Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Enric Valor

Enric Valor: La seua obra literària sembla suplir la mancança de prosa narrativa en els autors valencians.

En Rondalles valencianes reelabora els contes valencians.

En les Narracions de la foia de Castalla és un narrador sòlid amb una dualitat modernista del camp i la ciutat i les dures condicions de la vida rural.

Amb novel·les com L'ambició d'Aleix i La idea de l'emigrant sintetitza les característiques dels corrents narratius com el costumisme i el realisme.

La seua obra principal és Cassana, la trilogia on retracta la societat valenciana del segle XX. Hi reflecteix la vida quotidiana del poble valencià. Fa un homenatge a la nostra memòria històrica i se situa dins la moda narrativa en què molts autors van convertir tot... Continuar leyendo "Enric Valor i Mercè Rodoreda: Anàlisi de la Seva Obra Literària" »

El Mite d'Orfeu i el Conflicte entre Art i Amor

El mite presenta dos personatges, l'Andreas i la seva mare, que comparteixen la mateixa tendència a prioritzar l’art per sobre de les relacions personals i l’amor. La importància de la música, a través del mite d’Orfeu, es veu reflectida en la història, especialment en el personatge d’Amela Jensen.

L'Amela creu que perdrà definitivament el seu amor en demanar-li una mostra d’afecte, tal com va fer Eurídice amb Orfeu, que es gira a mirar-la i la perd. Aquesta darrera imatge, que surt a l’obra, connecta amb el que li passa a l'Amela, ja que el mite representa la força de la música i, segons les versions, el poder salvador de l’amor.

L'Origen de la Novel·la i el Significat del

La Novel·la Catalana: Modernisme i Crisi

En el moment d'esclat del Modernisme, la novel·la és un gènere en crisi a Europa. El realisme havia donat molt de si, però ja era una via exhaurida. El tema de fons de la majoria d'obres és l'enfrontament de l'individu intel·ligent i sensible (l'artista) a un entorn vulgar i materialista que no el comprèn ni el valora i que sovint acaba anorreant-lo.

Víctor Català: La Veu del Modernisme Rural

Caterina Albert i Paradís (pseudònim masculí Víctor Català) va començar a utilitzar aquest nom a partir de l'escàndol que provocà el seu monòleg La infanticida en els Jocs Florals d'Olot de 1898. De formació autodidàctica, començà escrivint poesia i teatre, però destaca sobretot com a narradora.... Continuar leyendo "La Novel·la Catalana: Modernisme, Postguerra i Autors Clau" »

Joan Fuster: Compromís Intel·lectual i Identitat

Vida i Obra de Joan Fuster

Joan Fuster i Ortells va néixer a Sueca el 1922. Després de llicenciar-se en Dret a la universitat, es va abocar a la creació d'un gènere: l'assaig. També va fer una incursió en la poesia.

L'Assaig com a Eina de Reflexió

L'assaig és una prosa d'idees amb una forta base argumentativa, lliure i personal, al voltant de temes de caire humanista. Fuster s'inicia en un gènere que resulta provocador en una època en què ni es poden tenir idees, ni molt menys expressar-les en llibertat.

Impacte de "Nosaltres els Valencians"

Els seus escrits sociopolítics són els que tindran una repercussió més forta en el context de l'època en què van ser publicats. Fuster els escriu... Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig i Identitat Valenciana" »

El Procés de Comunicació: Elements Clau

• Emissor: Codifica i envia el missatge (sms). Pren la iniciativa.
• Codi: Conjunt de signes i regles.
• Receptor: Rep el missatge (sms).
• Referent: Allò a què remet el missatge.
• Missatge (SMS).
• Canal: Suport físic (oral o escrit).

Funcions del Llenguatge (Segons l'Emissor)

• Emotiva: Expressa sentiments (dolor, alegria, fàstic, etc., exclamacions com ecs, ush).
• Conativa: Busca influir en el receptor (imperatiu, cridant-lo).
• Fàtica: Manté o estableix l'acte comunicatiu (Hola, em sents?).
• Estètica (Poètica): Se centra en la forma del missatge (Plou poc, però...).
• Referencial: Intenció comunicativa centrada en el referent (Exemple: H₂O).
• Metalingüística: Se centra en el codi (Exemple: La forma entresòl duu accent)

Obres

Ramon Llull va escriure uns 265 llibres, que inclouen matèries tan diverses com la filosofia, la ciència, l'educació (Blanquerna, que inclou el Llibre d'Amic e Amat), la mística, la gramàtica, la cavalleria, les novel·les (Fèlix o Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties) o la poesia (el Cant de Ramon, el Desconhort).

