Literatura Catalana al Segle XIX: Renaixença, Romanticisme, Realisme i Verdaguer

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,84 KB

La literatura popular

Característiques de la literatura popular:

  • La literatura popular, normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta; per això és més difícil de datar.
  • Pel que fa al teatre, es va continuar la tradició de l'entremès medieval, anomenat sainet. Es tracta de peces dramàtiques breus que descrivien costums de l'època acompanyades de música i cançons.
  • En poesia hi havia una gran varietat de gèneres: nadales, corrandes, goigs. També cal destacar els romanços de bandolers. La poesia popular mantenia unes certes constants, com ara el vers d'art menor, la rima assonant o l'ús de repeticions, que n'accentuaven la musicalitat.
  • En prosa cal destacar les rondalles i les llegendes que també es transmetien oralment. El seu caràcter és fantàstic.

Romanticisme: característiques

Al llarg del segle XIX van succeir dos moviments literaris i artístics: el romanticisme i el realisme. El romanticisme va ser un moviment d'arrel nacionalista, que recuperà les tradicions populars com a representatives de «l'ànima del poble». Va representar les característiques següents:

  • Rebuig dels cànons clàssics de l'estètica neoclàssica del segle XVIII.
  • Defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra d'art.
  • Reivindicació de la lletjor, l'horror o el grotesc com a valor d'art.
  • Incorporació de la barreja de gèneres.
  • Predomini del sentiment sobre la raó.
  • Exaltació d'un cert sentiment nacionalista o patriòtic.
  • Presència ocasional de l'exotisme o l'aventura.

Realisme: característiques, obres i autors

Va ser un moviment centrat sobretot en la novel·la i que va pretendre reflectir la societat del seu temps. Algunes obres realistes són veritables disseccions socials, com: La Comédie humaine. També cal destacar autors com el francès Stendhal, l'anglès Charles Dickens, el rus Lev Tolstoi o els espanyols Benito Pérez Galdós i Clarín. El realisme va tenir com a conseqüència el naturalisme, moviment creat pel francès Émile Zola amb dos objectius:

  • Retratar la vida de les classes socials més desfavorides.
  • Constituir el reflex literari de les teories deterministes, segons les quals els humans vivim condicionats tant per l'herència genètica com per la influència del medi.

La Renaixença

Concepte

S'entén per Renaixença el moviment de recuperació política i cultural que al llarg del segle XIX es va proposar:

  • Dignificar la llengua catalana.
  • Restablir als territoris on es parlava una literatura nacional.

El moviment fou polític: va néixer de la voluntat de la burgesia catalana de diferenciar-se de la de la resta d'Espanya, més agrària i menys industrial.

Personatges i institucions

Amb alguns precedents que es remunten al segle XVIII, es considera que la Renaixença es va iniciar l'any 1833, amb la publicació del poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, a la revista El Vapor. A mitjan segle XIX ja s'identificaven amb la Renaixença algunes institucions prou importants. Tot plegat va fer possibles aspectes com ara l'edició de gramàtiques i diccionaris, o els intents de catalanitzar camps diversos del saber, del dret a la filosofia.

Però on la Renaixença assolí més projecció popular fou amb els Jocs Florals de Barcelona a partir de l'any 1859. Els homes de la Renaixença enllaçaven amb el passat medieval i van crear una plataforma per a la creació literària en català que de seguida va obtenir un gran èxit i va suposar un primer estímul per a l'opció lingüística d'un bon nombre d'escriptors. Els grans autors de la Renaixença (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Narcís Oller) van ser premiats en el certamen en els inicis de les seves carreres literàries. Els Jocs Florals estan envoltats des de sempre d'una certa polèmica: alguns sectors els van considerar anacrònics o conservadors, tot i que en molts casos van acabar per participar-hi.

Autors i obres

Jacint Verdaguer

L'autor més important de la literatura catalana del segle XIX, per una raó: va ser capaç d'escriure una poesia enormement ambiciosa en un català modern i assequible sense altres precedents que els escriptors medievals. Ell tot sol va dur a terme la tasca que no s'havia fet al llarg dels tres segles. La seva importància és gairebé comparable amb Ramon Llull.

Dades biogràfiques

Nascut el 1845 a Folgueroles, la seva família era pagesa. Als 10 anys va ingressar al seminari de Vic. El 1870 fou ordenat sacerdot. El 1874 obtingué una anèmia cerebral, i el 1876 es recuperà i s'instal·là al palau del marquès de Comillas. El 1877 guanyà els Jocs Florals amb l'extens poema L'Atlàntida i el 1886 emprengué un viatge a Terra Santa que li produí una profunda impressió. De retorn a Barcelona, caigué en desgràcia per dues raons:

  • Per la pràctica de l'exorcisme.
  • Multiplicà les donacions que feia als pobres com a almoiner del marquès de Comillas fins a quedar endeutat.

Fou traslladat al santuari de la Gleva. Però Verdaguer no va resistir l'aïllament i, al cap de dos anys, tornà a Barcelona on va practicar de nou l'exorcisme a la casa que l'acollí. Per aquest motiu fou suspès a divinis de les seves funcions com a capellà. En aquesta època va escriure: Flors del Calvari i En defensa pròpia (1895-1897). El 1902 fou traslladat a Vil·la Joana on morí.

Obra: poesia i prosa

Verdaguer va ser un autor popular per la seva poesia lírica. Molts dels poemes que escriví foren musicats i convertits en cançons enormement conegudes. S'hi tracten la temàtica mística i l'amor per la naturalesa, i també hi ha temàtica amorosa i patriòtica.

Però les seves obres més ambicioses són poemes èpics: L'Atlàntida és una epopeia on la descoberta del nou continent americà es barreja amb elements mitològics, i Canigó consisteix en una exaltació de tall llegendari i clara influència romàntica. S'hi barregen alguns personatges amb nombrosos elements llegendaris i fantàstics. Si a L'Atlàntida destaca la precisió del llenguatge geològic, Canigó suposa un cant d'amor a la geografia catalana.

Verdaguer també és conegut per la seva obra en prosa, camp en el qual se'l pot considerar el millor autor català del segle XIX.

Entradas relacionadas: