Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La narrativa en vers i la novel·la de cavalleries (Segle XIV)

La narrativa en vers

Al segle XIV va sorgir una poesia narrativa realista, escrita en un llenguatge col·loquial i directe, que traduïa una visió burgesa i escèptica del món oposada a la tradició trobadoresca. Les formes típiques d'aquesta poesia són les noves rimades (apariats de versos octosíl·labs) i la codolada. La narrativa en vers també inclou relats al·legòrics o d'altres on predominen elements meravellosos o fantàstics.

La novel·la de cavalleries

És el gènere narratiu en prosa en què s'expliquen les aventures d'un heroi que personifica els ideals cavallerescos: la fidelitat, el menyspreu a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos. En català... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Segles XIV al XVIII" »

Quim Monzó: Mestre de la Narrativa Breu Catalana

Trajectòria i Obra de Quim Monzó

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és l'autor que més i millor ha conreat la narrativa breu de la nostra literatura, amb obres destacades com Uf, va dir ell (1978), El perquè de tot plegat (1993) i Mil cretins (2007).

També conrea el periodisme literari i d'opinió amb articles que, de tant en tant, recull en llibres. D'altra banda, és un enginyós col·laborador habitual de programes radiofònics a Catalunya Ràdio i, més esporàdicament, a TV3.

El Conte Literari Modern Segons Monzó

Monzó és un mestre del conte literari modern que es caracteritza perquè els referents urbans esdevenen metàfores dels valors que conformen la societat actual: el consumisme, la... Continuar leyendo "Quim Monzó: Mestre del Conte Modern i la Narrativa Urbana" »

Modernisme: Transformació Cultural a Catalunya

El Modernisme sorgeix a Catalunya entre els segles XIX i XX. El seu objectiu principal era transformar la cultura tradicional en una cultura moderna.

L'Escola Mallorquina i el Renaixement

Aquesta escola es desenvolupa durant la primera meitat del segle XIX. El primer teoritzador va ser Josep Lluís Pons i Gallarza. L'Escola era un ideal que s'havia d'assolir i es projectava com l'aportació mallorquina al moviment Renaixentista.

Els mallorquins noucentistes van aplicar aquest concepte únicament a la concepció de poetes mallorquins. El van perfilar fins a situar Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera com a figures cabdals.

Joan Alcover: Poesia del Dolor i la Llei Suprema

Vida i trajectòria

• Va escriure

Les Aportacions de Vicent Andrés Estellés a la Poesia

Estellés és un dels màxims renovadors de la nostra poesia contemporània, un dels principals conreadors del corrent realista de la dècada dels 60. La seua aportació es fa visible a través de l’anàlisi dels trets de la seua obra.

Eixos Temàtics de l'Obra d'Estellés

• La quotidianitat

  El món que envolta Estellés és el tema central de la seua poesia, al qual se supedita la resta de temàtiques. Es tracta d’un poeta de realitats pròpies i col·lectives, de les quals fa inventari, com a bon periodista que fou: la gent, els llocs, les situacions històriques o del dia a dia, les coses senzilles de la vida.

• La mort

  El fet que la seua vida estigués marcada de manera directa per la mort,

Escriptura Teatral Actual: Característiques Bàsiques

Als anys setanta, d’una banda, apareix l’anomenat teatre de creació col·lectiva, que té com a tret principal que no se centra en el text: s’investiguen nous espais escènics, prenen importància els elements purament teatrals, s’hi introdueixen altres pràctiques artístiques i es fa participar el públic com un element més de l’espectacle.

D’altra banda, es manté vigent el teatre d’autor, però la seva veritable recuperació s'inicia durant la segona part dels anys vuitanta. És un teatre que se centra en el text, però amb novetats en la tècnica.

