Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Primers anys del Noucentisme (1904-1911)

Aquesta època va ser la consolidació de Josep Carner en el panorama de la poesia catalana del seu temps. La publicació de Els fruits saborosos, El glosari i la seva participació a La Veu de Catalunya van ser fets claus. Abans d'aquests anys, Carner s'estava iniciant com a escriptor. A partir del 1904, va reflectir en els seus poemes les característiques del moviment noucentista, com el procés de desrealització. Aquest procés consisteix en què la vida quotidiana sigui desrealitzada, i per tant el poeta creï una quotidianitat ideal. Aquest procés té dos elements característics, com són el contrast entre ideal i realitat, i el distanciament intel·lectualitzat de la realitat mitjançant l'artifici... Continuar leyendo "Josep Carner i el Noucentisme: Evolució i Característiques" »

Jacint Verdaguer: El Fundador de la Literatura Catalana Moderna

Fins a l'aparició de Jacint Verdaguer, la poesia catalana havia estat escassa i de poca qualitat. Verdaguer és considerat un dels millors autors que ha donat la llengua catalana i el màxim exponent de la Renaixença.

L'Impacte de Verdaguer i la Renaixença

Amb la restauració dels Jocs Florals l'any 1859, la poesia va créixer i van aparèixer poetes arreu del territori. Es tracta de l'anomenada poesia jocfloralesca, centrada en els tres temes del concurs —la religió, la pàtria i l'amor— que també són el lema de la Renaixença. Amb els Jocs Florals van arribar joves escriptors com Àngel Guimerà i el mateix Jacint Verdaguer.

Verdaguer és un dels autors més importants... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer: Biografia, Obra i Llegat de la Renaixença Catalana" »

Literatura: Art d'Escriure

Característiques del Text Literari

Crea una realitat imaginària amb múltiples significats.

Gèneres Literaris

Èpica: Narrador, funció referencial, to objectiu, temàtica heroica.

Lírica: Autor en primera persona, funció expressiva, to subjectiu, temàtica sentimental.

Dramàtica: Representació per actors, funció apel·lativa, to variat, temàtica tràgica.

Gèneres Didàcticoassagístics

Didàctica: Transmissió d'idees (assaig, apòleg, faula, diàleg).

Història: Fets reals amb valoració personal (crònica, llibre de viatges, memòries, biografia).

Oratòria: Persuasió mitjançant la retòrica (conferència, discurs forense, polític).

Periodisme: Informació i opinió en mitjans de comunicació.

Mètrica i Estil

Recompte

El Decameró i Altres Col·leccions de Relats

La narració breu es configura al llarg de l'edat mitjana. Se’n poden distingir tres tipus, depenent de la seva finalitat:

• D’intenció moralitzant: bé amb ensenyament explícit en forma de moralitat, bé amb el missatge implícit en la història. Aquesta modalitat va ser molt estesa tant en el món musulmà com en l'Europa cristiana, on van sovintejar els llibres d’exemples que els capellans utilitzaven com a suport per a la predicació. Els arguments dels exemples procedeixen de fonts diverses: faules gregues i llatines, literatura sagrada, tradició oral...

• D’intenció burlesca o satírica: per mitjà de la qual s’efectua una denúncia social. És el cas dels fabliaux, un tipus de relat

L'Amor Cortès (Fin'Amors)

És el tema de gairebé tota la poesia escrita en provençal, i va influir molt en la poesia amorosa posterior, fins a arribar a Ausiàs March. Es basa en un joc de convencions amoroses practicat pels aristòcrates en les corts medievals.

