Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

El Llibre de Blanquerna: Estructura i Contingut

3. Prelació

La fama de Blanquerna arriba més enllà i l'anomenen *bisbe*. Durant el seu mandat, encarrega a un grup de canonges una sèrie de missions, i després el llibre segueix les peripècies d'aquests canonges.

4. D'Apostòlica Senyoria

Finalment, Blanquerna esdevé *Papa*. Durant la cerimònia, apareix un personatge anomenat **Ramon Lo Foll** (*Ramon el Boig*). És un senyor estrafolari que apareix amb un ca i un esparver. Fa una mena d'experiment: li dóna una pallissa al gos i després el crida, i aquest va cap a ell. Després, li clava una pallissa a l'esparver i l'ocell se'n va volant per la finestra. El que vol explicar Llull és que a l'Església hi ha persones que no són lleials.... Continuar leyendo "Ramon Llull: Anàlisi de Blanquerna i el Llibre de les Meravelles" »

ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS

1. COL·LOQUIAL:

FACTORS:

• Canal: oral
• Tema: general
• Intencionalitat: subjectiva
• Grau de formalitat: baix

CARACTERÍSTIQUES:

• Poc elaborat, espontani, simple
• Gran expressivitat: ús d’hipèrboles, metàfores, comparacions, onomatopeies, etc.
• Mots carregats d’emotivitat i completament subjectius (llenguatge connotatiu)
• Ús de frases fetes
• Ús de locucions adverbials
• Sintaxi simple; abundància de la juxtaposició
• Oracions enunciatives, exclamatives i interrogatives
• Freqüència d’oracions inacabades, anacoluts
• Ús de barbarismes
• Lèxic limitat, repetitiu i poc precís
• Registre vulgar: poc elaborat i apartat de la norma; absència d’eufemismes i ús freqüent de mots relacionats amb el sexe i les funcions fisiològiques

CLASSES... Continuar leyendo "Registres lingüístics: col·loquial, estàndard, científic-tècnic i literari" »

El Noucentisme

Què és i què vol aconseguir el Noucentisme?

L’acció voluntarista dels noucentistes té una importància bàsica per a impulsar un projecte normalitzador i de modernitat per a Catalunya. El conjunt d’intel·lectuals, artistes i polítics que protagonitzen el Noucentisme tenen una idea molt clara d’allò que cal fer: ha arribat l’hora de passar d’una etapa de recuperació de la identitat catalana (Renaixença) i d’obertura a la sensibilitat contemporània (Modernisme) a una nova època de realitzacions sòlides com a país. I per materialitzar-les, cal comptar amb un cert poder polític.

Enric Prat de la Riba

Quina funció tenen els intel·lectuals i els artistes?

El paper dels intel·lectuals i dels escriptors en aquest... Continuar leyendo "Noucentisme i Avantguardisme: Literatura Catalana Segle XX" »

Era Prehistórica (Hace aprox. medio millón de años)

Las sociedades prehistóricas no distinguían con claridad entre trastornos mentales y físicos, por lo que cualquier conducta anormal era atribuida a espíritus malignos que controlaban el cuerpo de la persona afligida. Gracias a esto, los pueblos atribuían muchas formas de enfermedad a posesión demoniaca, hechicería o al mandato de un espíritu ancestral ofendido, por un sistema de creencias llamado demonología.

Se ha sugerido que los cavernícolas de la edad de piedra (8.000 A.C, siglo XVIII) pueden haber tratado los trastornos de conducta con una cirugía llamada trepanación, en la cual parte del cráneo era eliminado para proporcionar una abertura a través de la cual el espíritu... Continuar leyendo "Historia de los Trastornos Mentales: Desde la Prehistoria hasta la Antigua Grecia" »

Conceptos Esenciales de Salud Pública y Sistema Sanitario

1. El objetivo de la prevención secundaria es:

   • Evitar la progresión de la enfermedad
   • Prevenir la aparición de la enfermedad
   • Realizar un diagnóstico precoz
   • Fomentar la salud

2. La tasa de natalidad se define como:

   • Número de nacidos vivos / población total x 1000
   • Número de embarazadas / población total x 1000
   • Número de nacidos vivos / número de mujeres embarazadas x 1000
   • Número de nacidos vivos / población total x 100000

3. ¿Qué significa el Índice de Swaroop?

