Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

El Noucentisme: Ideals i Característiques

El Noucentisme va ser un moviment cultural i literari català de principis del segle XX que buscava modernitzar Catalunya a través de la civilitat i la cultura.

Principals Conceptes del Noucentisme

• Civilitat: Assenyala l'ideal de Catalunya com a ciutat, on el ciutadà adopta formes de vida voluntàries, escapant del determinisme de la natura.
• Imperialisme: Força d'un poble amb una vida nacional intensa sobre altres.
• Arbitrarisme: En literatura, pretén transformar i civilitzar Catalunya, imposant la voluntat humana sobre la realitat. Domini de l'home sobre la natura.
• Classicisme: Regit per models ideals com harmonia, ordre, seny i humanisme. Reivindica la llum, la claror i el paisatge dominable.
• Ciutat:

Salvador Espriu i Castelló (1913-1985)

Salvador Espriu i Castelló va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. La seua trajectòria literària ha estat vinculada amb el Simbolisme i la poesia adscrita al Realisme social. L'obra d'Espriu es caracteritza per la mescla d'un intel·lectualisme, riquesa idiomàtica, complexitat temàtica i la capacitat per a descriure la història col·lectiva.

Obres destacades

• Poemaris: La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963), Setmana Santa (1971), Per a la bona gent (1984).
• Obres teatrals: Antígona (1939), sobre el conflicte bèl·lic.

Els sis primers poemaris de Salvador Espriu tracten de manera obsessiva el tema de la mort, amb un to melangiós i elegíac.

Característiques de la poesia d'Espriu

1. És

Joanot Martorell i l'Orígen de Tirant lo Blanc

L’autor d’aquesta novel·la cavalleresca, Joanot Martorell, va nàixer a València a començaments del segle XV en una família noble. Fou un cavaller aficionat als conflictes cavallerescos. Comença a escriure Tirant lo Blanc el 1460, però el 1468 mor i va ser Martí Joan de Galba qui va acabar d’enllestir la novel·la i la va fer imprimir el 1490.

La Trama de Tirant lo Blanc: Un Cavaller Exemplar

L’obra conta les proeses de Tirant lo Blanc, un cavaller que amb el seu valor arriba a ser capità general, vèncer els turcs i casar-se amb la princesa filla de l’emperador de Constantinoble. Està escrita en tercera persona i s’estructura en cinc parts.

Estil i Llenguatge a la Novel·la

Quant... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Anàlisi Completa de l'Obra Mestra de Martorell" »

La novel·la catalana al segle XIX

Aquesta classe acabarà tenint un paper important en la literatura de finals del s. XIX. Les novel·les d’afanys de realisme i la justícia social porten a incorporar els treballadors i les seves condicions de vida a la ficció literària. Les editorials són indústries de l’elaboració i la comercialització del llibre, i entenen la literatura com un negoci. El s. XIX és l’impuls definitiu de la novel·la, publicada en un fulletó de la premsa. L’escriptor, en moltes ocasions, veu que les seves obres literàries són restringides pels gustos del públic i fins i tot per la censura. A França es fan famosos els judicis, el 1857, contra dos escriptors de gran mèrit: Charles Baudelaire i Gustave Flaubert.... Continuar leyendo "La novel·la catalana al segle XIX: Realisme i justícia social" »

Poesia d'Influència Simbolista

El Simbolisme, moviment francès de finals del segle XIX, va influir notablement sobre els escriptors del segle XX. Postulava l'ús sistemàtic del ritme de les paraules i dels símbols perquè aquests no remetessin al sentit concret dels mots, sinó a les seves connotacions, ja que el poeta ha de suggerir la realitat més que no pas anomenar-la.

Aquesta tendència va evolucionar cap a la poesia pura, un procés cap a l'expressió nua dels conceptes. El resultat fou una poesia intel·lectualitzada, conceptista i amb un alt grau d'abstracció.

