Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Joan Maragall (1860-1911)

Biografia i trajectòria

Va ser un gran poeta del Modernisme català i una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Fill d'un industrial del tèxtil, va convèncer el seu pare per estudiar Dret i va acabar treballant com a periodista. Va ser col·laborador del Diario de Barcelona i de L'Avenç, i autor d'un bon nombre d'articles i assaigs.

• 1903: President de l'Ateneu Barcelonès.
• 1904: Nomenat Mestre en Gai Saber.
• 1909: Va publicar articles polèmics a La Veu de Catalunya, on criticava el paper de la burgesia catalana durant la Setmana Tràgica.

Importància i obra poètica

La seva importància se centra en la seva obra poètica, inseparable del seu concepte de la "paraula viva". A més, va ser... Continuar leyendo "Guia d'Autors Catalans: Maragall, Rusiñol, Carner i més" »

La Narrativa Catalana Postguerra: Context i Condicionants

La pèrdua de la guerra comportà l'extinció de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Amb les institucions democràtiques abolides, els partits polítics declarats il·legals i els sindicats anul·lats, sense llibertat d'associació, de premsa, de pensament ni d'expressió, la misèria intel·lectual de la postguerra fou catastròfica. La cultura valenciana sofrí aleshores un intens procés d'espanyolització i castellanització. Molts escriptors patiren depuracions professionals, deportacions o penes de presó. El nombre dels que escolliren l'incert camí de l'exili fou també considerable. La dictadura del general Franco tallà... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra i Transició: Narrativa, Poesia i Assaig" »

Poesia de Tradició Simbolista i Postsimbolisme

Els autors postsimbolistes redefineixen la poesia:

• Havia de ser pura, deslligada de qualsevol realitat exterior al poema. (Poesia pura)
• Reivindicació del caràcter líric del poema.
• Equilibri entre fons i forma.

Principals representants: Carles Riba, J.V. Foix, Marià Manent.

Postguerra: la poesia postsimbolista evoluciona cap a la humanització dels continguts. Els temes són la mort, el destí personal i col·lectiu o l'enyorança de la pàtria, formalitzats per mitjà de símbols o mites.

• Elegies de Bierville (C. Riba, 1943)
• Sol, i de dol (J.V. Foix, 1947)
• Nabí (Josep Carner, 1941)

Carles Riba

Poeta més important de la poesia de tradició simbolista, col·laborador de La Veu de Catalunya i La Revista,... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Poesia, Narrativa i Teatre de Postguerra i Contemporani" »

1. Semàntica: Significat Denotatiu i Connotatiu

1.1. Significat Denotatiu

El significat denotatiu de "muntanya" és una elevació natural del terreny d'una magnitud important.

1.2. Significat Connotatiu

El significat connotatiu de "muntanya" s'associa a l'afició per l'excursionisme, l'alpinisme o l'escalada.

2. Relacions Semàntiques entre Paraules

2.1. Sinonímia

La sinonímia es refereix a la semblança de significats entre paraules.

2.1.1. Sinonímia Total

Les paraules amb sinonímia total comparteixen tots els trets semàntics i signifiquen exactament el mateix.

2.1.2. Sinonímia Parcial

La sinonímia parcial es dóna quan les paraules tenen un significat semblant, però amb algun tret distintiu. Per exemple: ocupat i enfeinat.

2.1.3. Geosinònims

Els... Continuar leyendo "Guia Completa de Semàntica, Lèxic i Formació de Paraules" »

Manel de Pedrolo: Obra, Teatre i L'Abstracte

L’obra de Manel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània. Amb més d’un centenar de títols publicats, Pedrolo ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris.

Entre 1958 i 1963 va escriure un total de tretze obres teatrals centrades en la temàtica de l’autenticitat, el sentit de l’existència i la llibertat, analitzada des de diferents angles, i amb coincidències tècniques, formals i estilístiques que permeten relacionar-les amb l’anomenat teatre de l’absurd.

