Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Proverbios 19: Sabiduría Práctica para una Vida Significativa

1. El Valor de la Integridad y la Sabiduría

"Es mejor ser pobre y honrado que necio y de labios mentirosos." Este versículo destaca que el verdadero tesoro no es la riqueza material, sino la integridad. En una sociedad que frecuentemente valora la apariencia externa y el éxito económico, este proverbio nos recuerda que la honestidad y la sabiduría interna son los cimientos de una vida plena y significativa. La riqueza puede atraer amigos temporales, pero solo la rectitud gana el favor duradero de Dios y de los demás.

¿Cuántas veces comprometemos nuestra integridad por ganancias temporales o reconocimiento social? Este proverbio nos invita a elegir siempre la verdad y el honor,... Continuar leyendo "Sabiduría Práctica para una Vida Significativa: Reflexiones sobre Proverbios 19" »

Christine de Pizan (1364-1420)

Tracta la misogínia a la literatura de l'època i denuncia la misogínia més oculta i normalitzada.

Francesco Petrarca (1304-1374)

Se'l considera el pare de l'humanisme i té una petita influència de la cultura grecollatina. Utilitza la poesia com a procés de reflexió, coneixement i autoconeixement.

Joan Roís de Corella (1453-1497)

Va ser un dels últims grans escriptors catalans de l'edat mitjana. Té una sèrie d'obres de tipus religiós, però l'obra profana és la que es considera millor i més professional. És un dels portadors del Renaixement com a forma d'escriure. Va tenir tant impacte en la seva època que molts altres autors copiaven frases seves, com per exemple en el llibre Tirant lo Blanc de Joanot... Continuar leyendo "Autors i Moviments Literaris: Edat Mitjana al segle XIX" »

Origen de les Cròniques

A l'època medieval, les guerres eren freqüents. Els reis, per mantenir la fidelitat dels seus súbdits, acudeixen a la literatura. Hi ha dos tipus de produccions:

1. Poesia èpica: narracions en vers d'episodis bèl·lics. En català no se'n conserven.
2. Cròniques: narracions en prosa amb pretensió d'autenticitat històrica. Primeres cròniques en llatí, després en català.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

• Llibre dels fets o Crònica de Jaume I
• Crònica de Bernat Desclot
• Crònica de Ramon Muntaner
• Crònica de Pere el Cerimoniós

Característiques Generals de les Cròniques

• Clara intenció propagandística i justificació de la política reial.
• Escrites entre els segles XIII i XIV.
• Són extenses narracions en prosa de fets

1.5. Anàlisi del "Llibre de Meravelles"

Subgènere, model o corrent

El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés s'inclou dins del realisme compromès o poesia social. Aquest corrent es caracteritza per la seva preocupació per la realitat social i política, així com per la seva voluntat de denúncia i testimoniatge. Estellés, en aquesta obra, utilitza un llenguatge senzill i col·loquial, reflectint la quotidianitat de la postguerra i mostrant-se com un cronista de les vivències personals i col·lectives. La seva poesia té una clara intenció comunicativa i un fort compromís amb la realitat.

2.1. Context històric i cultural

El Llibre de Meravelles se situa en el context de la repressió cultural del franquisme i l'obertura cultural... Continuar leyendo "Context, característiques i influències del "Llibre de Meravelles"" »

L'assaig

L'assaig és el quart gènere literari, al costat de la narrativa, la poesia i el teatre. És un gènere escrit en prosa i té com a referent la realitat. La seua funció és persuadir el lector, el qual té un paper actiu.

Context històric

Un gènere com aquest tenia una cabuda difícil en la censura i control ideològic després de la Guerra Civil i al llarg de la postguerra. A partir dels anys seixanta, hi ha més permissivitat, amb noves editorials i noves possibilitats de publicació. Així, l'any 1962 Edicions 62 publica un assaig sobre temes nacionals i culturals: Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.

Joan Fuster i l'assaig

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és, com a assagista, una figura capdavantera en la literatura catalana... Continuar leyendo "Literatura, Teatre i Llengua: Fuster, Sirera i Normativa" »

Els prejudicis lingüístics

La sociolingüística és la disciplina que estudia l’ús que fan els parlants de la llengua i el seu comportament lingüístic. Això ha dut a observar una sèrie de factors extralingüístics que motiven el parlant a canviar de llengua en segons quin context, així com a estudiar les situacions de contacte lingüístic que es produeixen en la societat actual i els fenòmens que aquestes provoquen.

En relació amb els comportaments lingüístics, en situacions de conflicte lingüístic hi sol haver prejudicis lingüístics, és a dir, judicis de valor que es fan sobre una llengua (normalment la minoritzada). Per tant, es tracta d’afirmacions que no es poden comprovar científicament; no pot haver-hi consens sobre... Continuar leyendo "Prejudicis lingüístics, mite del bilingüisme i la llengua catalana" »

La Poesia Trobadoresca: Orígens i Característiques

La poesia trobadoresca va sorgir a Occitània i es va expandir al nord de la península Ibèrica pel Camí de Sant Jaume. Va ser el primer moviment poètic culte en llengua romànica (occità), allunyant-se de la tradició llatina. Els trobadors i trobairitz componien tant els versos com la melodia, mentre que els joglars en feien la interpretació. Aquesta tradició poètica va assolir el seu punt culminant amb els Jocs Florals, celebrats per primera vegada el 1313 com un festival dedicat a la poesia trobadoresca. Entre els seus autors més coneguts destaquen Guillem de Peitieu, Bernat de Ventadorn i Beatriu de Dia.

L'Amor Cortès

El tema principal era l’amor cortès, un reflex metafòric... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Poesia Trobadoresca, Ramon Llull i les Quatre Grans Cròniques" »

Context Històric i Cultural de Joan Fuster

Després de la Guerra Civil i fins als anys 50, hi havia una forta repressió franquista que prohibia qualsevol llengua que no fos el castellà i censurava les obres literàries. Molts autors van haver de viure a l'exili. Als anys 60, la censura es va relaxar i es va consolidar el panorama editorial. Es va permetre la traducció al català i van aparèixer noves editorials com Edicions 62. Autors com Joan Fuster van començar a destacar en aquesta època.

Trajectòria de Joan Fuster

Es va donar a conèixer com a poeta en les revistes de l’exili, però prompte va abandonar la poesia per a dedicar-se a l’assaig. Els seus assajos poden ser divulgatius (com "Nosaltres els valencians") o deliberatius... Continuar leyendo "Joan Fuster i Mercè Rodoreda: Assaig i Novel·la en la Postguerra" »

En el siglo XIX, España experimentó un retraso significativo en su proceso de industrialización en comparación con los países líderes de la Revolución Industrial. Diversas causas dificultaron el despegue industrial del país.

Causas del Retraso Industrial

Falta de Capital

La gestión del comercio colonial en el pasado no permitió la acumulación de grandes capitales, como sí ocurrió en otros países europeos como Reino Unido. La falta de una revolución agrícola que aportara capital a la industria y un espíritu empresarial débil que priorizó la compra de tierras desamortizadas sobre las inversiones productivas también contribuyeron a esta escasez.

Demanda Limitada

El escaso crecimiento demográfico y la baja capacidad adquisitiva... Continuar leyendo "La Industrialización en España en el Siglo XIX: Un Proceso Desigual" »