Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Séculos Escuros

Finais do século XV – principios do XIX: período de crise política, económica, social e cultural.

Contexto Histórico

Político

Guerras de sucesión entre Xoana a Beltranexa, apoiada por Galicia, e Isabel a Católica, por Castela e Aragón. Gañou esta última, entón comezou unha forte represión contra os nobres galegos que apoiaran á rival. Un exemplo foi a execución do Mariscal Pardo de Cela. Galicia converteuse nunha provincia e a categoría de reino quedou como un título. Os órganos administrativos viñeron de fóra.

Social

Substituíuse a nobreza galega por outra estranxeira. O rei apoiou á Igrexa. A sociedade seguía sendo estamental, dividida en clases:

• Nobreza e Clero: Posuían as terras.
• Campesiñado: Constituía

Text Narratiu: Característiques Essencials

El text narratiu té com a finalitat narrar o contar fets i accions.

Estructura i Desenvolupament

• Estructura: plantejament, nus i desenllaç.
• Adequació i Cohesió: Fonamentals per a la claredat.
• Desenvolupament temporal: Presenta una progressió en el temps i una continuïtat lògica.

Recursos Lingüístics del Text Narratiu

• Connectors temporals i causals:
  • Temporals: ara, després, ahir, demà, l'altre dia.
  • Causals: perquè, com a conseqüència, com a resultat.
• Verbs d'acció amb valor perfectiu:
  • Pretèrit perfet simple.
  • Pretèrit perfet perifràstic.
  • Pretèrit plusquamperfet.
• Abundància de:
  • Substantius.
  • Adjectius.
  • Adverbis de lloc.

Funcions i Registres

• Funcions del llenguatge: referencial, poètica i expressiva.

Literatura Tema 1

Irmandades da Fala: Foron unha serie de grupos galeguistas, aos que estiveron ligados practicamente todos os escritores da época, que se formaron a partir de 1916 para potenciar a lingua galega. O seu principal papel foi no desenvolvemento da literatura antes da Guerra Civil. Loitaron pola presenza do galego no ensino e o seu uso nos actos públicos, e potenciaron a difusión de xéneros literarios como o teatro e a narrativa, aínda que moitos tamén cultivaron a poesía. Destacan Ramón Cabanillas e Antonio Noriega Varela. Ramón foi considerado, e é considerado, o poeta máis importante desta época. A poesía dos primeiros anos do século XX está marcada pola estética do Rexurdimento e tivo a súa inspiración nas tres... Continuar leyendo "Literatura Galega: Irmandades da Fala e Vanguardas" »

Literatura Romànica: Segles XI-XII

Èpica

És poesia, escrita en vers i recitada oralment pels joglars a les corts o a les places dels pobles. Narren la història d'un poble, els seus fets memorables i les gestes dels seus herois (història real). Són textos anònims i representen una societat amb poca delicadesa, brutalitat, guerres...

Èpica Francesa

No té una base real; narren el que el poble vol sentir sobre la seva història. «Chanson de Roland»: derrota de l'exèrcit de Carlemany a la batalla de Roncesvalls.

Roman

La seva finalitat és ser llegit i no recitat. Encara que els primers textos fossin en vers, es van escriure en prosa. Acostumaven a explicar la història d'un rei llegendari, «Artús». Estaven escrits en francès i, igual... Continuar leyendo "Literatura Romànica Medieval: Èpica, Roman i Trobadoresca" »

Renaixença (1833-1877)

Context Històric

La burgesia, impulsora de la Renaixença, basava el seu creixement econòmic en la indústria. Aquesta burgesia, enriquint-se, va aconseguir un règim liberal favorable als seus interessos i va començar a interessar-se per la identitat del poble català.

Característiques

La Renaixença va impulsar la producció literària culta en català amb l'objectiu de recuperar i depurar la llengua, conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació, fomentar l'aparició de nous escriptors i impulsar el paper de les institucions, així com la creació de noves entitats. Aquest moviment va ser provocat, en part, pels canvis polítics i els problemes econòmics dels segles XVIII i XIX.