• En Cruma, Pedrolo va plantejar l’autenticitat de l’home des de premisses heideggerianes, segons les quals com més autèntic és l’home, més incapaç es mostra de

La Nova Narrativa Catalana dels 70 i els seus Autors Clau

La Narrativa Catalana dels 70 en Endavant

Als anys 70 es dona un canvi de perspectiva artística. Amb el sistema democràtic i els diferents estatuts d'autonomia, la llengua catalana va anar recuperant la consideració social i legal que havia perdut anys enrere. A més, als anys 60 apareixen dos novel·listes que assumiren la revolució i la indagació narrativa en català: Terenci Moix i Baltasar Porcel.

A poc a poc, les característiques de la nova narrativa se centren en la crítica a l'època dictatorial i l'obertura a un món modern i social amb tot el que això comporta. Va aparèixer una nova forma de narrar on s'apel·la als recursos imaginaris, rebutjant l'estètica realista,... Continuar leyendo "Narrativa Catalana dels 70: Autors Clau i Evolució Literària" »

Literatura Catalana del Segle XIX: Romanticisme i Gèneres

La Poesia Romàntica Catalana

La poesia del segle XIX es caracteritza pel seu caràcter romàntic. Els temes més conreats inclouen:

• Exaltació nacional i patriotisme.
• Reivindicació de la llengua catalana.
• Descripció del paisatge.
• Mitificació de la vida al camp.
• Recuperació de la poesia popular de tradició oral.

Subgèneres Poètics

Els subgèneres més destacats són el romanç històric, la cançó i l'oda.

El Teatre del Segle XIX

Els autors teatrals busquen la llibertat creativa, manifestada en diversos aspectes:

• Desaparició de la frontera entre gèneres dramàtics.
• Barreja de prosa i vers.
• Rebuig de les tres unitats clàssiques (temps, lloc i acció).
• Major varietat de situacions i personatges.

Vicent Andrés Estellés: Vida, Obra i Estil

Biografia de Vicent Andrés Estellés

Nascut en una família de forners, Vicent Andrés Estellés va estudiar Periodisme a Madrid durant la postguerra i va exercir de periodista al diari Las Provincias. Ell escriu des de València, fet que es relaciona amb l’incipient catalanisme valencià, amb figures com J. Fuster, amb qui va coincidir en la tertúlia de l’editorial Torre. Els seus orígens se situen en el Grup poètic de postguerra. Va ser expulsat del seu treball per la pressió dels poders anticatalanistes del País Valencià.

Obra Poètica de Vicent Andrés Estellés

La seua prolífica obra s’emmarca en els pressupòsits del realisme social.

• El Llibre de les Meravelles

  El Llibre de les meravelles

Estructura per al Comentari de Text Literari

Pautes per a l'anàlisi textual:

1. Contextualització de l'Obra

   • Autor del text i època.
   • Breu nota biogràfica.
   • Títol i data de l'escriptura del text.
   • Gènere literari i corrent literari al qual pertany l'obra.

2. Estructura Externa

   • Poema: estrofes, versos i tipus de composició.
   • Prosa: narratiu, descriptiu, dialogat, etc.
   • Dramàtic: actes, escenes, etc.

3. Nivell de Sons

   • Anàlisi de la mètrica (versos, estrofes...).
   • Anàlisi del ritme en prosa (signes de puntuació: comes, punts...).

4. Nivell Morfosintàctic

   • Tipus de mots predominants (verbs, noms, adjectius...).
   • Tipus de verbs i temps verbals.
   • Oracions simples i compostes; subordinació.
   • Figures retòriques (el·lipsi, pregunta retòrica...).

5. Nivell Semàntic

   • Tipus de lèxic:

Joan Francesc Mira: Un Assaig Fresc i Profund

Joan Francesc Mira aborda els seus assajos amb una singular frescor, suggerint i argumentant amb gran qualitat. La seva obra destaca per l'ús de la ironia. Els seus coneixements antropològics li són molt útils per analitzar qüestions fonamentals del comportament humà. En observar un poble, costum o territori, el compara amb allò que succeeix al nostre país.

Temes com el racionalisme, la relació entre cultura i poder, i la importància de les llengües per a la creació de consciència col·lectiva, així com la possibilitat de manipular aquests elements, ocupen una part considerable i important del seu treball. El **eix genèric** d'aquestes reflexions és la qüestió de la identitat i les... Continuar leyendo "Anàlisi de la Literatura Catalana: Autors, Tendències i Context Històric" »