Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

El contacte lingüístic

El monolingüisme no és la norma habitual en les societats humanes. La realitat lingüística ha estat sempre diversa, dinàmica i canviant. La diversificació lingüística que presenta la societat actual té unes causes i unes conseqüències del tot diferents segons sigui la comunitat.

La sociolingüística ha aportat conceptes per descriure situacions de contacte entre llengües:

• Bilingüisme
• Diglòssia
• Conflicte lingüístic
• Minorització lingüística
• Normalització lingüística

Bilingüisme

És un mot actualment molt polisèmic. Teòricament, l'individu bilingüe usa les dues llengües amb la mateixa facilitat i competència, de manera que en la seva ment cada significat tindria dos significants. Això és del tot impossible,... Continuar leyendo "Contacte Lingüístic: Bilingüisme, Diglòssia i Conflicte" »

Joan Francesc Mira: Autor Polifacètic i Intel·lectual Valencià

Perfil i Trajectòria

Joan Francesc Mira és un veterà autor polifacètic i de cultura àmplia. Ha conreat la narrativa, l’estudi antropològic, l’estudi lingüístic i l’assaig. Ha estat professor de grec i de cultura clàssica. Està arrelat a la realitat valenciana: és conscient de les seues virtuts i mancances.

Les obres no fictícies tenen una forta empremta antropològica, influenciada per la seua formació clàssica. Allò que altres autors veuen superficialment, Mira hi afegeix curiositat, sorpresa, perspicàcia i ironia.

Els Llibres de Gran Format

Gran part de la seua obra se centra en València i en valencians notoris. Són publicacions especials de gran format,... Continuar leyendo "Joan Francesc Mira: Assaig, Identitat Valenciana i Crítica de la Nació" »

Providencialisme a les Cròniques Catalanes

El providencialisme: les glòries que va aconseguir el Casal de Barcelona en temps de Muntaner, tant en la pau com en la guerra, el cronista les interpreta com una intervenció de la Providència. Això té una explicació que va molt unida amb les qüestions polítiques del moment. En les lluites pel domini dels territoris italians, la Santa Seu va anar contra Catalunya i ho va fer amb l'arma més específica del seu poder, que era l'excomunió. Això plantejava per als súbdits de la Corona d'Aragó el dilema d'estar amb el rei o amb el papa, i la població preferia estar amb el rei, cosa que Muntaner pretén explicar: per a ell, les victòries de la Corona d'Aragó són gràcies a la Divina Providència,... Continuar leyendo "Les Grans Cròniques Catalanes: Història, Autors i Context Medieval" »

Formación da Lingua Galega

Toda lingua ten a súa orixe noutra anterior da que é variedade tópica ou dialecto. Así, o galego, castelán, catalán, etc., son dialectos románicos, romances ou neolatinos (variantes xeográficas do latín vulgar).

O galego é o resultado da evolución no noroeste da Península Ibérica do latín vulgar (traído polos colonizadores nos séculos II e I a.C.). Para entender a diferenza do galego cos outros romances hai que ter en conta:

• A distancia que separaba o noso territorio da metrópole (Roma), o galego é máis conservador.
• Os diferentes momentos na colonización e o grao de penetración. Os romanos colonizan Galicia 200 anos despois que a franxa mediterránea.
• O nivel de instrución dos axentes da latinización

L'obra teatral de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Tot i que va destacar com a novel·lista per la seva immensa obra, també va conrear la poesia, el teatre, l'assaig... En tots els gèneres explicava el seu pensament i recreava nous mons. Quant al teatre, en va escriure més de 150, destacant Els hereus de la cadira, Homes i no, i Darrera versió...

Temàtica existencialista

Temàticament, l'existencialisme influeix en les seves reflexions. Mostra una preocupació per l'home, tractant la llibertat humana. A més, denuncia situacions que limiten les nostres llibertats. Els seus personatges habiten en un món tancat que els separa de l'exterior. És a dir, són símbols que encarnen... Continuar leyendo "Manuel de Pedrolo i Mercè Rodoreda: Teatre i Narrativa Catalana" »

Jacint Verdaguer: El Gran Poeta Romàntic Català

Jacint Verdaguer és considerat un dels grans poetes romàntics europeus. La seva obra, traduïda a vuit llengües, va ser fonamental per a la recuperació de la llengua catalana en la literatura culta, especialment en els gèneres de la lírica i l'èpica (poesia). Cal destacar que el tema amorós no és present en la seva obra, ja que era capellà.

