Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Guerra Civil--70    NNN

  Durant la dictadura franquista no es podien publicar obres que vehiculaven un missatge polític contrari al règim. Fins a 1946 la literatura catalana va ser perseguida, per això, foren fonamentals les revistes de l'exili com La Nostra Revista. En 1962 la situació va millorar, es funda la editorial emblemàtica Edicions 62.

  La literatura europea dels 40, 50 i 60 es mourà al voltant de dues tendències:

-Realisme: reflecteix la realitat social compromesament. No va tindre molt recorregut.

-Existencialisme: reflexiona sobre el sentit de la vida amb la marca de la 2º Guerra Mundial. Es qüestionen els límits de la llibertat humana.

 A partir dels 50 es desenvoluparà la tendència experimentalista. Deixen

Tipus de Textos i Pronoms Febles en Català

Tipus de Textos

Text Narratiu

Es tracta d'explicar fets reals o ficticis que han tingut o tenen lloc en un espai i un temps determinats. En tota narració hi ha d'haver un narrador que explica la història.

• Per narrar-la des de fora, de manera objectiva, el narrador pot ser extern.
• El narrador també pot ser un personatge, o el mateix protagonista, que expliqui els fets des de dins; en aquest cas fa servir la primera persona verbal.

Hi han d'aparèixer uns personatges que protagonitzen les accions i en provoquen de noves, dutes a terme en un espai i temps determinats. L'estructura es basa en:

• Plantejament
• Nus
• Desenllaç

Text Descriptiu

Descriure és dir com són les persones i el món que les envolta, per tal... Continuar leyendo "Tipus de Textos i Pronoms Febles en Català: Guia" »

Joan Francesc Mira: Reflexió sobre la Realitat Valenciana

Joan Francesc Mira (València, 1939) és una de les figures que més ha reflexionat sobre els canvis socials en general i, de manera especial, en el País Valencià. Antropòleg, sociòleg, historiador i escriptor, Mira parteix de les tesis fusterianes per a plantejar-se què és una nació, les relacions entre cultura i nació, i què hem estat, què som i què podem ser els valencians, així com la problemàtica de la nostra llengua.

Posa èmfasi en els atacs despersonalitzadors i tendenciosos que els valencians hem de suportar periòdicament. Enmig d’intents mediocres de «reformular» les tesis del nostre suecà més universal, les reflexions de Mira són les més rigoroses i fonamentades.... Continuar leyendo "L'Assaig Valencià: Joan Fuster i Joan Francesc Mira en la Realitat Contemporània" »

Vicent Andrés Estellés: Poeta Apasionat

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993) començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70. El situem en el «Grup poètic de postguerra» (1943-1960).

Fou un poeta apassionat que retratà admirablement la vida quotidiana. Els seus temes són: l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp, la dona. En la variada gamma temàtica i tonal de la seua lírica, Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, presentant-se com a intèrpret de les reivindicacions del poble. La dignitat personal i civil és un dels seus valors més incontestables.

La Pàtria i la Llengua en Estellés

La pàtria no és per a ell un mot grandiloqüent i buit,... Continuar leyendo "Anàlisi de Vicent Andrés Estellés i Mercè Rodoreda: Poesia i Narrativa Catalana" »

Joan Francesc Mira: Assaig i Columnisme

Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor d'una producció assagística abundant i d'articles que solen partir d'una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari. Els seus articles són producte del columnisme d'opinió, que Mira ha practicat amb una gran regularitat.

Estil i Temes

En els seus articles hi ha gust pel joc, per la ironia, per posar en evidència que es mira els toros des de la barrera, més o menys divertit o indignat, però sempre disposat a organitzar una petita reflexió sobre el que veu directament o indirectament. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la... Continuar leyendo "Escriptors Catalans Clau: Mira, Martí i Pol, Espriu" »

Context Literari: Obres Històriques i Satíriques

De la mateixa manera que es diferencien els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques entre si, ho fan les obres històriques mitològiques i les obres satíriques.