   • La proporción de muertes de menores de 50 años sobre la mortalidad general
   • La proporción de muertes de hombres mayores de 50 años sobre la mortalidad general
   • La proporción de muertes de mayores de 50 años sobre la mortalidad general
   • La

Pondal

Obra poética

A primeira composición en galego que se lle coñece é A campanada de Anllóns, na que un soldado galego prisioneiro en Orán sente a morriña das paisaxes bergantiñás nativas. Colaborou en revistas e xornais con poemas soltos, como A fada dos montes. En 1877 publicou o libro Rumores de los pinos, que incluía 21 poemas: 8 en castelán, 11 en galego e 2 en ambas linguas.

Queixume dos Pinos

Pondal recolleu 91 composicións, das que 89 son en galego e 2 son bilingües.

A temática inclúe a evocación do pasado celta glorioso, a exhortación aos galegos para a loita pola dignidade no presente, a incomprensión da que é vítima o bardo, a morte digna e heroica, e a reivindicación do idioma galego. Os emigrantes galegos en... Continuar leyendo "Eduardo Pondal: Obra, Estilo e Temáticas Clave" »

Conceptes Fonamentals de la Textualitat

La coherència és la propietat textual que fa referència a la construcció del significat global d'un text. Les regles principals són:

• Regla de repetició: El text ha de contenir elements que reapareguen recurrentment per a donar-li unitat i continuïtat.
• Regla de progressió de la informació: El desenvolupament del text es produeix a partir de la introducció global d'informació nova.
• Regla de no contradicció: El text no pot contenir informació contradictòria.
• Regla de relació: Totes les idees o fets del text han d'estar connectats entre si amb el context real o imaginari en què tenen lloc.

El Resum i el Tema

El resum és una transformació del text per reducció que reprodueix fidelment el contingut... Continuar leyendo "Anàlisi de la Cohesió Textual i Literatura Catalana Medieval" »

1. Primers textos escrits en català

Els primers textos escrits en llengua catalana es van trobar a finals del segle XII i principis del segle XIII.

2. Homilies d’Organyà: Els inicis

Els primers textos són les Homilies d’Organyà. Són la traducció al català d'uns sermons escrits originalment en occità i mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble.

3. Societat medieval i literatura

La societat de l'època medieval era feudal i piramidal:

• A dalt de tot, amb el màxim poder, hi havia els senyors feudals i els membres més poderosos de l’Església.
• A la part inferior, hi havia els camperols, que esdevenien vassalls d’un senyor feudal.

Aquest sistema afectava directament la literatura, ja que era a les biblioteques

Llengua i Estil a la Renaixença

Model de Llengua

Es buscava un model de llengua ric i genuí, conservant la parla viva de la gent del camp. Es volia renovar el prestigi de la llengua catalana i fer-ne un instrument apte per a la literatura.

Estil Literari

L'estil es caracteritzava per l'emotivitat i la versatilitat. Es demostrava un gran domini de la mètrica, combinant versos i estrofes diferents. Es barrejaven estrofes cultes i populars en funció del tema tractat.

Teatre Català: Renaixença, Romanticisme i Realisme

Teatre de la Renaixença

Teatre Popular

• Teatre d'estil de temporada: Representat als jardins de Barcelona.
• Els terrats: Pisos llogats per representar-hi peces humorístiques.

Teatre Polític

Presentava un estil directe i, de vegades, considerat... Continuar leyendo "Teatre Català: Renaixença, Romanticisme i Àngel Guimerà" »

Poesía Galega Contemporánea: Tendencias e Xeracións

O cambio nas tendencias poéticas vén marcado polas obras Con pólvora e Magnolias de Ferrín e Herba aquí e acolá de Álvaro Cunqueiro. Nos anos anteriores predominaba a poesía social, pero isto vira cara ao culturalismo e o intimismo.

Etapas da Poesía Galega a partir dos Anos 80

• Poetas maiores: Da xeración de Ferrín ou Luz Pozo, que teñen moita importancia ata a actualidade.

• A Xeración dos 80: Renovación e Culturalismo

  Esta xeración ten como trazos máis relevantes:

  • Preocupación pola forma e pola linguaxe.
  • Introducen o culturalismo.
  • Amplían os temas: intimismo, elementos da cultura urbana, erotismo, metapoesía...

  Os autores máis salientables desta xeración son Xosé Mª A. Caccamo