Connectors parentètics
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,14 KB
Dixi espacial
Són els elements lingüístics que remeten a l’espai en què es produeix la comunicació i que posen en relació all que es diu amb el lloc on es diu. Són: pronoms demostratius, adverbis demostratius i pronoms neutres.
La connectivitat del discurs
La connexió és un mecanisme de cohesió que indica les relacions que s’estableixen entre els enunciadors d’un text.
Els connectors són els elements lingüístics que manifesten aquesta connexió.
Pel seu caràcter semàntic i pragmàtic es consideren connectors els elements lingüístics següents:
• Conjuncions i locucions conjuntives.
• Marcadors i expressions fàtiques de tipus conversacional.
La connexió també es por expressar amb d’altres que no es consideren connectors. Es pot parlar de:
• Connexió lèxica, amb elements lèxicament plens per amb un efecte discursiu equiparable al dels connectors: substantius, verbs, adjectius...
• Recursos gràfics, ordenen el text de la manera que ho pot fer un connector:
Guions, títols, d’apartats, caplletres...
Els connectors parentètics (entre comes) es diferencien de les conjuncions perquè:
1.Es poden combinar amb altres conjuncions, sempre que siguen semànticament compatibles.
2.Tenen mobilitat posicional: poden aparèixer al principi, al final o enmig de l’oració.
3.Van entre pauses; per tant, en l’escrit exigeixen l’ús de coma.
Les conjuncions i les locucions conjuntives són els elements connectius per antonomàsia, es classifiquen en:
• Connectors naturals: ordenen les idees del text des del punt de vita espacio-temporal: en primer lloc...
• Connectors l gics: semànticament expressen les relacions entre les idees del text, és a dir, expliquen el lligam que s’estableix entre diverses parts del discurs. Tipus:
Connectors additius
Addició i ampliació i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat...
Continuïtat i, a continuació, a més, doncs bé, així, llavors / aleshores....
Distribució d’una banda/d’un costat, d’(una) altra banda, d’entrada, en primer lloc, en segon lloc, per últim, finalment...
Digressió per cert, a prop sit...
Especificació en concret, especialment, en especial...
Generalització en general, generalment...
Intensificació i encara més, més encara, a més...
Reformulació és a dir, o siga, aix és, en altres paraules, dit d’una altra manera, vull dir, més ben dit...
Exemplificació per exemple, posem per cas, com ara, així...
Resum en resum, en síntesi, en suma, total, comptat i debatut, ras i curt...
Opositius per , en canvi, ara bé, tanmateix, aix si, altrament...
Concessius no obstant, tot i aix , malgrat tot, així i tot, de tota manera, en tot cas...
Restrictius si més no, almenys, més aviat.
Refutatius per contra, ans al contrari, ben al contrari...
Contrapositius en realitat, ben mirat, de fet, fet i fet, si bé es mira...
Connectors consecutius
Conseqüència En / (com a) conseqüència, (així) doncs, per tant, així per consegüent, consegüentment...
Conclusió en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió...
L’assaig
L’assagista comenta i avalua, reflexiona sobre la seua apreciació d’aquella realitat. Aquestes reflexions són sempre obertes, es matisen, i fins i tot, es contradiuen en l’autodiàleg.
No es un gènere narratiu ni de ficció, sinó una prosa d’idees amb forta base argumentativa, on l’autor tracta de definir les seues idees sobre algun tema general en to de provisionalitat i sovint d’escepticisme.
Es caracteritza per:
1.Prosa no narrativa, d’idees, molt argumentativa.
2.Hi ha una voluntat de creació literària, es troba en la frontera entre els discurs literaris i el que no ho són.
3.Textos breus o, si són extensos, fragmentats.
4.El seu to és de reflexió personal, analitza lliurement els temes, sovint críticament, amb tocs d’escepticisme i d’ironia:
a l’actitud crítica corresponen unes conclusions provisionals, sempre revisables.
Autor i lector a l’assaig
Cal remarcar el to de subjectivisme explícit que caracteritza el gènere. La voluntat de l’explicació de l’home i del món a través de la pr pia subjectivitat és la característica essencial de l’assaig.
La veu del locutor s’identifica amb la del escriptor, sense cap intermediari. És aix el que confereix a aquest gènere el to que l’identifica com a confessió, com a deliberació íntima davant el lector.
A l’assaig són freqüents les referències a la persona i a les circumstàncies del mateix escriptor. L’autor interroga el lector, l’increpa amb interjeccions o amb imperatius, calcula les seues reaccions.
Llengua i estil
Veus i registres diferents s’entrecreuen en un mateix text.
Aquest dialogisme es manifesta també, com a autodiàleg. Per mitjà de connectors metadiscursius es matisen la validesa de les idees o de les paraules expressades.
Altres trets significatius que hi apareixen són els interrogants, les revisions i matisacions, les cometes, cursives, incisos... Que confereixen espessor a l’enunciat a més de permetre la introducció del punt de vista de l’emissor en el discurs.
Recursos expressius:
1.Ironia. Depèn de les intencions del locutor i de les capacitats interpretatives de l’interlocutor. La comunicació ir nica es produeix gràcies a certs senyals o del context que el destinatari interpreta. L’escriptor no diu exactament el que pensa, sinó que diu el contrari del que caldria, el lector Déu interpretar les seues afirmacions com a recurs expressiu.
2.La paradoxa. Consisteix a formar expressions aparentment contradict ries. Hi afirmen alguna cosa que sembla absurda s’acord amb les creences general o amb el propi enunciat lingüístic.