Infància i Formació

Verdaguer va néixer en una família molt humil a Osona. El seu pare era pagès i picapedrer, i la seva mare era profundament pietosa (molt religiosa i entesa en la poesia popular). Des de jove, va estudiar a fons els clàssics grecollatins i els clàssics de la literatura universal.

Maduresa i Consagració Literària

Ja ordenat... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer: Biografia, Obra Mestra i Anàlisi del Poema "Vora la mar"" »

La Ética Universal de Kant: Forma y Razón Práctica

Kant argumenta que una ética material, basada en la experiencia concreta o particular, nunca podría ser universalizable. Por lo tanto, una ética que pretenda ser universal debe basar sus postulados en la forma común que tienen todos los actos, y no en la experiencia. Esta es la base de la ética formal kantiana.

Ética Formal: El Deber y la Razón

La ética formal no prescribe acciones específicas ni normas concretas, sino que se centra en la forma que deben tener nuestros actos. No nos dice "qué" debemos hacer, sino "cómo" debemos actuar. Esta forma viene dada por la razón práctica, común a todos los seres humanos, y no por cuestiones particulares como la religión o las costumbres.... Continuar leyendo "Ética Universal de Kant: Imperativos Categóricos y Formalismo Moral" »

Lírica Trobadoresca

Què és la literatura trobadoresca?

La literatura trobadoresca comprèn les composicions que tenien en comú una llengua (el provençal), una temàtica (bàsicament amorosa), un concepte de l'amor i una poètica, és a dir, la manera de fer els versos. Rep el nom de trobadoresca perquè era feta pels trobadors, els quals s'anomenaven així perquè es dedicaven a trobar, és a dir, a buscar i trobar les paraules escaients per tal de fer les seues composicions poètiques. Aquest tipus de literatura era feta per la noblesa i únicament la noblesa n'era la destinatària. Neix o es comença a conrear per la necessitat que tenia la noblesa de diferenciar-se del poble pla, raó per la qual recrea la temàtica i l'adapta a la seua... Continuar leyendo "Lírica Trobadoresca: Gèneres, Temàtica i Amor Cortés" »

La Ilustración, un conjunto de ideas que configuraron el marco intelectual de los filósofos europeos del siglo XVIII, emerge como resultado de una transformación gradual de la sociedad y la cultura europea, iniciada en el Renacimiento. Esta transformación se caracterizó por la convivencia y tensión entre las viejas estructuras sociales y políticas y las nuevas ideas emergentes.

Contexto Social y Político

A pesar de que la sociedad europea seguía siendo predominantemente rural y agrícola, el desarrollo técnico permitió una mayor explotación de los recursos naturales, impulsando el crecimiento y la concentración de la población en las ciudades. Este fenómeno a su vez fomentó el desarrollo artesanal y comercial.

En cuanto a la... Continuar leyendo "El movimiento de la Ilustración: La razón y el progreso humano" »

O movemento vangardista en Europa representa unha ruptura radical coa tradición artística e literaria anterior. As vangardas son os movementos artísticos e literarios xurdidos en Europa nas tres primeiras décadas do século XX.

Este cambio foi favorecido por unha serie de factores históricos e culturais, como as conmocións da Primeira Guerra Mundial, as tendencias filosóficas irracionalistas e a posición marxinal do artista na sociedade. As diferentes tendencias ou correntes vangardistas coñécense como ismos.

A Vangarda en Galicia: A Xeración do 25 e do 36

As xeracións posteriores á Xeración das Irmandades (1916) e á Xeración Nós (1920) son a Xeración do 25 e a Xeración do 36. Estes grupos incorporáronse ás organizacións... Continuar leyendo "A Poesía de Vangarda en Galicia: Ismos, Autores e Obras Clave" »