Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Característiques

• Trànsit entre l'edat mitjana i el Renaixement
• Escrit majoritàriament en llatí
• Intenta imitar als escriptors i poetes antics (grecollatins)
• Denota un canvi de sensibilitat
• Vol ressuscitar els ideals de racionalisme (clàssics antics) → literatura culta i refinada
• És una nova visió de la humanitat i de la seva situació en el món

Diferències

Edat mitjana:

Teocentrisme (déu centre de tot) / Societat feudal i estamental / Literatura religiosa i moral / Imitació dels clàssics / tempus fugit

Humanisme:

Antropocentrisme (Els humans el centre de tot) / Societat burgesa / Literatura didàctica i d'entreteniment / Redescobriment dels clàssics / Carpe diem

Apareix una nova mentalitat espiritual i literària entre els catalans, no sols... Continuar leyendo "Humanisme Català: Bernat Metge i Ausiàs March" »

A Visión de Platón sobre a Xustiza e a Cidade Ideal

Contexto Filosófico de Platón

Platón, filósofo pertencente á época clásica da filosofía grega, xunto con Aristóteles, pertence ao período ontolóxico. Este período caracterizábase por tratar de explicar a realidade desde todos os ámbitos do saber, non só desde unha especialidade concreta como a ética, a política ou a metafísica.

A Xustiza na "República": Cara a unha Polis Excelente

Na súa obra de madurez, A República, Platón expón as súas principais ideas políticas e desenvolve o concepto de como debería ser a Polis ideal: un estado libre de inxustiza e o camiño para construílo. Para Platón, a xustiza, entendida como o equilibrio entre os compoñentes da cidade, é... Continuar leyendo "A Concepción da Xustiza en Platón: Fundamentos para unha Polis Ideal" »

La literatura popular

Característiques de la literatura popular:

• La literatura popular, normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta; per això és més difícil de datar.
• Pel que fa al teatre, es va continuar la tradició de l'entremès medieval, anomenat sainet. Es tracta de peces dramàtiques breus que descrivien costums de l'època acompanyades de música i cançons.
• En poesia hi havia una gran varietat de gèneres: nadales, corrandes, goigs. També cal destacar els romanços de bandolers. La poesia popular mantenia unes certes constants, com ara el vers d'art menor, la rima assonant o l'ús de repeticions, que n'accentuaven la musicalitat.
• En prosa cal destacar les rondalles i les llegendes que també es transmetien

A Poesía das Irmandades da Fala

No século XX nacen en Galicia movementos sociais e políticos clave como o agrarismo, o nacionalismo e o movemento obreiro. En 1916 xorden as Irmandades da Fala co obxectivo da defensa do galego, a recuperación da cultura e a afirmación nacionalista.

Antón Noriega Varela

A súa poesía acepta o popularismo, o costumismo e o sentido cívico, mais tamén recibe influxos do modernismo e da literatura portuguesa. As súas obras principais son Montañesas e Do ermo, que presenta dúas etapas:

• Poesía costumista: Descrición da vida rural desde unha óptica conservadora. Tamén cultivou a poesía cívica relacionada co agrarismo.
• Poesía da montaña: Amor pola paisaxe montañesa, influenciado por autores portugueses.

LLENGUA I COMUNICACIÓ

Llengua→ idioma exclusiu dels humans
Llenguatge→ la capacitat dels éssers humans de comunicar-nos (verbal, amb signes..)

Llengua i dialecte (llengua/parla):

Llengua→ Gramàtica que diu com funciona un idioma, el que es troba als llibres, és irreal.
Dialecte→ És la realitat, l'ús que fem de la llengua mitjançant la parla. Les variants lingüístiques són les maneres de parlar el dialecte segons el lloc.

Llengua estandard: idioma que utilitzem de manera pràctica (castellà, català estandard) per tenir un referent lingüístic comú a tothom.

Llengua personal - idiolecte: és l'ús individual de la llengua (EX. no parlarà igual el català un nen amb avis valencians que un amb avis catalans).
Quan ens comuniquem... Continuar leyendo "Llengua i comunicació: elements, funcions i pronoms" »

1. La Restauración de Fernando VII (1814-1833)

En 1814 retornó a España Fernando VII, quien reinó hasta 1833. El rey, apodado "el Deseado", gobernó de una manera mezquina y vengativa, empleando todos los medios para actuar como monarca absoluto. Se enfrentó a los liberales y al sistema político creado en Cádiz. En su reinado se diferencian tres períodos:

1.1. El Sexenio Absolutista (1814-1820)

En marzo de 1814, Fernando VII fue recibido en España con entusiasmo popular. Los liberales exigían que el rey acatase y aprobase los decretos y la Constitución de 1812, pero los absolutistas defendían que el rey debía recuperar la plenitud de su soberanía y declarar nulas las reformas. Así se lo pidió un grupo de diputados a través de... Continuar leyendo "La Construcción del Estado Liberal en España (1814-1868)" »

Tendències de la Poesia Catalana de Postguerra

Descripció de les tendències

Entre la fi dels anys quaranta i el començament dels cinquanta, Carles Riba va orientar un conjunt de poetes que perllonguen la poesia de tradició postsimbolista i el gust per l'expressió culta i el rigor de la llengua (poesia pura). Hi ha una altra corrent en torn de J.V. Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes.

Als anys seixanta es produeix un debat que va enfrontar l'estètica de tradició simbolista amb el realisme històric, corrent que concebia la literatura com una forma de compromís polític i que reivindicava la participació en la lluita per l'alliberament individual i social de l'ésser humà.

Als... Continuar leyendo "Evolució de la Poesia Catalana: De la Postguerra als Anys 80" »

L'assaig te com a propòsit la comunicació del pensament

Les seues fronteres son difuses i l’extensio i el grau de formalitat, molt variables. Una altra designació ha estat la de literatura de idees.

-L’assaig des de la postguerra fins als 60.

La producció durants els anys 40 i 50 va ser escassa i precària, a causa de la guerra, la repressió i la censura, i per l’aïlament respecte d’altres literatures europees. A estes causes es va sumar l’absència de publicacions periòdiques.

L’any 1955 la censura va afluixar i va permetre la difusió d’idees, es va crear un context de compromís social i cultural.

A més el naixement de revistes van servir de plataforma per a vehicular l’obra dels assagistes com Josep Carner, Carles Riba... Continuar leyendo "L'assaig literari des de la postguerra fins als anys 60" »

Concepte de Variació Lingüística

Cada parlant fa un ús particular del llenguatge. Totes les llengües presenten diversitat, i els parlants raonen d'acord amb les seves característiques dialectals i trien un estil de llengua d'acord amb la situació comunicativa.

Varietats Dialectals i Registres

Hi ha dos tipus de variació lingüística: un associat als parlants (dialectes) i un altre associat a la situació comunicativa (registres). Des del punt de vista lingüístic, no hi ha cap varietat més bona que una altra. La llengua comuna o estàndard unifica la diversitat intralingüística i assegura la comunicació generalitzada entre els parlants d'una mateixa llengua.

Varietats Dialectals

Les varietats dialectals són de tres tipus:

• Varietats