Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Os Cancioneiros da Lírica Trobadoresca

A lírica trobadoresca consérvase principalmente a través de tres grandes códices:

• Cancioneiro da Ajuda (s. XIII-XIV): Vinculado á corte de Don Dinís, atópase en Lisboa no Palacio de Ajuda. Contén 310 cantigas de amor. É un códice rico que inclúe ilustracións, letras capitais adornadas e notación musical, aínda que non está rematado.
• Cancioneiro da Biblioteca Nacional de Lisboa (CBNL) e Cancioneiro da Vaticana: Copiados no século XVI en Italia, no scriptorium do humanista Angelo Colocci. O CBNL contén 1647 cantigas de todos os xéneros, sendo o máis completo. O da Vaticana, na Biblioteca Nacional do Vaticano, posúe 1200 cantigas.

Estrutura e Métrica das Cantigas de Santa María

Estrutura

Context Històric i Cultural

Durant la guerra i la posterior persecució, es van produir canvis significatius. Això va incloure la repressió de la cultura catalana. Un altre fet rellevant va ser la situació durant el franquisme. La primera etapa va estar marcada per la censura, mentre que la segona va veure certs canvis. A partir de 1955, el règim va mostrar una lleugera obertura. L'arribada de la democràcia va marcar un nou període. En la dictadura, malgrat les dificultats, la cultura va sobreviure. Als anys 40, es van viure moments de gran repressió.

Els anys 60 van veure un ressorgiment de la cultura catalana amb l'aparició de noves editorials i entitats per promoure el català. La Nova Cançó va ser un vehicle clau de reivindicació... Continuar leyendo "Història de la Poesia Catalana: De la Guerra Civil a l'Avantguarda" »

Varietat geogràfica

El text es pot classificar dins de la varietat oriental/occidental. Trobem els trets característics sobretot en els temps verbals, el lèxic específic i la fonètica.

• Pel que fa als temps verbals, destaca l'ús de (tret, línia, ex. contrari) de la varietat oriental/occidental.
• Pel que fa al lèxic específic, trobem el mot (paraula i línia) en lloc de (el contrari) de la varietat oriental/occidental i diversos trets fonètics.

Registre lingüístic

Ens trobem davant d'un registre formal basat en la varietat estàndard i propi de l'àmbit __, ja que es tracta de __. La formalitat del text es justifica pel canal emprat, ja que es tracta d'una publicació escrita, en concret (nom llibre). El grau de formalitat entre autor i... Continuar leyendo "Guia de comentari de textos: Llull, cròniques i llengua" »

El Teatre en Vers: Característiques i Autors

• És un text teatral escrit amb versos, no amb frases normals (prosa).
• Sol tenir diàlegs, acotacions (instruccions per als actors) i està pensat per ser representat.
• El vers pot ser rimat o lliure i pot tenir un ritme musical.
• Autors destacats: Lope de Vega, Calderón de la Barca (en castellà) i Àngel Guimerà, Serafí Pitarra (en català/valencià).

Unitats Fraseològiques: Locucions, Refranys i Frases Fetes

Les unitats fraseològiques són combinacions de paraules que, en conjunt, tenen un significat diferent del de les paraules individuals.

• Locucions: Equivalen a una sola paraula. Exemple: "fer escenes" (escenificar).
• Refranys: Expressions d'ús popular amb un ensenyament moral o una veritat acceptada.

1. Narrativa Medieval: Definició i Orígens

Gènere que inclou els textos literaris que expliquen històries de ficció amb presència de personatges, espai i temps definits.

Orígens i Evolució

Els orígens de la narrativa es troben en el vers:

• El romanç.
• Els lais.
• Els fabliaux.
• Les narracions èpiques.

Cronologia de les Primeres Mostres en Català

• Segle IX: Consciència del llatí i el català (oral).
• Segle XII: Primeres mostres escrites en català.
• Mitjans del segle XII: Traducció de lleis.
• Finals del segle XII - XIII: Homilies d'Organyà (fragments de sermons).
• Abans del 1274: Textos jurídics.
• Segle XIII: Primers textos en català.

En època medieval, hi havia diferents gèneres literaris: èpica, lírica i narrativa.