Romanticisme

L'... Continuar leyendo "Renaixença i Modernisme: Context Històric i Característiques" »

Prosa: literària, humanística i narrativa

Prosa: literària, humanística i narrativa: Els canvis que hi va haver al s. XIV són evidents: el sistema de valors es qüestiona i comença a gestar-se la societat moderna. Això va dur a una sèrie de conseqüències socials i econòmiques. Entre elles hi ha:

• lluites pel poder entre el monarca i els nobles;
• ruïna del camp a causa dels conflictes;
• fam i epidèmies de pesta com a conseqüència de les males condicions higièniques i alimentàries;
• gran mortalitat i abandonament de les collites;
• conflictes entre els nobles, que volien mantenir els seus privilegis, i els camperols, que volien millorar les seves condicions de vida.

Tot això va implicar la fugida a les ciutats, el creixement de l'activitat... Continuar leyendo "Humanisme i prosa catalana al segle XIV: la Cancelleria Reial" »

El Barroc i les seves Peculiaritats

El Barroc es caracteritza per l'ús de correspondències, paral·lelismes i contrastos. Els poetes barrocs estructuraven els poemes amb dos temes, donant al més secundari el lloc principal, que podia ocupar tot un sonet, mentre que el tema principal podia quedar reduït a l'últim vers. El teatre era representat per companyies itinerants castellanes, entre les quals destacaven les de Lope de Vega i Calderón de la Barca.

El Paper de la Cort i de la Impremta

Al segle XV, figures com Ausiàs March i Joan Roís de Corella van triomfar a les corts dels reis de la Corona d'Aragó, pertanyents a la dinastia castellana dels Trastàmara. En aquell moment, una cort itinerant amb tres llengües oficials (català, aragonès... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Barroc, Renaixement i Il·lustració" »

Influències Clau en l'Obra

Les influències principals per a la seva obra van ser:

• El Grup de Sabadell (Francesc i Joan Oliver): Un grup d’intel·lectuals que, tot i formar part de les classes benestants de Sabadell, es van dedicar a criticar aquesta mateixa societat des d’un punt de vista més avantguardista i surrealista.
• Massimo Bontempelli: Creador del que ell anomena “realisme màgic”.

Estructura Externa del Recull

El recull està dividit en tres parts amb títols molt orientatius i alhora molt semblants:

1. La imprevista certesa (Dotze contes llargs).
2. Ver, però inexplicable (Dotze contes majoritàriament curts).
3. L’escenari desconcertat (Set contes d’extensió variada).

Alguns contes estan datats cronològicament: els més llargs són... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Obra de Calders: Realisme Màgic i Estructura Narrativa" »

Renovació Teatral: De la Postguerra als Anys 70

Com a introducció, cal assenyalar que durant la postguerra la dictadura controlava totalment l'activitat teatral i imposava el teatre en castellà. Durant els anys 50 i 60, el franquisme comença a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que hagueren de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat en premsa i ràdio. Hi va haver una certa recuperació del teatre a Barcelona, on es van representar obres de Salvador Espriu, com Primera història d'Ester, i d'altres autors coetanis. A València, en canvi, es vivia una situació de diglòssia: teatre culte en castellà i teatre humorístic i popular en valencià, on el sainet era l'estrella. Als anys 60, els cercles universitaris... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura i el Teatre Català (S. XX-XXI)" »

Guia Completa dels Registres Lingüístics

Els registres lingüístics són les varietats de la llengua que s'adapten a les diferents situacions comunicatives. A continuació, es detallen les característiques principals dels registres més comuns:

Registre Col·loquial

• Temes relacionats amb la vida quotidiana.
• Poca especialització.
• Canal oral espontani.
• Objectiu bàsic: intercanviar informació ordinària.
• Riquesa de recursos expressius: llenguatge corporal, onomatopeies, interjeccions, eufemismes, augmentatius i diminutius, refranys, frases fetes, comparacions, metàfores, repeticions, termes argòtics.
• Exemples de textos: una conversa familiar, una discussió entre amics.
• Característiques de relaxament lingüístic o menor formalitat: Lèxic limitat