L'amor cortès reflectia dos pilars de la societat medieval feudal:

• Relacions de Vassallatge: La fidelitat amorosa a la dama era un jurament solemne semblant al que els vassalls feien al senyor. Els trobadors dirigien els seus versos a una midons (el meu senyor), que era l’esposa d’un senyor feudal a qui havien lliurat lleialtat.
• La Religiositat i la Devoció Mariana: La societat era molt religiosa i la Verge era la defensora dels pecadors davant el jutge diví. Per als trobadors,

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

L'escriptura teatral actual presenta una sèrie de característiques que la diferencien del teatre tradicional:

• Investigació de nous espais escènics: Es busquen espais no convencionals per a les representacions, com ara carrers, estadis olímpics o llocs insospitats, trencant amb la idea tradicional de l'escenari.
• Improvisació d'espais: Els espais es transformen i s'adapten a les necessitats de l'obra, creant una experiència única per a l'espectador.
• Rebuig del teatre escrit a priori: Algunes companyies creen els seus propis textos a partir d'improvisacions i treball col·lectiu, rebutjant la figura de l'escriptor de teatre tradicional.
• Importància del director escènic: El director té un paper

La psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda: Diferents crítics han situat l'obra de Mercè Rodoreda dins el gènere psicologista, tot i que amb algunes particularitats. La novel·la psicològica suposa una forta innovació en la novel·lística del segle XX, ja que construeix mons interiors complexos que s'amaguen darrere dels fets quotidians. Els personatges de Mercè Rodoreda tenen una forta personalitat i presenten una acurada descripció psicològica, encara que no física. Les expressions, el parlar, és el que defineix els personatges, més que no el seu aspecte físic, i són les paraules les que expliquen la psicologia. Així, les seves obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges, principalment femenins,... Continuar leyendo "La psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda i la reflexió de Joan Francesc Mira" »

Les obres que constituïen la matèria de Bretanya van evolucionar fins a originar, al segle XIV, un gènere nou, la novel·la de cavalleria. Es tracta fins d'un relat versificat, en francès, on es narren les aventures d'un heroi que encarna els ideals cavallerescos de fidelitat, valentia i defensa del seu senyor, i la dama i la gent indefensa. Hi abunden els elements meravellosos i inversemblants: l'acció transcorre en un passat llegendari, en un indret inexistent, hi intervenen personatges fantàstics; el cavaller té unes qualitats físiques extraordinàries. Al segle XV, sorgeix la novel·la cavalleresca, un nou tipus de narració que, tot i derivar-se de les novel·les de cavalleria, s'allunya completament del seu model. Està escrita... Continuar leyendo "La novel·la de cavalleria i la novel·la cavalleresca" »

Coordinades

• Copulatives: (i, ni)
• Disjuntives: (o, bé)
• Distributives: (ni...ni, ara...ara, sinó)
• Adversatives: (però, ara bé, més aviat)
• Explicatives: (és a dir, o sigui)
• Il·latives: (doncs, per tant, de manera que)
• Continuatives: (a més, d'altra banda)

Pronoms Relatius

La vida tranquil·la a la qual/a què (CRV). Els rellotges suïssos dels quals el preu és. La iaia al metge, la qual cosa (subj). Un país que. La sèrie de la qual (C.adj). La classe en la qual.

• Que: (mai prep) Subj/CD/CCT
• Què: CRV/Cadj/CC
• Qui: CRV/CI/Cadj/CC
• On: CCLloc
• El qual, la: CN/Subj/CD/CI/CRV/Cadj/CC
• La qual cosa: Subj/CD/CRV/Cadj/CC

Exemples

La sèrie de la qual tothom està pendent fa riure molt (CAdj). He anat a un país que m'ha acollit (subj). La vida tranquil·la a la... Continuar leyendo "Connectors, pronoms relatius i gerundis: guia gramatical" »

La Renaixença és el terme amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació no només de la literatura catalana, sinó també de la cultura en les seves múltiples facetes.

La Renaixença: Recuperació Cultural a Catalunya (1833-1877)

Què és la Renaixença? Orígens i Cronologia

Aquest moviment cultural al Principat de Catalunya s'estén des del 1833, amb la publicació de l’oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau a El Vapor, fins al 1877, any en què Jacint Verdaguer guanya el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona amb L’Atlàntida i Àngel Guimerà és proclamat Mestre en Gai Saber.

El terme Renaixença sorgí de la publicació de la revista d’aquest mateix nom, La Renaixensa.... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Orígens, Romanticisme i Recuperació Cultural (1833-1877)" »