom, La Cubana i La Fura dels Baus. A finals dels 80, van començar a aparèixer nous dramaturgs. El fenomen de “recuperació del text” té una correspondència en l'àmbit europeu. La paraula es revaloritza com un element clau de la representació teatral. Però, la producció d'aquests autors no tindrà res a veure amb la dels anys anteriors. S'imposen models com Samuel Beckett, Harold Pinter, David Mamet o Thomas Bernhard.... Continuar leyendo "Dramatúrgia Catalana: De Benet i Jornet a l'Actualitat" »

El Teatre Modernista Català

Teatre d'Idees

El teatre d'idees és un nou tipus de drama que sorgeix durant el Modernisme a Catalunya. Aquest gènere tracta de trencar la tendència de l'espectador a veure en la representació teatral un motiu únicament per a l'esbarjo i l'entreteniment. Joan Puig i Ferreter defensa aquest nou tipus de drama, i és per això que en les seves obres teatrals fa una crida a la reflexió. Va ser inspirat per Henrik Ibsen. Hi ha altres autors catalans que el segueixen, com Ignasi Iglésias o Josep Pous i Pagès. Malgrat els seus propòsits, el teatre d'idees no té ressò en la societat; més aviat és un fracàs. Els tres autors es veuen obligats a reorientar les seves obres davant d'un públic que es nega a acceptar... Continuar leyendo "El Teatre Modernista Català: Idees, Simbolisme i Autors Clau" »

Modernisme a Catalunya: Un Moviment Transformador

Modernisme: Moviment literari que va sorgir a Catalunya al final del segle XIX amb la voluntat de transformar la cultura i l’art tradicionals en una cultura nacional moderna.

Context Social

Va succeir durant la Restauració de la monarquia borbònica el 1874, comportant un període de pau social i l'ascens de la burgesia catalana, que va assolir una folgada posició econòmica.

Tendències del Modernisme

Tendència vitalista-regeneracionista: Aquesta tendència va ser impulsada amb la idea de canviar la societat del moment, les maneres de pensar i de viure, per crear una nova era. Com diu el nom, és regeneracionista, volent regenerar la societat i fer el possible per canviar-la.

Tendència simbolista-

Relació de vassallatge

La poesia amorosa trobadoresca és una transposició de les relacions feudals de vassallatge que imperaven en l'àmbit social de l'Edat Mitjana a les relacions amoroses. La dama és bonica i delicada com una divinitat, però no fa concessions a l'home. Per això ell, l'amant, se sent rebutjat, allunyat de la dama que estima, el seu vassall i servidor fins a la mort. Li promet fidelitat eterna, emmalalteix d'amor i, davant del seu menyspreu, diu que es mor d'amor.

Trobador i música

La poesia trobadoresca era cantada i acompanyada amb un instrument musical. El trobador també era músic i podia procedir de qualsevol classe social. El trobador componia poemes perquè algú, o ell mateix, els cantessin davant d'una cort amb... Continuar leyendo "Poesia Trobadoresca: Orígens, Temes i Gèneres" »

A PROSA ENTRE 1936 E 1976

En Galicia, a partir dos anos 50, coa creación da editorial Galaxia, comezou unha lenta recuperación do xénero, que se inicia con Xente da Barreira (1951) de Carballo Calero. Coetáneos de Cunqueiro, Fole, Blanco Amor e Neira Vilas son escritores procedentes da etapa anterior, como Otero Pedrayo e Carballo Calero, que continúan a liña da Xeración Nós, e os escritores das NNG, movemento que incorpora novas técnicas e temas.

A NARRATIVA FANTÁSTICA: ÁLVARO CUNQUEIRO

O autor que representa este tipo de prosa é Álvaro Cunqueiro, un dos escritores máis polifacéticos da nosa literatura e creador dun universo literario singular.

A súa literatura caracterízase pola mestura do realismo coa fantasía, elementos máxicos... Continuar leyendo "Prosa galega (1936-1976): Cunqueiro, Blanco Amor, Fole e Neira Vilas" »

Lingua minorizada: acción individual. Esfuerzo personal para romper hábitos y conductas de desleixamiento cara á situación social do idioma. Esta acción é insuficiente sen apoio dos grupos anteriores. Para conseguir el éxito de estas acciones es necesario un proceso de dinamización con objeto de favorecer comportamientos positivos hacia el idioma, produciendo un cambio en la actitud de la sociedad. El proceso está ahora en un momento decisivo en que el gallego dispone de tantas armas (oficialidad, mejora de consideración social, presencia en el Ensino, cultura). Por otro lado, el peligro de sustitución es muy claro: ausencia importante de transmisión generacional, presencia mínima en los medios de comunicación de masas. Cultura... Continuar leyendo "Situación sociolingüística del gallego: retos y perspectivas" »