Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Poetes del Segle XX

Paul Valéry (França)

Continuador del simbolisme, la poesia pura i hermètica. La seva obra està plena de referències mitològiques (Narcís, Orfeu, Venus...).

Els seus poemes són so, música i formes en harmonia.

Poesia personal i ambigua.

Obra més important: El cementiri marí

Rainer Maria Rilke (Txèquia)

Poeta, traductor i autor d'una extensa obra en prosa (narracions, assajos, memòries, dietaris...).

Influències romàntiques i simbolisme francès.

Poesia com a mètode d'autoconeixement i ascensió interior.

Jocs lingüístics i inspiració en llocs i amics.

Obra més important: Elegies de Duino

Konstandinos Kavafis (Egipte, colònia anglesa)

• Obra poètica amb arrels simbolistes, però amb simplicitat i concisió.
• Intensitat

Joan Fuster: L'Intel·lectual Clau del Segle XX Valencià

Tot i que Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) començà la seva trajectòria literària com a poeta, l’autor de Sueca destacà pel seu assaig i està considerat l’intel·lectual més important de tot el domini lingüístic del segle XX. Als seus textos assagístics trobem reflexions i anàlisis sobre diversos temes. El llenguatge que usa és particularment intel·ligent, ple de matisos i de jocs lingüístics que obliguen el lector a no passar per alt cap afirmació. Per això, se l’ha col·locat en el grup dels grans intel·lectuals europeus, acompanyant Montaigne, Gide o Huxley. Els seus assajos estan dotats d’una ironia inqüestionable i l’agudesa dels seus comentaris no deixen... Continuar leyendo "Figures Clau de la Literatura Valenciana: Fuster, Mira i Estellés" »

La Narrativa Catalana dels Segles XX i XXI

La narrativa modernista catalana va donar els primers fruits a principis del segle XX. Influïda pel simbolisme i l'irracionalisme, constitueix una creació subjectiva en què l'autor ja no pretén donar una visió global de la realitat, sinó mostrar-la a través de fragments (per exemple, capítols). Iniciadors d'aquesta tendència foren:

• Raimon Casellas
• Víctor Català
• Prudenci Bertrana

El Noucentisme i la Novel·la

El noucentisme va menystenir la novel·la, considerant que era un entreteniment burgès. El màxim exponent noucentista va ser Eugeni d'Ors, qui va escriure articles periodístics i novel·les com La Ben Plantada.

Recuperació de la Narrativa als Anys Trenta

Als anys trenta, la narrativa catalana... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Narrativa (S. XX-XXI) i Poesia Medieval" »

Edat Mitjana (Segles XIV-XV): Crisi i Transició

Al segle XIV es posa de manifest una profunda crisi dels valors medievals. D'una banda, la puixança de les ciutats i la burgesia va anar desplaçant el poder dels senyors feudals; d'altra banda, els conflictes polítics i militars, l'escissió de l'Església i els estralls de la Pesta Negra van afeblir la fe en els preceptes religiosos i crearen una atmosfera d'inseguretat generalitzada.

Tot plegat va propiciar l'aparició d'un nou sistema de valors que, un segle i mig després, donaria pas a l'Edat Moderna. Aquesta nova concepció del món, que gira a l'entorn de l'ésser humà (i no pas de Déu), es manifesta per primer cop en l'Humanisme.

L'Humanisme: El Retorn als Clàssics

L'Humanisme és un... Continuar leyendo "Crisi Medieval i Moviments Culturals de l'Edat Moderna (S. XIV-XVIII)" »

Conceptes Clau de Lingüística

Per què / Perquè

• Per què:
  1. Què relatiu (= el/la qual)
  2. Què interrogatiu (= quin motiu)
• Perquè: Conjunció causal/final
  1. Perquè causal (= ja que) + Verb indicatiu
  2. Perquè final (= a fi que) + Verb subjuntiu
  3. Perquè substantiu (= motiu) article “el” davant de perquè

Relacions Semàntiques

1) Antonímia: Significat contrari. 2) Sinonímia: Significat igual. 3) Polisèmia: Molts significats. 4) Hiperonímia: Camp semàntic. 5) Homonímia: Pronuncia igual, escrit igual o no, diferent significat. 6) Homofonia: Sona igual, s'escriu semblant, significat diferent. 7) Homografia: Escriu/sona igual i diferent significat. 8) Paronímia: Sonen/s’escriuen semblant i significat diferent.

