Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

Traxectorias e Obras de Poetas Galegos Fundamentais

Celso Emilio Ferreiro (1912-1979)

Naceu en **Celanova** no 1912 nunha familia vencellada ao **galleguismo**. Durante a guerra foi recrutado forzoso. A guerra e as súas consecuencias converteranse en protagonistas dos seus versos.

Traxectoria Vital e Política

• No 1937, en Celanova, estivo encarcerado no Mosteiro. Esta experiencia expresarase no poemario Longa noite de pedra.
• Tras a guerra reside en Pontevedra e Vigo. Participa en diversas empresas culturais e publica as súas primeiras obras.
• Participa na Fundación da **UPG** (Unión do Povo Galego).
• En 1966 emigra a **Venezuela**. A súa opinión idealizada da emigración cambia por completo ao enfrontarse cos dirixentes das sociedades galegas,

Gèneres Textuals i Recursos Lingüístics

L'Anunci: Gènere Publicitari i Persuasió

L'anunci és un gènere publicitari amb una finalitat principalment persuasiva, orientant les opinions i les conductes dels consumidors.

• Funció exhortativa: Convèncer el receptor.
• Funció denotativa o informativa: Informació del producte.

Utilitza textos i imatges impactants per estimular el desig de consumir. Els textos ofereixen una versió interessada del producte i li atribueixen valors positius. Cal ser crítics, ja que pot potenciar valors poc saludables o poc solidaris.

Tipus i Canal

• Propagandístics: Se centren en accions o idees.
• Publicitaris: Se centren en un producte.
• Canal: Auditiu, audiovisual o visual.

Anunci Gràfic (Visual)

• Part icònica: Imatge, marca

5. Garoa nobelan, euskal nekazaritza eta artzaintzari eskainitako eleberria dugu, ia obra guztia Zabaletako Joanes artzain-baserritarrak betetzen du, euskaldunaren eredu idealizatua izanik, pertsonaia literario moduan sinesgarritasuna falta zaio.

6. Bizitza azkar doan moduan aberriaren irudia ere arin aldatuko da. Udaberriaren esnaera abestean euskararen egoera datorkio burura. Behetan izotza da nagusi baina gainetan eguzkia jauntzen dago.

Decadència i Renaixement Literari Valencià (Segles XVI-XVIII)

Amb la derogació dels Furs arran d'aquest procés polític, s'uneix la decadència de la burgesia i el reforç del poder nobiliari en el marc de la resultant. La llengua de la cort, el castellà, esdevé la llengua de prestigi, i aquest període s'ha conegut amb el nom de Decadència.

Context Històric Clau

• Revolta de les Germanies (1519-1523)
• Expulsió dels Moriscos (1609)
• Guerra dels Segadors (1640-1652)
• Guerra de Successió (1701-1715)

Conseqüències Lingüístiques

Decrets de Nova Planta: pèrdua d'oficialitat en l'administració i també en l'ensenyament. Debilitació de la consciència lingüística comuna, denominacions particularistes o confusionàries, com la de "llemosí".

Loances

Humanisme: Context Inicial

El període de l'Humanisme es caracteritza per l'ascens d'una nova classe burgesa i per profunds canvis socials, econòmics, polítics i ideològics. La Cancelleria Reial esdevé un nucli fonamental de l'organització política. Un autor representatiu d'aquest període és Bernat Metge amb obres com el seu Sermó.

La Narrativa del Segle XVI al XVIII

Narrativa Popular

• Rondalles: Narracions populars i tradicionals adreçades als infants. Es classifiquen en diversos tipus: de meravelles, de bèsties, encadenades, etc.
• Llegendes: Narracions orals o escrites que parteixen d'un fet històric real, al qual posteriorment s'afegeixen elements imaginaris.

