Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Gènere Teatral
Un gènere teatral, gènere de teatre o gènere dramàtic és un concepte de tipus
categorial que permet classificar les produccions teatrals tenint en compte
aspectes d'estil artístic, de forma, de contingut o altres.
Es poden combinar i encavalcar diversos criteris per establir les categories
secundàries. Així doncs, la llista de gèneres no està tancada. Segons la teoria
realista clàssica, hi ha dos grups principals: el de la comèdia i el de la tragèdia i
el drama. 

Catarsi
Una catarsi o experiència catàrtica és una experiència interior purificadora, de
gran significat interior, provocada per un estímul extern; també és coneguda
com "l'alliberament de les passions".
El terme "katharsis" també el trobem en la tragèdia... Continuar leyendo "Gènere Teatral: Característiques i Contextos" »

A Lingua Galega: Historia, Influencias e o Contexto Literario Medieval

Orixe e Evolución da Lingua Galega

A lingua galega é unha lingua románica que deriva principalmente do latín. Ten, con todo, influencias anteriores (substrato) e posteriores (superestrato) á romanización.

O Substrato: Influencias Pre e Indoeuropeas

As aportacións lingüísticas anteriores á chegada dos romanos divídense en dous estratos:

• Pobos preindoeuropeos: Influencia principalmente léxica, con termos relacionados coa natureza (carballo, amorodo, beira).
• Pobos indoeuropeos (celtas): Influencia na fonética, léxico e toponimia. Exemplos: topónimos en –(o)bre (cobre), simplificación de –LL– e –NN– (de gallu a galo), evolución de –P–/–T–/–K–

La Guerra Civil Rusa (1917-1922)

¿Qué bandos se enfrentaron en la Guerra Civil Rusa? ¿Cuál de ellos obtuvo la victoria?

En la Guerra Civil Rusa se enfrentaron dos bandos principales:

• El ejército blanco, formado por fuerzas opositoras al gobierno bolchevique, desde tsaristas hasta eseritas.
• El ejército rojo, formado por los bolcheviques.

El ejército rojo de los bolcheviques obtuvo la victoria.

¿En qué consistió el comunismo de guerra?

Para garantizar el abastecimiento de las ciudades y del ejército rojo, el gobierno bolchevique decretó:

• El control estatal de todos los sectores económicos.
• La obligatoriedad del trabajo.
• La derogación parcial de las monedas como medio de pago.
• La requisa forzosa de las cosechas.

¿Por qué se estableció la

El món literari de Salvador Espriu

La tradició cultural per a Salvador Espriu no és gaire important ja que innova a les seves obres i utilitza uns temes i recursos creuats amb la tradició cultural de l’època. El to satíric que utilitza en la gran majoria de les seves obres va ser inspirat en la iconografia popular medieval. La dimensió didàctica apareix en la producció literària d’Espriu a partir del 1939, quan l’elegia assoleix un intent de construir un diàleg serè per damunt de l’odi i el terror. Espriu dóna un valor molt important perquè diu que és un eix fonamental. La defensa perquè la planteja com un projecte de país, de concòrdia i d’entesa col·lectiva. Va presentar una novetat a la narrativa de preguerra

(1º BAC): A Comunicación e a Linguaxe

A comunicación e a transmisión intencional de información mediante un sistema de signos (código) coñecido tanto por quen emite a información (emisor) como por quen a recibe (receptor).

Elementos da comunicación: O lingüista ruso Roman Jakobson estableceu en 1948 os factores ou elementos da comunicación e relacionounos coas funcións da linguaxe como se pode ver no seguinte esquema:

Contexto Función referencial Emisor Función expresiva Mensaxe Función poética Receptor Función conativa Canle Función fática Código Función metalingüística

O emisor é quen inicia o acto de comunicación mediante a transmisión dunha mensaxe dirixida a un receptor utilizando un código común a ambos. O medio... Continuar leyendo "Elementos Clave de la Comunicación y la Lengua Galega" »

Los Precursores del Rexurdimento

El proceso de descubrimiento y valoración de la singularidad de Galicia por parte de los provincialistas no llegó a generar un discurso literario suficientemente vertebrado; sin embargo, sí supuso el impulso de la utilización del gallego como lengua literaria.

• Figura destacada en el ámbito de los precursores, Francisco Añón (San Pedro de Outes, Muros, 1812-Madrid, 1878) es el poeta más notable de este período. La vida atareada que llevó, unido a la poca trascendencia que concedía a sus versos —dispersos en diversos periódicos o inéditos—, explica que muriera sin verlos publicados a pesar de gozar de una gran popularidad entre sus contemporáneos. Aunque desterrado de Galicia la mayor parte de

Ramon Llull (1232-1316)

Fill de nobles, Ramon Llull va néixer a Mallorca. Casat i amb dos fills, va dur una vida cortesana fins als 31 anys. Llull, una figura mística, missionera, filosòfica i viatgera, va dedicar la seva vida als cristians. Després de tenir cinc visions de Crist crucificat mentre escrivia un poema, va deixar la seva família per convertir els infidels (jueus, àrabs i musulmans). Va viatjar per la Mediterrània, entrevistant-se amb reis i el Papa, i va fer conferències a les universitats per donar a conèixer l'Art lul·liana, amb la qual intentava demostrar l'existència de Déu.

Obra Lul·liana

Les seves obres tenen una voluntat moralitzadora i didàctica. Llull és un cas únic en les literatures romàniques per tres... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Un Recorregut per Autors i Obres Clau" »

El Teatre de Manuel de Pedrolo (1958-1963)

Entre 1958 i 1963, Manuel de Pedrolo escriu un total de tretze obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat i amb coincidències amb el teatre de l’absurd. En Cruma, Pedrolo reflexiona sobre l’autenticitat de l’home; en Homes i No, sobre el conformisme heretat; i en Situació Bis, reflexiona sobre la llibertat des d’un punt de vista genuïnament polític. Sorgit de la necessitat d’exposar una situació col·lectiva de repressió, el teatre de Pedrolo elimina del diàleg qualsevol referència que permeti localitzar-ne l’acció. Encara que es relacionava el seu teatre amb el teatre de l’absurd, Pedrolo el considerava més aviat com a teatre de l’abstracte, ja que “és massa... Continuar leyendo "El Teatre Català: De Pedrolo a Benet i Jornet i la Televisió" »

O Reinado de Alfonso XIII e a Crise da Restauración (1902-1923)

En 1902, Afonso XIII, con 16 anos, é declarado maior de idade e inicia o seu reinado, que coincidirá coa longa crise do sistema político da Restauración. Nesta crise terá un papel importante o propio rei, quen fará uso das amplas atribucións que lle concedía a Constitución de 1876 para intervir nos asuntos políticos e militares, lonxe da actitude do seu pai e da súa nai no período da rexencia, que se caracterizaron pola prudencia e o alonxamento do xogo partidista (o que lle valeu a María Cristina de Habsburgo o alcume de Dona Virtudes).

1. Factores da Crise do Sistema Político

Na crise política da Restauración danse cita numerosos factores:

• A descomposición dos partidos