Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Els Jocs Florals

En el transcurs del segle XIX, el coneixement i l'exaltació del món medieval per part dels homes de la Renaixença i el desig de donar una base sòlida i literària a la llengua catalana, fan sorgir la idea de restaurar l'antiga festa dels Jocs Florals. Les bases de la convocatòria se centren en el lema: pàtria, fe i amor, corresponents als 3 premis ordinaris: Englantina, Flor Natural i Viola. Al poeta que guanyava tots 3 se li atorgava el títol de "Mestre en Gai Saber".

Els Jocs van ser considerats pels sectors més progressistes com un anacronisme. Els Jocs Florals van aconseguir alguns dels fets bàsics per a la normalització de la nostra cultura a mitjan segle XIX:

• Crear un públic assidu al fet literari que podia consumir

Gèneres Textuals

Els gèneres textuals comparteixen trets comuns de format i coneixen tant l'emissor com el receptor. Exemples en l'àmbit periodístic són l'editorial, la notícia i l'entrevista, i en l'àmbit literari, la novel·la i el poema. Cada gènere té esquemes estructurals fàcilment identificables.

Registres Lingüístics

Cada àmbit i gènere estan condicionats per factors concrets i requereixen solucions lingüístiques diferents. Un registre és una varietat funcional d'una llengua definida segons aquests factors:

• Tema: Pot ser general o especialitzat.
• Nivell de formalitat: Determinat per la relació entre emissor i receptor.
• Canal de comunicació: Pot ser oral o escrit, preparat o espontani.
• Propòsit: Segons l'efecte que es vol

El Noucentisme: Definició i Context (1906-1923)

El Noucentisme fou un moviment politicocultural que, entre el 1906 i el 1923 aproximadament, recollí les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana. Creà una ideologia dels seus interessos i formulà uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista.

La Lliga Regionalista i la Mancomunitat de Catalunya

• Al 1901 es va crear la Lliga Regionalista, partit que recollia les aspiracions de la burgesia catalana, la qual durant les dues primeres dècades del segle XX va voler dur a terme la seva pròpia revolució.
• Enric Prat de la Riba va ser qui donà forma teòrica al projecte de la Lliga. La idea era dur a terme l'acció Catalunya endins per aconseguir el control

Orainaldia

Hipotetikoa

Lehenaldia

Nik

Dezaket/ditzaket

Nezake/nitzake

Nezakeen/nitzakeen

Guk

Dezakezu/ditzakezu

Zenezake/zenitzake

Zenezakeen/zenitzakeen

Hark

Dezake/ditzake

Lezake/litzake

Zezakeen/zitzakeen

Guk

Dezakegu/ditzakegu

Genezake/genitzake

Genezakeen/genitzakeen

Zuek

Dezakezue/ditzakezue

Zenezakete/zenitzakete

Zenezaketen/zenitzaketen

Haiek

Dezakete/ditzakete

Lezakete/litzakete

Zezaketen/zitzaketen

Orainaldia

Hipotetikoa

Lehenaldia

Ni

Nazakezu

Nazake

Nazakete

Nintzakezu

Nintzake

Nintzakete

Nintzakezun

Nintzakeen

Nintzaketen

Zu

Zaitzaket

Zaitzakegu

Zaitzakete

Zintzaket

Zintzakegu

Zintzakete

Zintzakedan

Zintzakegun

Zintzaketen

Zuek

Zaitzaketet

Zaitzaketegu

Zaitzakete

Zaitzaketete

Zintzaketet

Zaitzaketegu

Zintzakete

Zintzaketete

Zintzaketedan

Poesia Contemporània Catalana

La poesia contemporània es va basar en el realisme, fins al formalisme.

Realisme

Es caracteritza per:

• L’interès per la realitat quotidiana. Els temes de les persones corrents.
• La utilització d’un llenguatge senzill i entenedor.
• La llibertat mètrica i l’omissió de la rima; l’autor vol expressar uns sentiments.
• La poesia de caràcter narratiu. Molts poemes realistes expliquen fets de la vida.

Formalisme

Preocupació pels principis formals (sintàctics, morfològics, lèxics, rítmics, mètrics).

Autors destacats

Joan Brossa

Va ser un dels escriptors catalans més importants de l’avantguarda, amb afany investigador, volia cercar un art total. Va deixar una obra molt extensa i variada: va explotar totes les formes... Continuar leyendo "Poesia Catalana Contemporània: Autors, Estils i Varietats Lingüístiques" »

El carácter ético impone una conducta derivada de una reflexión personal; de la libertad de decidir, que en principio Dios dio al hombre al crearlo como característica de su creación. El hombre, que tiene capacidad de pensar, de reflexionar y de atreverse a tomar decisiones propias, de tener una decisión autónoma (8).

Esta distinción es importante. Al examinar la bibliografía, uno se encuentra con artículos que hablan de ética médica católica o ética médica judía. Son artículos de moral católica o moral judía. Como es un libro de moral médica católica el publicado por la Academia Nacional de Medicina de Kuthy y cols. (9) con el nombre de Introducción a la Ética Médica, e innecesario el título de Ética Médica Laica,

El Modernisme a Europa i Catalunya

A tot Europa el terme Modernisme va portar implícita la reivindicació de la modernitat, que seria constant al llarg del segle. Aquesta actitud reivindicativa la va compartir amb altres moviments que li eren més o menys coetanis, com l'Impressionisme, el Simbolisme o el Decadentisme. Tots ells van instaurar la figura de l'artista rebel i bohemi.

El Modernisme Català

El Modernisme Català prové de les arts plàstiques, de l'arquitectura sobretot; és la d'un moviment decorativista, vistós i espectacular. És d'origen antiburgès. Exemples d'això són les obres de Gaudí, com la Casa Batlló o La Pedrera.

Al Modernisme van conviure dues tendències:

1. El Regeneracionisme: era un moviment que preconitzava un

Modernisme Català

El modernisme va tenir com a objectiu transformar la cultura catalana, passant d'una cultura regional i endarrerida a una de nacional i moderna. Això exigia una ruptura radical amb la cultura oficial espanyola i amb la catalana de la Renaixença, així com una obertura a Europa, incorporant idees de tot allò que a Europa s'identificava amb la modernitat. Els modernistes reaccionaven contra el materialisme i recuperaven la tradició individualista, valorant més l'espiritualitat.

L'Artista Modernista: Trets Definis

Els trets que defineixen l'artista modernista són:

• Modernitat: Transformació de la cultura catalana, massa conservadora i antiquada.
• Individualisme i messianisme: L'artista se sent portador de valors superiors a