Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

A Poesía Galega desde 1975

A publicación, en 1976, de tres obras poéticas novidosas na temática e na forma, supón un cambio de época na poesía galega. Trátase de Con pólvora e magnolias, de X.L. Méndez Ferrín; Serafina, de Alfonso Pexegueiro; e Mesteres, de Arcadio López Casanova. Estes tres autores, que comezaron a escribir na época sociorrealista, son considerados os iniciadores do cambio poético en Galicia.

Diferentes antoloxías publicadas na época tratan de nomear os autores desta primeira xeración de poetas, aos que adoitan chamar os "Novísimos". As características que os definen como xeración son:

• Sen deixar de tratar temas sociais, evitan trasladar á poesía o compromiso político.
• Preocupación pola forma e a linguaxe,

Anàlisi: "Un entre tants com esperen i callen"

El poema expressa el compromís del jo poètic amb una col·lectivitat silenciosa i oprimida, i reflecteix la dignitat de les classes populars que, tot i les adversitats, mantenen l’esperança i la resistència. Està compost per 21 versos que alternen decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4+6) i tetrasíl·labs; aquests últims són sempre la frase “un entre tants”, que també és el primer hemistiqui dels decasíl·labs. Destaquen recursos com l’anàfora, el paral·lelisme i la repetició de verbs clau com “esperar” i “callar”, així com l’ús d’un llenguatge col·loquial i senzill, que reforça la sensació de parlar des de l’anonimat i des del poble.

Anàlisi:

Moviments, estètiques, modes i tendències

• Pacifisme: moviment que defensa l’antibel·licisme i l’antimilitarisme. Propugna l’objecció de consciència i el desarmament. En són figures destacades Mahatma Gandhi i Martin Luther King.
• Ecologisme: sorgeix a la segona meitat del segle XX (anys 60 i 70) com a resposta a la industrialització, la desertificació, la contaminació i el risc nuclear. Apareix a través de diverses organitzacions i els primers partits polítics verds.
• Feminisme: no és un moviment uniforme i passa per diverses etapes.

La cultura de masses

La cultura s’industrialitza i és reproduïble per ser venuda massivament. Els còmics, si bé existien de temps abans, augmenten notablement la presència als quioscs. Apareixen... Continuar leyendo "Moviments Culturals i Autors Contemporanis Catalans" »

El Reformismo Borbónico y su Impacto en Galicia (Siglo XVIII)

Felipe V y sus sucesores desarrollaron un gran intervencionismo con el objetivo de modernizar política y económicamente su reino: es lo conocido como reformismo borbónico. En el siglo XVIII, Galicia tendrá una importancia estratégica como baluarte marítimo en la defensa del imperio colonial americano, frente al paso de las armadas enemigas, especialmente la armada inglesa. Ante esta situación, los Borbones y sus gobiernos intervinieron en Galicia con diversas iniciativas, entre las que cabe salientar:

La Matrícula del Mar

Fue un sistema de reclutamiento obligatorio de tripulaciones para los buques de la Armada. El sistema registraba a todas las personas trabajadoras del mar... Continuar leyendo "Reformismo Borbónico en Galicia: Impacto Marítimo y Comercial en el Siglo XVIII" »

O Desafío Sociolingüístico do Galego: Contexto e Debilitamento

Esta nova recolle un feito histórico: por primeira vez o castelán sitúase como lingua máis usada en Galicia, segundo o censo de 2022. Isto reflicte o debilitamento do galego no contexto sociolingüístico actual, malia os esforzos realizados desde 1978 para a súa recuperación. Coa Constitución e o Estatuto de Autonomía recoñeceuse o galego como lingua propia de Galicia e oficial xunto co castelán, o que permitiu o desenvolvemento dun marco legal para a súa protección.

Desde aquela, puxéronse en marcha políticas de normalización lingüística centradas en ámbitos clave como o ensino, a administración ou os medios de comunicación. Porén, a súa aplicación non... Continuar leyendo "O Desafío Sociolingüístico do Galego e as Súas Voces Literarias Contemporáneas" »

1. La prosa humanística

Context històric i social

• Creixement de les ciutats i la burgesia ➝ protagonistes socials.
• Noves necessitats econòmiques i burocràtiques ➝ renovació del llenguatge.
• A la cort i a l'Església fan falta professionals especialitzats.
• Neixen universitats i ordes mendicants.

Origen de l'humanisme

• Neix a Itàlia.
• Mirada cap a l'Antiguitat (valors bàsics i estètics clàssics).
• Nova visió: teocentrisme ➝ antropocentrisme (l'home és el centre).
• Transició de l'Edat Mitjana a un temps de coneixement.

Els humanistes

• Grans erudits, experts en un camp determinat.
• Redescobreixen els clàssics perquè el món medieval els havia tergiversat.
• Nova lectura amb el nou pensament: racionalisme, memòria i crítica.
• Objectiu: crear una literatura

O Contexto Filosófico do Século XX e a Emerxencia do Existencialismo

O século XX caracterizouse por unha profunda crise e transformación no ámbito social, político e cultural, que puxo en entredito os ideais ilustrados de progreso continuo. A devastación causada polas dúas guerras mundiais, o clima de tensión permanente da Guerra Fría e os rápidos avances científicos e tecnolóxicos obrigaron a reconsiderar moitas das certezas previas.

Neste marco de incerteza, a filosofía adquiriu un papel decisivo como ferramenta para interpretar o mundo, dando lugar a correntes como a Fenomenoloxía, o Existencialismo e a Posmodernidade.

Simone de Beauvoir: Pensamento e Liberdade

Entre os nomes destacados deste período está Simone de Beauvoir,... Continuar leyendo "Simone de Beauvoir: Existencialismo, Feminismo e a Construción Social da Identidade" »

Situació general: de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna

Al segle XV (1400 i escaig), la literatura catalana prové d’una etapa molt bona de l’Edat Mitjana, que als apunts apareix com a «clàssica medieval». De fet, el segle XV es considera el segle d’Or de la literatura catalana, és a dir, el moment de màxima qualitat i prestigi.

Després d’aquest segle d’Or arriben els segles XVI, XVII i XVIII, que durant molts anys s’han agrupat sota el nom de «Decadència». Aquesta paraula vol dir, literalment, una etapa de davallada o de pèrdua de força.

La «decadència» no significa que el català desaparegui, sinó que perd prestigi i es debilita com a llengua literària, mentre que el castellà guanya pes als espais oficials.

El Romanticisme:

Què és la Romània?

Definició: Romània Vella i Romània Nova

La Romània és el conjunt dels territoris on actualment es parlen llengües romàniques. Normalment, es distingeix entre la Romània vella i la Romània nova.

La primera fa referència als territoris on van néixer aquests idiomes: la península Ibèrica, la Itàlica, les illes compreses entre ambdues (Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Sicília), tota l'antiga Gàl·lia i, finalment, la Dàcia (actual Romania).

En canvi, la Romània nova està constituïda per la major part del continent americà (Sud-amèrica, Centreamèrica, Mèxic i la regió del Quebec al Canadà). En aquests territoris, les llengües romàniques hi van arribar segles després del seu naixement.

Del llatí a