El Simbolisme en la Postguerra (Dècada dels 40)

La poesia catalana va iniciar el període de postguerra amb dos llibres fonamentals que seguien els esquemes simbolistes:

• Nabí,

Context històric i situació de la llengua

El projecte de normalització de la llengua és aturat perquè la instauració de la dictadura per part de Primo de Rivera fa que s’aboleixi la Mancomunitat, es dictin decrets en contra de l’ús de la llengua i que l’Institut d’Estudis Catalans sigui espoliat. Després, durant la Segona República, torna a recuperar les seves funcions. Per tant, el procés de normativització de la llengua no culminarà fins que es completi el corpus elaborat per Pompeu Fabra amb la intenció de crear:

• Les Normes Ortogràfiques (1913)
• El Diccionari Ortogràfic (1917)
• La Gramàtica Catalana (1918)
• El Diccionari General de la Llengua Catalana (1932)

Les normes de Pompeu Fabra van ser acceptades i adoptades pels usuaris... Continuar leyendo "Normalització del català i avantguardisme literari (s. XX)" »

Llorenç Villalonga

Mallorca a principis del segle XX: Villalonga irromp en el camp cultural. A Mallorca subsistia una classe social aristòcrata, la qual coneixia molt bé l’autor. Dos fets importants van canviar aquest panorama al segle XX: la Guerra Civil i la invasió de l’illa pel turisme. El món que Villalonga havia conegut de jove era un món en extinció.

Vida

Palma, Mallorca, 1897-1988. Estudia medicina i s’especialitza en psiquiatria. Publica alguna novel·la i alguna peça teatral en castellà i es dedica a una àmplia activitat periodística, també en castellà. La visió crítica de la vida de Mallorca despertà polèmiques que li comportaren moltes enemistats.

Obra

Mort de dama (1931)

El personatge central, una vella senyora... Continuar leyendo "Llorenç Villalonga i Miquel Martí i Pol: Vida i Obra" »

Joan Alcover (Palma, 1854-1926)

Biografia i Evolució Literària

En la seva trajectòria literària influïren decisivament circumstàncies personals i familiars tràgiques. Després de la mort de la seva primera esposa i, posteriorment, de dos fills, troba en la llengua catalana l'únic instrument per expressar el dolor, i la poesia esdevé la forma de representar el record dels éssers estimats. La desgràcia va fer que un mateix vespre morissin dos fills, un a Barcelona i l'altre a Mallorca. Abatut pel dolor, abandona la poesia.

Joan Alcover va escriure poemes en català i en castellà, però el desig de ser conegut en els cercles literaris de Madrid el va fer optar primer per la llengua castellana.

Els versos d’aquesta etapa es caracteritzen... Continuar leyendo "Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera: Poesia Catalana" »

SALVADOR ESPRIU

Salvador Espriu va néixer a Farners i va morir a Barcelona. Va viure la infantesa i la joventut entre Barcelona i Arenys de Mar, poble d’on provenia la seva família.

Home d’una gran cultura extraordinària, coneixedor de la Bíblia, de la cultura egípcia i de les cultures clàssiques, d’on va extreure un material literari, sobretot vinculat amb les diferents mitologies, que incorporà a la seva obra.

Espriu es declarà “mort cívicament” l’any de l’esclat de la Guerra Civil. Es va convertir en un símbol per la seva actitud ètica de denúncia de la dictadura franquista. Amb la mort de Rosselló Pòrcel va patir molt.

OBRA

Els aspectes principals que fan la seva poesia única i original són:

• Referències culturals

Poetes del Segle XX

Paul Valéry (França)

Continuador del simbolisme, la poesia pura i hermètica. La seva obra està plena de referències mitològiques (Narcís, Orfeu, Venus...).

Els seus poemes són so, música i formes en harmonia.

Poesia personal i ambigua.

Obra més important: El cementiri marí

Rainer Maria Rilke (Txèquia)

Poeta, traductor i autor d'una extensa obra en prosa (narracions, assajos, memòries, dietaris...).

Influències romàntiques i simbolisme francès.

Poesia com a mètode d'autoconeixement i ascensió interior.

Jocs lingüístics i inspiració en llocs i amics.

Obra més important: Elegies de Duino

Konstandinos Kavafis (Egipte, colònia anglesa)

• Obra poètica amb arrels simbolistes, però amb simplicitat i concisió.
• Intensitat