Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Oposición

Els Jocs Florals i la Renaixença

L'any 1859 es va instaurar el certamen literari dels Jocs Florals amb el propòsit de prestigiar la llengua catalana i la seva literatura davant la societat; estimular l'aparició d'escriptors nous; recuperar una institució establerta pels antics reis i disposar d'una plataforma editorial des de la qual poder difondre les obres guanyadores i l'esperit de la Renaixença.

Al segle XV van desaparèixer els Jocs de la Gaia Ciència, que foren fundats el 1393 a la cort catalana seguint el model dels jocs de Tolosa de Llenguadoc. Cinc segles després, es reprenia la tradició amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona, que es van celebrar per primer cop a la sala del Consell de Cent de la ciutat l'any 1859.... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer: L'Atlàntida, Canigó i els Jocs Florals" »

La Narrativa Catalana: Segles XVI-XVIII

Aquesta narrativa abasta els segles XVI al XVIII. La literatura catalana d'aquest període mostra poca evolució. Els esdeveniments històrics a Catalunya van dificultar el desenvolupament cultural, mentre que a Espanya es vivia l'Època d'Or.

La Renaixença (Segle XVI)

La Renaixença neix a Itàlia i arriba a Catalunya al segle XVI gràcies a les relacions culturals i comercials. En aquest període:

• Apareix l'Humanisme.
• Es busca una millor visió del món.
• Es recuperen els clàssics, l'antropocentrisme i el vitalisme.

L'autor més destacat és Cristòfor Despuig, cavaller cortesà i polític a Tortosa. La seva obra, Col·loquis de la Insígnia, és un assaig que reflecteix la situació política i cultural... Continuar leyendo "La Narrativa Catalana: Decadència i Renaixement (s. XVI-XIX)" »

Análisis de un fragmento de A illa misteriosa

Cohesión

El texto se caracteriza por usar un registro lingüístico cuidado que se manifiesta en escollas léxicas como sagacidade, sinuoso, perceptibles..., pero que no dificulta su comprensión por el lector.

Es de destacar el uso de términos específicos de la biología (cefalópodo), geología (masa/rocha granítica) o química (emanaciones mefíticas), propias de un autor como Verne, que gustaba de introducir referencias científicas.

El fragmento presenta un tono realista, por lo que en él predominan los sustantivos concretos usados en su sentido denotativo; esto le permite al autor colocar al lector en el espacio subterráneo en que se desarrolla el relato: camino, caverna, bóveda, torrente,... Continuar leyendo "Análisis de la cohesión, coherencia y adecuación en "La Isla Misteriosa"" »