Són els elements lingüístics que remeten a l’espai en què es produeix la comunicació i que posen en relació all que es diu amb el lloc on es diu. Són: pronoms demostratius, adverbis demostratius i pronoms neutres.
La connectivitat del discurs
La connexió és un mecanisme de cohesió que indica les relacions que s’estableixen entre els enunciadors d’un text.
Els connectors són els elements lingüístics que manifesten aquesta connexió.
Pel seu caràcter semàntic i pragmàtic es consideren connectors els elements lingüístics següents:
• Conjuncions i locucions conjuntives.
• Marcadors i expressions fàtiques de tipus conversacional.
La connexió també es por expressar amb d’altres que no es consideren connectors. Es pot parlar de:
• Connexió lèxica, amb elements lèxicament plens per amb un efecte discursiu equiparable al dels connectors: substantius, verbs, adjectius...
• Recursos gràfics, ordenen el text de la manera que ho pot fer un connector:
Guions, títols, d’apartats, caplletres...
Els connectors parentètics (entre comes) es diferencien de les conjuncions perquè:
1.Es poden combinar amb altres conjuncions, sempre que siguen semànticament compatibles.
2.Tenen mobilitat posicional: poden aparèixer al principi, al final o enmig de l’oració.
3.Van entre pauses; per tant, en l’escrit exigeixen l’ús de coma.
Les conjuncions i les locucions conjuntives són els elements connectius per antonomàsia, es classifiquen en:
• Connectors naturals: ordenen les idees del text des del punt de vita espacio-temporal: en primer lloc...
• Connectors l gics: semànticament expressen les relacions entre les idees del text, és a dir, expliquen el lligam que s’estableix entre diverses parts del discurs. Tipus:
Connectors additius
Addició i ampliació i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat...
Continuïtat i, a continuació, a més, doncs bé, així, llavors / aleshores....
Distribució d’una banda/d’un costat, d’(una) altra banda, d’entrada, en primer lloc, en segon lloc, per últim, finalment...
Digressió per cert, a prop sit...
Especificació en concret, especialment, en especial...
Generalització en general, generalment...
Intensificació i encara més, més encara, a més...
Connectors disjuntius
Reformulació és a dir, o siga, aix és, en altres paraules, dit d’una altra manera, vull dir, més ben dit...
Exemplificació per exemple, posem per cas, com ara, així...
Resum en resum, en síntesi, en suma, total, comptat i debatut, ras i curt...
Connectors contrastius
Opositius per , en canvi, ara bé, tanmateix, aix si, altrament...
Concessius no obstant, tot i aix , malgrat tot, així i tot, de tota manera, en tot cas...
Restrictius si més no, almenys, més aviat.
Refutatius per contra, ans al contrari, ben al contrari...
Contrapositius en realitat, ben mirat, de fet, fet i fet, si bé es mira...
Connectors consecutius
Conseqüència En / (com a) conseqüència, (així) doncs, per tant, així per consegüent, consegüentment...
Conclusió en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió...
L’assaig
L’assagista comenta i avalua, reflexiona sobre la seua apreciació d’aquella realitat. Aquestes reflexions són sempre obertes, es matisen, i fins i tot, es contradiuen en l’autodiàleg.
No es un gènere narratiu ni de ficció, sinó una prosa d’idees amb forta base argumentativa, on l’autor tracta de definir les seues idees sobre algun tema general en to de provisionalitat i sovint d’escepticisme.
Es caracteritza per:
1.Prosa no narrativa, d’idees, molt argumentativa.
2.Hi ha una voluntat de creació literària, es troba en la frontera entre els discurs literaris i el que no ho són.
3.Textos breus o, si són extensos, fragmentats.
4.El seu to és de reflexió personal, analitza lliurement els temes, sovint críticament, amb tocs d’escepticisme i d’ironia:
a l’actitud crítica corresponen unes conclusions provisionals, sempre revisables.
Autor i lector a l’assaig
Cal remarcar el to de subjectivisme explícit que caracteritza el gènere. La voluntat de l’explicació de l’home i del món a través de la pr pia subjectivitat és la característica essencial de l’assaig.
La veu del locutor s’identifica amb la del escriptor, sense cap intermediari. És aix el que confereix a aquest gènere el to que l’identifica com a confessió, com a deliberació íntima davant el lector.
A l’assaig són freqüents les referències a la persona i a les circumstàncies del mateix escriptor. L’autor interroga el lector, l’increpa amb interjeccions o amb imperatius, calcula les seues reaccions.
Llengua i estil
Veus i registres diferents s’entrecreuen en un mateix text.
Aquest dialogisme es manifesta també, com a autodiàleg. Per mitjà de connectors metadiscursius es matisen la validesa de les idees o de les paraules expressades.
Altres trets significatius que hi apareixen són els interrogants, les revisions i matisacions, les cometes, cursives, incisos... Que confereixen espessor a l’enunciat a més de permetre la introducció del punt de vista de l’emissor en el discurs.
Recursos expressius:
1.Ironia. Depèn de les intencions del locutor i de les capacitats interpretatives de l’interlocutor. La comunicació ir nica es produeix gràcies a certs senyals o del context que el destinatari interpreta. L’escriptor no diu exactament el que pensa, sinó que diu el contrari del que caldria, el lector Déu interpretar les seues afirmacions com a recurs expressiu.
2.La paradoxa. Consisteix a formar expressions aparentment contradict ries. Hi afirmen alguna cosa que sembla absurda s’acord amb les creences general o amb el propi enunciat lingüístic.