Tendències del Teatre d'Autor Actual

En aquest teatre conviuen diverses tendències:

1. Dramatúrgia: Analitza la realitat a través

L'obra teatral de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo i Molina (Lleida, 1918-Barcelona, 1990), tot i que va destacar com a novel·lista, va cultivar tots els gèneres per tal de retratar una societat complexa i reprimida i imaginar-ne una altra basada en la llibertat. Si haguérem de parlar de la temàtica del teatre de Pedrolo, destacaríem sobretot les obres de la dècada dels 50 i principis dels 60. En total, les 13 obres tracten l’existència humana (existencialisme) des d’un punt de vista que toca l’absurd. Reflexiona sobre temes com la mort o el conformisme davant la realitat social d’una manera angoixant i claustrofòbica. De fet, els personatges d’obres com La nostra mort de cada dia (1958) i Homes i No (1959) viuen empresonats... Continuar leyendo "Teatre Català i Assaig Valencià: Pedrolo, Benet, Fuster i Mira" »

• Cibrán

  
  

• A súa presencia é imprescindible posto que el é quen narra a historia. A súa caracterización faise de maneira indirecta, por exemplo a través dos seus alcumes (“tiñica”, “puchapodre”, “castizo”). Cibrán é un obreiro de familia moi pobre que trata de comezar unha nova vida ó carón dunha prostituta á que deixa embarazada (intención que se verá truncada polos fatídicos feitos posteriores)

  • O Milhomes

    
    

  • Tamén chamado “maricallas” ou “setesaias”. Tiña un oficio de xastre e unha maneira de ser moi burlona, a cal foi consecuencia de numerosas pelexas, como por exemplo a que mantivo co Bocas e que finalmente remata co incendio do pazo.

    • O Bocas

      
      

    • Personaxe que completa o trío dos esmorgantes. Home corpulento, de carácter

Varietats Geogràfiques del Català

Vocals A, E Oberta i E Tancada en Síl·laba Àtona

• Català Oriental (OC): La 'a' es manté i les 'e' es redueixen a 'e' tancada.
• Català Occidental (OCC): Les tres vocals es redueixen a vocal neutra.

Vocals U, O Oberta i O Tancada en Síl·laba Àtona

• Català Occidental (OCC): La 'u' es manté i les 'o' es redueixen a 'o' tancada.
• Català Oriental (OC): Les tres vocals es redueixen a 'u'.

Pronunciació de -ix-

• Català Occidental (OCC): Amb la 'i'.
• Català Oriental (OC): Sense la 'i'.

Verbs Incoatius de la 3a Conjugació

• Català Occidental (OCC): Increment -ix-.
• Català Oriental (OC): Increment -eix-.

Plurals Antics Esdrúixols

• Català Occidental (OCC): Mantenen la 'n'.
• Català Oriental (OC): Perden la 'n'.

Lèxic Diferenciat

• Català

Joan Fuster: L'Assaig Català i el Compromís Ideològic

Joan Fuster és la figura culminant de l'assaig en llengua catalana. Va evolucionar amb els canvis històrics, socials, culturals i polítics de l'època en què li va tocar viure i escriure, mantenint sempre dues constants: una àmplia cultura i saviesa i la seua independència ideològica enfront d'un poder despòtic partidari de l'uniformisme encefàlic. Joan va començar publicant llibres de vers com: Sobre Narcís, Ales o mans, Terra en boca, Ofici de difunt i Escript er al silenci. En la seua poesia aborda temes com el sentit de l'existència, perdurar a la fugacitat de la vida, l'amor com a forma intensa i excel·lent de viure la vida i la poesia social, etc. L'obra en prosa de... Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig i Compromís Literari" »

Tendències de la Poesia Catalana (1940-1970)

El 1936, any d’esclat de la Guerra Civil Espanyola, la poesia catalana havia aconseguit uns nivells notables de qualitat literària.

Quan ja en la dècada dels quaranta es va reprendre l’activitat poètica, la poesia de postguerra va seguir les línies bàsiques de l'etapa anterior a la guerra: la poesia simbolista i una poesia que explotava la línia de recerca oberta per les avantguardes. A més d’aquestes, ja als anys seixanta, hi hagué una voluntat de canvi, una nova manera d’entendre la poesia, molt més realista.

La Poesia d'Influència Simbolista i Pura

El poeta ha de suggerir la realitat més que no anomenar-la. El simbolisme va evolucionar cap a la “poesia pura”. El resultat va... Continuar leyendo "Poesia Catalana: Tendències de la Postguerra al Realisme Històric" »