Moviments Culturals i Autors Contemporanis Catalans

Moviments, estètiques, modes i tendències

• Pacifisme: moviment que defensa l’antibel·licisme i l’antimilitarisme. Propugna l’objecció de consciència i el desarmament. En són figures destacades Mahatma Gandhi i Martin Luther King.
• Ecologisme: sorgeix a la segona meitat del segle XX (anys 60 i 70) com a resposta a la industrialització, la desertificació, la contaminació i el risc nuclear. Apareix a través de diverses organitzacions i els primers partits polítics verds.
• Feminisme: no és un moviment uniforme i passa per diverses etapes.

La cultura de masses

La cultura s’industrialitza i és reproduïble per ser venuda massivament. Els còmics, si bé existien de temps abans, augmenten notablement la presència als quioscs. Apareixen les sèries de televisió i es popularitzen els aparells reproductors de música.

La música popular

El rock and roll, beat, disco i tot el que va sorgir-ne. Les cadències del blues sonen de manera més enèrgica i deixen de ser exclusives dels afroamericans. Es combinen les escales de blues amb la música popular i apareixen nombrosíssims estils musicals, cadascun acompanyat amb una estètica, una indumentària i, de vegades, una ideologia. La majoria d’aquests estils són anglòfons, i es poden destacar el rock and roll, beat, rock progressiu, reggae, disco, heavy metal, punk i hip-hop, entre molts altres.

El moviment hippie

Breu, però memorable. És un moviment antisistema que pretén viure al marge de la societat. Són pacifistes, musicalment eclèctics, propugnen l’amor lliure i s’agrupen en comunes. Porten els cabells llargs, roba ampla i vistosa i porten flors.

El pop art

L’art és extret de la vida quotidiana. És una estètica senzilla, sense dificultats de comprensió, que considera que l’art no ha de ser classista, sinó per a tothom.

Trajectòria literària

En la seva última etapa destaca Llengua abolida, que inclou el poemari Desglaç, marcat pel dolor per la mort del seu pare. A més, va traduir autores com Colette, Marguerite Yourcenar i, juntament amb Monika Zgustová, poetes russes com Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. També va escriure assaigs, articles, conferències i narrativa. La seva única novel·la és La passió segons Renée Vivien, que va rebre diversos premis. Va morir a Barcelona als 45 anys a causa d’un càncer.

L’estil d’Irene Solà

L’estil d’Irene Solà destaca per un llenguatge poètic i simbòlic, amb molta sensibilitat per la natura i el territori. La seva escriptura dona molta importància al paisatge, que es converteix en un element viu ple de significat i memòria. Dona veu no només a les persones, sinó també als animals, als elements naturals i als éssers sobrenaturals. Això crea una gran varietat de punts de vista i una narració coral. A les seves obres barreja gèneres com la narrativa, la poesia, la llegenda, el mite i el realisme màgic. Uneix el món real amb el simbòlic, la vida amb la mort i la història amb el mite. També destaca la presència femenina, sovint relacionada amb la terra, la memòria i les forces invisibles. Els seus textos tracten temes com la natura, la violència, la memòria i el cicle de la vida i la mort, des d’una mirada col·lectiva i empàtica.

Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol va néixer a Barcelona l’any 1965. Va començar a estudiar Dret, però no va acabar la carrera. En canvi, es va llicenciar en Antropologia. Va anar al Congo per fer la seva tesi doctoral sobre les tribus pigmees, però va haver de fugir a causa de la guerra. Forma part del Centre d’Estudis Africans i ha col·laborat en la redacció d’enciclopèdies. També ha treballat en una companyia d’assegurances i com a escriptor no acreditat (negre literari), experiències que després apareixen reflectides en les seves obres.

Obra i estil

És un dels narradors vius amb més èxit comercial, i els seus llibres han estat traduïts a més de trenta llengües i alguns s’han adaptat al cinema. El seu primer llibre és Pallassos i monstres (2000), una obra satírica sobre dictadors africans. La seva primera novel·la, La pell freda (2002), és la més coneguda. Després publica Pandora al Congo (2005). Totes dues són novel·les fantàstiques ambientades en llocs aïllats i hostils (una illa i la selva africana), on es posen a prova els límits humans. Destaquen per la gran quantitat de detalls i per les reflexions, sovint en forma de màximes o idees generals.

L’any 2012 canvia de gènere amb Victus. Barcelona 1714, una novel·la històrica sobre la guerra de Successió i el setge de Barcelona. Tot i estar molt documentada, va generar polèmica perquè està escrita en castellà. Aquesta obra té una continuació: Vae Victus (2015). Més endavant publica Fungus (2018), El monstre de Santa Helena (2022) i Pregària a Prosèrpina (2023).

Característiques de la seva narrativa

• Reflexions constants sobre la condició humana i social.
• Psicologia dels personatges detallada amb ús de la primera persona.
• Molts detalls, descripcions i acció contínua per mantenir l’interès.

Tot això fa que sigui un autor molt atractiu i amb gran èxit entre els lectors.