Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

Ordenar por
Materia
Nivel

Explorando el Conocimiento: Fuentes, Formas y la Esencia de la Filosofía

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,95 KB

¿Qué es Saber?

Saber es un término relacionado con el de "sabor", entendiendo probar y descubrir cosas. El saber es un contacto directo con la realidad, de manera que busca distinguirla y entenderla. El saber tiene más elementos, como hacer consciente aquello que se sabe, poder dar razones delante de los otros, tener una actitud crítica de lo que uno sabe.

El saber es una aprehensión de la realidad; la realidad queda fijada en un sujeto, expresada y transmitida a otros sujetos e incorporada a una tradición.

Fuentes del Saber

  • El saber tiene varias fuentes: sensibilidad y razón.
  • La sensibilidad aporta la experiencia básica, que son datos inteligibles.
  • Experiencia y razón siempre se encuentran mezcladas, ya que cuando cae un objeto nos podemos
... Continuar leyendo "Explorando el Conocimiento: Fuentes, Formas y la Esencia de la Filosofía" »

Renaixement i Romanticisme: Corrents Artístics i Literaris Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,26 KB

El Renaixement: Orígens i Ideals

El Renaixement va néixer a Itàlia al segle XIV i es va estendre per la resta d’Europa durant els segles XV i XVI. El seu objectiu era recuperar els ideals de la cultura clàssica, ja que consideraven l’Edat Mitjana una etapa tenebrosa. L’art era entès com una imitació de la realitat i era regit pels principis de mesura, equilibri i harmonia.

En el camp de la literatura, es recorria amb freqüència a tòpics clàssics com:

  • Locus Amoenus: descripció d’un paisatge idíl·lic i primaveral.
  • Carpe Diem: incitació a gaudir del moment.
  • Beatus Ille: elogi a la vida tranquil·la i retirada.

La Literatura Popular Medieval

La literatura popular a l’Edat Mitjana era de transmissió oral i d’autor anònim. Predominaven... Continuar leyendo "Renaixement i Romanticisme: Corrents Artístics i Literaris Clau" »

Conjugació del Verb Córrer i Esdeveniments Històrics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,93 KB

Conjugació del Verb *Córrer*

Indicatiu

Passat Simple

  • Correguí
  • Corregueres
  • Corregué
  • Correguérem
  • Correguéreu
  • Corregueren

Passat Anterior

  • Haguí corregut
  • Hagueres corregut
  • Hagué corregut
  • Haguérem corregut
  • Haguéreu corregut
  • Hagueren corregut

Passat Perifràstic

  • Vaig córrer
  • Vas córrer
  • Va córrer
  • Vam córrer
  • Vau córrer
  • Van córrer

Passat Anterior Perifràstic

  • Vaig haver corregut
  • Vas haver corregut
  • Va haver corregut
  • Vam haver corregut
  • Vau haver corregut
  • Van haver corregut

Subjuntiu

Present

  • Corri
  • Corris
  • Corri
  • Correm
  • Correu
  • Corrin

Perfet

  • Hagi corregut
  • Hagis corregut
  • Hagi corregut
  • Hàgim corregut
  • Hàgiu corregut
  • Hagin corregut

Imperfet

  • Corregués
  • Correguessis
  • Corregués
  • Correguéssim
  • Correguéssiu
  • Correguessin

Plusquamperfet

  • Hagués corregut
  • Haguessis corregut
  • Hagués corregut
  • Haguéssim corregut
  • Haguéssiu
... Continuar leyendo "Conjugació del Verb Córrer i Esdeveniments Històrics" »

Literatura Catalana: Pere Quart i Salvador Espriu

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,65 KB

Definicions

  • Encants: Lloc on es venen coses velles.
  • Avantnat: Que ha nascut abans, fa temps.
  • Sargit: Adob que es fa en una roba sargint-la (referint el teixit amb fil i agulla).
  • Oreig: Vent suau.
  • Flauteig: So que s'assembla al d'una flauta.
  • Tòtil: Gripau petit i rabassut.
  • Abrandat: Gran plaer.
  • Revifalla: Acció de revifar-se, adquirir nou vigor, una nova vida.
  • Tramuntar: Passar a l'altra banda.
  • Esguerrar: Fer malbé.
  • Ans: Però.
  • Quartera: Mesura de superfície.
  • Cenyir: Estrènyer per la cintura, emmarcar.
  • Tenderol: Vela, tendal.

Rima i Ritme

Rima: És la repetició total o parcial dels darrers sons de cada vers.

  • Assonant: Es repeteixen només els sons vocàlics des de la darrera vocal tònica.
  • Consonant: Es repeteixen tots els sons vocàlics i consonàntics
... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Pere Quart i Salvador Espriu" »

Poesia Catalana de Postguerra: Existencialisme, Realisme i Nova Cançó

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,58 KB

La Poesia Catalana de Postguerra: Evolució i Tendències

Enmig d'un ambient de carestia i desolació, caracteritzat per la postguerra, l'existencialisme parisenc també influí en els nostres poetes. Alguns poetes valencians es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista i escrigueren poemes que responien a les característiques següents:

  • Allunyament de la realitat.
  • Discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida.
  • Punts de vista religiosos i humanistes.
  • Tendència a l'hermetisme expressiu.