El Context Discursiu i Situacional

Sovint... Continuar leyendo "Guia Completa de Lingüística: Coherència, Cohesió i Correcció" »

Els Moviments d'Avantguarda del Segle XX: Ruptura i Reacció

Els moviments d'avantguarda del segle XX van suposar un enfrontament amb tota la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa. Les avantguardes pretenien començar de nou, elogiaven la novetat i la joventut, i volien escandalitzar el públic mitjà. Les avantguardes es van manifestar sobretot en les arts plàstiques, i se succeïren amb una gran rapidesa en el període anomenat «entreguerres». Els principals moviments avantguardistes són:

• Cubisme
• Futurisme
• Dadaisme
• Surrealisme
• Expressionisme

Cubisme (França, 1907)

Va néixer a França cap al 1907. En les arts plàstiques, els representants són Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris, que van abolir la perspectiva i introduïren... Continuar leyendo "Avantguardes del Segle XX: Moviments Clau i L'Obra de Salvat-Papasseit" »

Miquel Martí i Pol

MMP (Roda de Ter, 1929-2003) és el poeta més llegit de les darreres dècades a Catalunya. Nascut en el si d’una família obrera, el seu pare era manyà. A causa de la precària situació econòmica de la família, als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va haver de plegar a causa d’una esclerosi múltiple. A finals dels 50, es va afegir al nucli pioner de la Nova Cançó com a cantautor. Políticament, va militar al PSUC i va ser membre de l’Assemblea de Catalunya. Poesia i vida són dos elements que van lligats en la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació, el compromís... Continuar leyendo "Martí i Pol, Estellés, Pedrolo i Fuster: Quatre pilars de la literatura catalana" »

Ramon Llull: Pensament i Obra

Després de la conversió, Ramon Llull va adoptar un **objectiu proselitista**. Va escriure la seva obra amb una **intenció didàctica**.

La llengua catalana assoleix un gran nivell gràcies a Llull. Va introduir les **proposicions subordinades**, combina els **elements cultes** amb els **populars**, i posseeix un **lèxic riquíssim**, amb més de 7.000 paraules. És considerat el creador de la prosa literària catalana.

Obra Narrativa de Ramon Llull

Llibre d'Evast e Blanquerna

Presenta una ordenació jeràrquica, versemblança i descripció d'ambients. Els personatges, de diferents edats, permeten al lector veure's reflectit. A través del personatge principal, es defineix un **model de vida cristiana**.

• Societat

Renovació Teatral Des de la Postguerra als 70

Com a introducció, cal assenyalar que durant la postguerra, la dictadura controlava totalment l’activitat teatral i imposà el teatre en castellà.

No obstant això, durant els anys 50 i 60 el franquisme començà a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que hagueren de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat en premsa i ràdio.

Es va produir una certa recuperació del teatre a Barcelona on es representa Salvador Espriu, Primera història d’Esther i altres autors coetanis.

Durant els 60, en els cercles universitaris es comença a fer un nou teatre independent que buscava un públic amb cert nivell cultural. Aquest teatre seguia els nous corrents europeus: el teatre avantguardista,... Continuar leyendo "El Teatre Català Després de la Postguerra: Autors i Tendències Clau" »

Poesia Trobadoresca: Poesia Cortesana i Feudal

La poesia trobadoresca és considerada una “poesia cortesana” perquè es va desenvolupar a les corts de nobles i reis, primer a Occitània i posteriorment a Catalunya i al nord d’Itàlia. Era, per tant, una poesia destinada a la noblesa, abordant temes d'interès per a aquest estament social, com l'amor, la guerra i l'honor.

Els trobadors, sovint d'origen humil, residien a les corts dels nobles, prínceps i reis, rebent una remuneració econòmica pels seus serveis literaris.

La Poesia Trobadoresca com a Reflex del Feudalisme

Durant els segles del seu naixement, desenvolupament i expansió, la poesia trobadoresca va coincidir amb el sistema social del FEUDALISME. Aquesta societat s'estructurava... Continuar leyendo "Poesia Trobadoresca: Amor Cortès i Feudalisme" »