La Il·lustració al Segle XVIII

La Il·lustració va ser un corrent de pensament... Continuar leyendo "La Narrativa Catalana: Del Segle XVI al XX" »

Definició i evolució cronològica del llatí vulgar

Així, qualsevol constatació feta sobre el llatí vulgar, sense precisió territorial o cronològica, és una abstracció. En general, és més raonable parlar de tendències evolutives pròpies del llatí vulgar i indicar les diferents realitzacions possibles d’aquestes tendències, que no pas intentar construir una «gramàtica del llatí vulgar».

En qualsevol cas, s’ha d’entendre el llatí vulgar com a oposat al llatí literari. Així, ens trobaríem amb un llatí que evoluciona de manera natural, com totes les llengües, des dels seus orígens fins al moment de donar pas a les llengües romàniques. I al costat d’aquest llatí hi hauria el vessant literari, rígid i estricte,... Continuar leyendo "Llatí Vulgar: Definició, Cronologia i Fonts d'Estudi" »

Las Cortes de Cádiz y la Constitución de 1812

La Formación de las Juntas de Gobierno

Ante la pasividad de las autoridades y la invasión francesa, las élites, con el apoyo popular, crearon nuevas instituciones: las Juntas. Estas se encargaron de la lucha contra los franceses y de reformar el sistema político. Entre mayo y junio de 1808, se formaron numerosas juntas, de composición variada y controladas por los grupos dominantes tradicionales. Representaron una ruptura con el orden político y una nueva concepción del poder, que podemos considerar revolucionaria. Fundamentando su legitimidad en la voluntad popular, asumieron el poder supremo, sustituyeron o incorporaron las instituciones tradicionales y declararon la guerra a Francia.... Continuar leyendo "Las Cortes de Cádiz y la Constitución de 1812: El Inicio del Liberalismo en España" »

Mètodes en l'estudi del llatí vulgar

Com hem apuntat, els trets que caracteritzaven la llengua parlada vulgar es poden reconstruir a partir de faltes que apareixen en els textos, els autors dels quals s'esforçaven a escriure un llatí correcte. Aquest procediment, que es podria anomenar "gramàtica de faltes" (Herman), és delicat perquè consisteix a discernir els errors que testimonien veritables tendències parlades i les equivocacions o confusions que deriven d'errors gràfics, de les condicions tècniques en què el text s'ha produït i conservat o de lapsus fortuïts. En veurem alguns exemples tot seguit.

En una inscripció de Bèlgica del segle II, trobem la forma coiuc (per coniugi). L'absència de la darrera lletra és una abreviació... Continuar leyendo "Mètodes d'estudi del llatí vulgar: una anàlisi" »

Tipus de Narradors en la Literatura

1. Omnisciència Editorial

Predomina el relat dels esdeveniments. Domina la veu del narrador, que adopta un punt de vista il·limitat. En altres paraules, narrador omniscient.

2. Omnisciència Neutral

El narrador parla en tercera persona al voltant impersonal; encara que es poden donar escenes dialogades (major proximitat del lector enfront dels fets ocorreguts), la tendència predominant consisteix en el fet que el narrador descriu i relata els esdeveniments mitjançant la seva pròpia veu, sense avaluar explícitament aquests últims (major distància del lector enfront dels fets).

3. Jo Testimoni

El narrador testimoni és un personatge per propi dret que parla en primera persona, que està més o menys involucrat... Continuar leyendo "Tipus de Narradors: Guia Completa" »

Fisiología de la Producción del Habla

Los órganos que intervienen en el acto del habla son la laringe y las cuerdas vocales. La laringe está formada por tres cartílagos que rodean las cuerdas vocales. Cuando no hablamos, estas están relajadas; cuando hablamos, tienden a unirse. El espacio existente entre las cuerdas vocales se llama la glotis.

Las vibraciones del proceso comunicativo circulan hasta los resonadores, tales como la faringe, fosas nasales y cavidad bucal. Dentro del resonador encontramos órganos que son móviles (lengua, maxilar inferior, labios) y otros que son inmóviles, como los dientes y el paladar duro.

Para que se produzcan los sonidos articulados hay dos características fundamentales:

• La posición erecta del cuerpo.