El poeta tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs procliu a la religiositat i l'humanisme, i distanciat... Continuar leyendo "Poesia Catalana de Postguerra: Existencialisme, Realisme i Nova Cançó" »

Literatura Catalana de Postguerra: Autors i Obres Clave

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,93 KB

Literatura Catalana de Postguerra

La Dictadura i la Llengua

Durant els primers anys de postguerra, la literatura catalana va romandre latent. Als anys 40 i 50, van aparèixer obres d'autors com Josep Carner i Carles Riba, però el català va ser prohibit durant un llarg període. L'edició de llibres i les representacions teatrals en català van haver d'esperar fins a 1946, després de la Segona Guerra Mundial.

A partir d'aquest moment, el català es va recuperar lentament, amb l'obstacle de la censura política i moral.

Veus Literàries de la Postguerra

Malgrat les dificultats, van aparèixer veus literàries de gran qualitat, com els poetes Carles Riba i Joan Oliver. L'èxit popular de Josep Pla i Sagarra va contribuir a recuperar el públic per... Continuar leyendo "Literatura Catalana de Postguerra: Autors i Obres Clave" »

Resum les quatre grans croniques: Jaume i, bernat desclot, Ramón muntan er i pere iii

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,73 KB


nològicament és el primer text historiogràfic. Jaume I narra la seua biografia des del seu engendrament fins la pròpia mort, òbviament, els darrers capítols pertanyen a altre autor. Es basa en els fets del seu regnat;
Les conquestes que va encapçalar i també en records íntims de la seua vida i en cançons de gesta.

A més dels trets comuns amb les altres cròniques, la de Jaume I mostra un profund sentiment religiós. Per al rei, la voluntat de Déu es manifesta en totes les decisions que pren i també en els fets d’armes;  tant si la corona sortia victoriosa com si perdia, era per l’acció de Déu. Per a Jaume I l’ajuda divina era el millor front a l’enemic. D’altra banda, el protagonista i l’heroi és sempre el rei, és
... Continuar leyendo "Resum les quatre grans croniques: Jaume i, bernat desclot, Ramón muntan er i pere iii" »

Elements Clau del Discurs i la Narració: Guia Completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,17 KB

Adequació Pragmàtica

L'adequació pragmàtica la condicionen l'àmbit d'ús, el canal, la temàtica i el marc cultural.

Intenció Comunicativa o Finalitat

En qualsevol tipus de text hi ha una intenció comunicativa. Parlem i escrivim amb una finalitat, volem informar, preguntar, convèncer... però podem resumir-les en:

  • Informar: L'objectiu és la informació (notícia).
  • Orientar: L'opinió i la conducta; pretén convèncer el receptor d'alguna cosa (consells).
  • Regular: La conducta; tenen la intenció de provocar una reacció en el receptor perquè faci això o allò. Hi ha de legals, com les lleis.
  • Divertir: Principalment volen fer riure o entretenir, encara que sovint hi ha altres intencions afegides.

Veus del Discurs

A més de la comunicació,... Continuar leyendo "Elements Clau del Discurs i la Narració: Guia Completa" »

Enric Valor: Rondallista, Novel·lista i Gramàtic

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,21 KB

L'Obra Literària d'Enric Valor

La producció literària d'Enric Valor consta de dues grans aportacions:

  • Les Rondalles Valencianes.
  • Cinc novel·les i alguns relats breus.

Característiques de la seva obra:

  • Ús del narrador omniscient i subjectiu.
  • Gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall.
  • Gran domini de la llengua.
  • Recursos de llenguatge oral de tradició popular.
  • Llengua literària molt equilibrada.

Rondalles:

  • Les rondalles estan confegides a partir d'un nucli narratiu de procedència oral, sobre el qual fa una profunda transformació i reformulació del relat i proposa uns contes cultes.
  • Rondalla: narració de transmissió oral i d'autoria anònima, sobre uns fets imaginaris. Es caracteritza per l'ús d'una sèrie de fórmules fixes que inicien
... Continuar leyendo "Enric Valor: Rondallista, Novel·lista i Gramàtic" »

Claves para a Excelencia en Servizos e Procesos Tecnolóxicos

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 10,31 KB

Calidade nos Servizos

Un servizo son os elementos engadidos, normalmente inmateriais, que se engaden aos produtos ou procesos. Por exemplo:

  • Produtos: cables.
  • Proceso (operacións que se levan a cabo con ese produto): medir o cable, cortalo, crimpalo.
  • Servizo: A actividade de soporte ou valor engadido relacionado con estes, como a instalación ou o mantemento.

Actividade de soporte: Identificar servizos comúns no ámbito de sistemas de telecomunicacións e informáticos. Algúns exemplos son:

  • Asistencia a domicilio.
  • Servizo de mantemento.
  • Atención ao cliente.
  • Servizo de instalación dun equipo informático.
  • Entrega a domicilio.
  • Flexibilidade nos pagos.
  • Servizo de venda.
  • Servizo de atención personalizada.
  • Servizo posvenda.
  • Servizo de garantía.

Elementos

... Continuar leyendo "Claves para a Excelencia en Servizos e Procesos Tecnolóxicos" »