Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

Joan Francesc Mira

L'eix genèric de les seves reflexions és la qüestió de la identitat i les seves conseqüències, generalment en política: el nacionalisme, la relació entre cultura i poder, la creació d'identitats i de símbols representatius, la importància de les llengües per a crear consciència col·lectiva i la possibilitat de manipular aquests interessos.

Les seves reflexions parteixen de la seva experiència personal i la dels lectors, fent la lectura propera, accessible i suggeridora. Escèptic front a les veritats absolutes, demostra el problema peculiar de valencians i catalans front a la seva condició nacional, equiparant-ho a altres pobles del món.

En Crítica de la nació pura analitza el nacionalisme des de l'antropologia... Continuar leyendo "Assaig i Narrativa Catalana Contemporània" »

Donostialdeko Antzerkigintza

Donostia euskarazko antzerki modernoaren sorgunea izan da.

• Irakurketarako aukera eman zuen.
• Jende askorentzat, liburuen kulturara ateak ireki zituen.
• Antzokietara joaten hasteko bultzada eman zuen.

Martzelino Soroa (1848-1902)

Euskal antzerkigilea, kazetaria eta idazlea izan zen. Zuzenbide ikasketak egin zituen Valladoliden, baina ez zuen abokatu lanik egin. 1878an, "La infantil del Gimnasio" taldea sortu zuen, eta talde honekin egin zituen bere lehen antzerki lanak. Zirkua ere egin zuen; 1871n, suzko akrobazia egiten ari zela, erredura larriak izan zituen. Euskara irakasle ere izan zen.

Bigarren Gerra Karlistaren ondorioz, Lapurdira ihes egin zuen. Bertan, Iriyarrena zartzuela idatzi eta estreinatu zuen (1876). Hasieran... Continuar leyendo "Euskarazko Antzerkigintza Donostian: Soroa, Altzaga eta Agirre" »

Durant la primera part del franquisme, la poesia és el gènere predominant i es van publicar poques obres com "Nabí" o "Les elegies de Bierville". A partir de 1946, la poesia d'arrel simbolista (espiritual) va ser la tendència estètica dominant, amb Carles Riba.

Durant els anys 50, hi havia autors formats abans de la guerra, com Joan Valls i Miquel Martí i Pol. Es manté la influència simbolista en noves influències com l'existencialisme o les propostes experimentals.

Als anys 60, la poesia incorporà característiques del realisme, compromesa políticament com "Vacances pagades".

La següent dècada, <<Generació dels setanta>>, es pot agrupar en dos models, un més experimentalista com Joan Navarro, i un altre basat en l'experiència,... Continuar leyendo "Tendències de la poesia des de la postguerra fins als anys 70" »

XVIII. MENDEA (HEGOALDEA)

1. Zeintzuk dira XVIII. mendeko hegoaldeko idazle garrantzitsuenak?

   1. Larramendi.

   2. Kardaberaz.

   3. Mendiburu.

   4. Barrutia.

2. Zein idazleren lan teorikoek izan zuen eragina?

   1. Larramendirenak.

3. Aipatu Larramendiren hiru lan ezagunak

   1. El imposible vencido. Arte de la Lengua Bascongada.

   2. Diccionario trilingue del Castellano, Bascuence y Latin.

   3. De la antiguedad y universalidad del Bascuence en España.

4. Zeren gainean gauzatu zituen Larramendik bere lanak?

   1. Euskararen gainean.

5. Kardaberazen eta Mendibururen lan gehienak zeri buruzkoak dira?

   1. Erlijioari buruzkoak.

6. Zein da arlo horretatik at gelditzen den Kardaberazen lana?

   1. Euskararen berri onak.

7. Zeintzuk dira antzerkigintzan aritutako idazleak? Aipatu lanak.

   1. Barrutia: Acto para La Nochebuena.

   2. Munibe: El borracho burlado.

Història de la llengua i de la literatura

En el segle XIX hi ha una voluntat de normalitzar l'ús de la llengua catalana. Hi ha dues tendències:

• Els que volen tornar a la llengua medieval arcaitzada

• Els qui volen seguir el model del “Català que ara es parla”.

Per resoldre aquesta situació haurem d’esperar al segle XX i a Pompeu Fabra.

La Renaixença

És un procés global de recuperació de la societat i de la llengua i la literatura catalanes. Per tant, és un moviment complex i plural que no es redueix ni a una sola opció cultural ni a una única direcció ideològica.

S’emmarca en un període comprès entre la Decadència i el Modernisme (1833-1877). Durant la Renaixença la nostra llengua va recuperar els usos literaris cultes. Els... Continuar leyendo "La Renaixença i el Romanticisme a Catalunya" »

Zer diferentzia ematen da aditz trinkoak onartzen eta ez dituzten aditzetan?