• Les obres històriques mitològiques, dirigides a l'aristocràcia de la Cort (que pensava que la literatura només estava feta per a ells), tenen un llenguatge sublim i de prestigi.
• Les obres satíriques, dirigides a la burgesia, mostren realitat i realisme, i es burlen de la prosa aristocràtica i del seu llenguatge sublim.

L'Espill o Llibre de les Dones: Característiques Clau

Les característiques de l'única obra per la qual se'l coneix, L'Espill o Llibre de les Dones, són:

• El narrador és un narrador inventat i intenta

La Prosa de Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer, en prosa, va ser autor d'unes obres riques i variades, que han tingut molta importància per a la llengua i com a eina literària. La prosa de Verdaguer sorgeix en moments d'intens conflicte interior de l'autor. La necessitat de fer-se entenedor li exigí una prosa neta, clara i funcional.

Llibres de Viatges

A Excursions i viatges (1887) hi explica les seves freqüents excursions pel Pirineu i els viatges que va fer pel Mediterrani i Europa Central. El 1889 publica Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, unes anotacions escrites durant el viatge que va fer a Terra Santa.

Les notes de viatge de Verdaguer tenen un gran valor documental i són escrites en una prosa descriptiva d'admirable bellesa. Com tots... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Verdaguer, Guimerà i el Modernisme" »

El Llenguatge de la Televisió: Estructura i Narrativa

La televisió és un mitjà de comunicació d'expressió semblant al cinema. El seu llenguatge es compon d'imatges, paraules i sons. Hi ha diversos gèneres: entrevistes, varietats, concursos, informatius, espais de ficció, sèries i pel·lícules. Un capítol d'un programa necessita un guió per a la seva elaboració.

Organització dels Programes Televisius

Els programes de la televisió s'organitzen per:

• Actes, Episodis i Programes

  Un producte final acabat o seriat, una mateixa història continua al llarg del temps en l'emissió periòdica diària, setmanal, etc.

• Blocs de Producció

  Són espais dins d'un mateix acte que s'enregistren d'un sol cop.

• Seqüències

  Equival, en el teatre, a les escenes

Bernat Metge: Vida i Obra

Biografia i Trajectòria Professional

Bernat Metge va néixer a Barcelona al voltant del 1340 i hi va morir el 1413. Membre d'una família culta i acomodada, va treballar com a notari i escrivà de la Cancelleria. En aquest ambient de cultura, va conèixer alguns textos dels humanistes italians i va traduir diverses obres del llatí al català, entre les quals una de Petrarca, Valter e Griselda. També va escriure alguns textos en vers, com ara el Sermó, de marcat caràcter satíric.

El 1390, Bernat Metge va ascendir a secretari del rei Joan I el Caçador. Després de la mort sobtada del monarca, Metge i altres consellers reials van ser acusats d'haver conspirat contra el rei per a assassinar-lo, però finalment Metge... Continuar leyendo "Bernat Metge i Isabel de Villena: Figures Clau de la Literatura Catalana Medieval" »

Context històric, social i estètic de l’Edat Mitjana a Europa

• La literatura d'aquesta època es compon de textos religiosos i laics.
• La literatura de l'edat mitjana és la de l'elit feudal i reflecteix els seus ideals: pietat, fidelitat i valor.
• En aquell temps, el sistema feudal estructura la societat i això es veu en la literatura: abunden les escenes de guerres, la fe cristiana hi és omnipresent. Tanmateix, a partir de finals del segle XII, els burgesos europeus aconsegueixen, gràcies a l'impuls de la manufactura, privilegis econòmics i jurídics que els permeten competir amb els poders senyorials.
• L'anonimat no es deu només a la manca de documents, també es deu al concepte del paper de l'autor, totalment diferent al d'avui dia. El