1.1. Orígens de la Narrativa

Les Oracions Subordinades en Català

1. Subordinades Substantives

• Completives: S'introdueixen amb que. Poden substituir-se per "una cosa/persona". Ex: Vull que vinguis (complement directe).
• D'infinitiu: Amb o sense preposició. Ex: Convé estudiar (subjecte).
• Interrogatives indirectes: S'introdueixen per què, qui, si, com, etc. Ex: No sé què vols (complement directe).
• De relatiu substantivades: S'introdueixen per el que, qui, tot el que, etc. Ex: Qui estudia aprova (subjecte).

2. Subordinades Adjectives

Sempre fan funció de complement del nom i s'introdueixen amb un pronom relatiu.

• Explicatives: Van entre comes i aporten informació addicional, no essencial. Ex: Els alumnes, que són bons, aprovaran.
• Especificatives: Van sense comes i aporten informació

Tipos de Esgallo Según la Naturaleza del Órgano

Esgallo de raíz, hoja, yema, tallo

Composición de un Medio de Cultivo

Agua: 95%

Agar: 0,6 a 0,8%

Azúcares: 1 a 5% sacarosa

Inconvenientes al Realizar Acodos

• Débil productividad de las plantas madre
• Duración del enraizamiento a veces demasiado larga
• Ocupación del terreno demasiado importante en relación con los rendimientos
• Tiempos de trabajo muy importantes

Razones para Enxertar

• Gran producción de fruto
• Adelantar producciones o llegar antes a la madurez productiva
• Formas especiales de crecimiento: para producción de planta ornamental
• Búsqueda de portes perfectos o adecuados
• Multiplicar variedades estériles
• Multiplicar especies de difícil germinación o en las que no se puede recurrir al esgallado
• Producir

Los nuevos géneros de la neotelevisión

1. Magazine y 'Presentadores estrella' (definición)

Magazine: El mayor 'contenedor' televisivo. Un mosaico de larga duración (información + música + opinión). La norma histórica en España distingue:

• Mujeres de día: ritmo sosegado; público objetivo femenino. Ejemplos: María Teresa Campos, Ana Rosa Quintana.
• Hombres de noche: ritmo frenético; sensacionalista; público objetivo masculino. Ejemplos: Buenafuente, Sardá, Pepe Navarro.
• Excepción: Eva Hache (Noche Hache).

2. Info-show

Es una estructura que combina reportaje de investigación y elementos de ficción/espectáculo propios del prime time.

Caso de estudio (Al descubierto, A3):

• Éxito: Reportaje 'Escándalo en Miss España' (5,5 millones de espectadores)

Descubre el Poder de las Frases Latinas: Significado y Uso en la Actualidad

El latín, lengua madre de muchas de las lenguas romances, nos ha legado un vasto repertorio de expresiones y máximas que, a pesar del paso de los siglos, siguen siendo relevantes y utilizadas en nuestro día a día. Desde el ámbito académico y legal hasta la conversación cotidiana, estas frases encapsulan sabiduría, historia y conceptos universales. A continuación, exploramos una selección de las más célebres, desvelando su significado y el contexto en el que se emplean.

Expresiones Latinas de Uso Común

• Ad kalendas Graecas: "Para nunca". Esta expresión se utiliza para indicar algo que jamás sucederá, dado que los griegos no tenían calendas (el primer día

Història de la Llengua Catalana: Orígens

Història de la Llengua Catalana:

• Any 476: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident a mans dels pobles germànics.
• Any 1492: Descobriment d'Amèrica.

Tres etapes en l'evolució del català:

1. Llengua oral (català-romànic): Evolució gradual (generació en generació) durant els segles VI-VII.
2. Llengua escrita: Evolució gradual (llatí amb mots catalans, llatí mig-mig, català amb mots llatins) entre els segles X-XI. Textos pràctics en català (com les Homilies d'Organyà i el Llibre dels Jutges) al segle XII.
3. Llengua literària.

Segles XIII-XV: Conceptes Clau

Conceptes clau sobre les llengües romàniques: Al segle VIII, evolució del llatí a cada territori.

Primers textos: Els més antics són el Forum Iudicum... Continuar leyendo "Història de la Llengua i Literatura Catalana: Orígens i Època Medieval" »