El Blaquerna

L'obra descriu amb molta vivacitat la vida medieval. Seguint la seva vocació religiosa, el protagonista prova d'arribar a Déu a través d'un viatge vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser monjo, abat, bisbe i Papa. Finalment, esdevindrà ermità, per a Llull, l'estat de màxima perfecció espiritual.

El Llibre d'Amic e Amat

És la primera secció de la cinquena part del Blaquerna,... Continuar leyendo "Obres de Ramon Llull: Filosofia, Mística i Poesia" »

Literatura Catalana Medieval: Trobadors, March i Llull

Què reflecteix l’amor cortès en la literatura?

Aplica l'estructura de la societat feudal a la relació amorosa: la dama és el senyor (midons) i el poeta és el seu vassall, que li ret homenatge i servei.

Quines composicions són típiques de la lírica trobadoresca?

• Cançó
• Sirventès
• Plany
• Pastorel·la
• Albada
• Dansa
• Balada

Esmenta dos poetes dels segles XIV i XV i una obra de cadascú.

Andreu Febrer (traducció de la Divina Comèdia de Dant) i Jordi de Sant Jordi (el poema Presoner).

Per què la poesia d’Ausiàs March trenca amb la dels poetes anteriors?

Perquè la seva poesia expressa els sentiments de manera directa, personal i intimista, abandonant els tòpics de l'amor cortès dels trobadors... Continuar leyendo "Guia Essencial de la Literatura Catalana: De l'Edat Mitjana a la Renaixença" »

La Narrativa de Postguerra

La nostra literatura, com la cultura en general, va patir una situació de penúria i foscor durant la postguerra. Aquest període es caracteritza per la manca absoluta de llibertats a tot el territori espanyol. La nostra llengua i cultura van sofrir l'ocultació i la prohibició, i els nostres autors no van tenir altres opcions que l'exili, el silenci o escriure en castellà.

La narrativa, juntament amb el teatre, va ser el gènere que més va acusar aquesta repressió i censura franquista, degut a la manca de capital i de permisos per poder publicar.

Serà a partir dels anys 60 que començaran les primeres manifestacions d'oposició al règim i de represa de les cultures diferents. S'apostarà econòmicament per la... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra i Actual: Autors, Tendències i Evolució" »

Varietats Dialectals

Són les associades als parlants.

• Varietats Geogràfiques

  O diatòpiques, són les modalitats que presenta una llengua en una àrea determinada del seu domini lingüístic. Els parlants d'aquesta àrea comparteixen trets comuns que els diferencien dels parlants d'altres zones. Els parlants d'aquestes zones es poden entendre si se senten vinculats a una mateixa comunitat lingüística. Segons la diferenciació i l'abast de l'àrea geogràfica parlem de dialectes, de subdialectes i parlars. La dialectologia és la branca de la lingüística que estudia la variació geogràfica.

• Varietats Històriques

  O temporals o diacròniques, corresponen als diversos estadis pels quals ha passat una llengua fins a l'actualitat. Les llengües

Manuel de Pedrolo (1918-1990) és un dels novel·listes més prolífics de la literatura catalana del segle XX. Va ser un dels escriptors més llegits de la postguerra. Novel·lista, dramaturg, assagista, poeta i traductor, la seva obra abraça gairebé tots els gèneres literaris. Les seves obres més conegudes, que van ser un èxit de vendes, inclouen Mecanoscrit del segon origen, una història de ciència-ficció, i Joc Brut, una novel·la negra.

Reconeixements i Premis

Pedrolo va obtenir premis com el Víctor Català o el Sant Jordi. Va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1979.

Inicis i Èxits en la Vessant Dramàtica

En la vessant dramàtica, Pedrolo va obtenir molts èxits. La seva primera obra teatral la va escriure... Continuar leyendo "Manuel de Pedrolo: L'Obra Teatral, de l'Absurd a la Denúncia Social" »