Adibideak

Aditz trinkoak onartzen dituztenak, lau aspektu desberdin adieraz daiteke, Burutua, Burutugabea,Gertakizuna,Puntukaritasuna… baina aditz trinkoak onartzen ez dituztenean nola adierazi puntukaritasuna, bide desberdinak daude:

1.Forma burutugabea:ikusten dut.Honela bada bi esanahi izan ditzakete, batetik puntukaritasuna eta bestetik aspektu ez burutua:
Puntukaritasuna:nik une honetan zeu IKUSTEN zaitut.Aspektu ez burutua: Nik,ikusmena dudanez,egunero IKUSTEN dut.

2.Ari izan aditzarekin:ikusten ari zaraz afaltzen ari gara…

3.Ihardun aditzarekin: entzuten dihardut,egiten diharduzu…

4.Egon eta ibili aditzen forma trinkoekin:jaten nabil, entzuten gaude…

Lizardi:... Continuar leyendo "Zergatik naiz patu bat" »

A historia da lingua galega comeza cando os colonizadores romanos trouxeron o latín ao noroeste da Península Ibérica. Sufriron un proceso de asimilación cultural. As linguas prerromanas deixaron a súa pegada sobre o idioma dos colonizadores, por iso, conforman o substrato galego.

O Substrato na Lingua Galega

As linguas que forman o substrato galego son as linguas prelatinas. Non tiñan cultivo escrito, tiñan dous tipos de achegas ao substrato: o indoeuropeo e o preindoeuropeo.

Achegas Preindoeuropeas e Indoeuropeas

O compoñente preindoeuropeo foi na Idade de Pedra. Teñen 3 grupos: as de orixe caucásica, as de orixe euroafricana ou mediterránea e as palabras ás que non podemos atribuír unha orixe certa.

Influencia Celta na Gallaecia

No... Continuar leyendo "Orixe e Formación da Lingua Galega: Substrato e Superestrato" »

La Literatura Catalana Postguerra (1940-1970)

Als anys 40 i 50, amb la dictadura de Franco, es van suprimir les llibertats polítiques i culturals, i la producció literària va entrar en crisi. La censura no permetia la publicació de moltes obres, i els escriptors es van exiliar cap a França o Amèrica (com Pere Calders).

La Crisi Literària i l'Exili (Anys 40-50)

Aquests escriptors exiliats van continuar la tradició cultural. Organitzaven una vida cultural activa en català i es dedicaven a l'ensenyament, el periodisme o el món editorial, d'una llengua que estava al límit de l'extinció.

Trets Característics de la Literatura Exiliada

• La literatura es fa a partir de l'experiència immediata.
• Conté notes exòtiques extretes del nou espai on

El Teatre de l'Absurd

Neix del sentiment de repulsa per l'horror de la Segona Guerra Mundial. Mostra les relacions humanes com a caòtiques, van unides amb la ironia. Eren obres extremadament divertides que ataquen totes les convencions teatrals. A París, en la postguerra, adopten una llengua rara on defineixen les bases del teatre de l'absurd. Els seus iniciadors són Ionesco, Samuel Beckett i Adamov. L'absurd trenca totes les normes establertes d'estètica, acaba triomfant i venen nous autors.

L'Antiteatre

Per a superar els traumes, els autors proposen una nova forma teatral on no hi ha personatges en el seu sentit normal, no hi ha intriga i el diàleg té poca lògica. A això s'anomenen obres d'antiteatre. No volien que fos lògic, ja que... Continuar leyendo "Teatre de l'Absurd: Orígens, Característiques i Llegat" »

Distensión e Coexistencia Pacífica (1962-1979)

Despois da crise cubana sobreveu un período de maior distensión entre ambas as superpotencias, a etapa de coexistencia pacífica. En 1963, para evitar que outro malentendido puidese ocasionar unha alarma nuclear, a Casa Branca e o Kremlin estableceron unha conexión directa co chamado teléfono vermello. Ese mesmo ano asinaron o Tratado de Prohibición de Ensaios Nucleares, aínda que non foi de todo respectado.

Xurdimento dos Países Non Aliñados

A disposición soviético-estadounidense a reducir a tensión estaba estimulada polo xurdimento dun grupo de novos países descolonizados dispostos a romper a dinámica bipolar. A partir da Conferencia de Bandung (Indonesia, 1955) bautizáronse como... Continuar leyendo "A Distensión na Guerra Fría: Coexistencia e Conflitos (1962-1979)" »