Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Josep Maria Benet i Jornet i el Món Audiovisual

Les seues primeres obres són de base realista. La producció ha evolucionat cap a una dramatúrgia més personal d'experimentació permanent, encara que manté les mateixes constants temàtiques: reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta, la qual el determina, el configura i el deforma.

Relació amb el món audiovisual, la seua vinculació professional als mitjans de comunicació és important:

• És guionista de moltes sèries emeses per Televisió de Catalunya, entre les quals destaca "Poble Nou" (primera novel·la en català i tot un fenomen social digne d'estudi).
• Fora de Catalunya, destaca la col·laboració amb altres autors, com el valencià Rodolf Sirera.
• A més dels nombrosos

Context Sociopolític i Transformacions Literàries (Postguerra - Anys 70)

El franquisme va ser un període negatiu en els aspectes polític, social i cultural, amb repressió contra la llibertat d'expressió i les llengües diferents del castellà. La novel·la europea va experimentar transformacions: narrador omniscient a observador, discurs directe a indirecte lliure, monòleg tradicional a interior, desaparició del concepte d'heroi i una nova concepció del temps. La narrativa catalana de postguerra va patir la censura i va buscar recuperar el contacte entre lectors i autors.

• Narrativa psicològica (40-60): existencialisme de Sartre i Camus.
• Narrativa fantàstica (50): màgia, sorpresa i ironia, Pere Calders.
• Narrativa realista (60): retrata

1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura de l'obra?

El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés cal situar-lo en la poesia realista dels anys 60. Amb la menor pressió de la censura comença a conrear-se una poesia de denúncia social o protesta social que reivindicava la participació de la literatura en la lluita per l'alliberament individual i social de l'ésser humà. El llenguatge és senzill i planer per facilitar la comunicació amb el lector. Aquesta poesia sorgeix pel context políticosocial de la postguerra i per la necessitat de renovació estètica que té sempre la literatura. Aquesta línia de poesia connectarà després amb els textos dels cantautors de La Nova Cançó (Lluís Llach, Ovidi Montllor,... Continuar leyendo "Context històric i cultural de l'obra El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés" »

En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

La mort de Franco va significar l’anomenada transició a la democràcia. A més, amb el restabliment de la democràcia es va permetre l’elaboració dels estatuts d’autonomia i la rehabilitació de les institucions d’autogovern. La societat civil inicia una tasca de reviscolament de la cultura i la llengua pròpies. Les editorials existents s’enforteixen, però també en naixen de noves, com és el cas de Bromera. Algunes institucions esperonen la creació literària en tots els gèneres a través de la convocatòria dels premis literaris. D’aquesta manera, existeix una iniciativa busca fer-ne una campanya de promoció per a donar-les a conèixer. La nostra... Continuar leyendo "Context històric i cultural de l'escriptura teatral" »

XVII. mendean, Iparraldean euskal literaturaren loraldia gertatu zen, Lapurdin batik bat. Literatur mugimendu hau garai honetan Lapurdik izan zuen ekonomia aurrerapenari loturik ere ikusi behar da,

Sarako Eskola, berez, lagunarte batean (eliz gizonak, gehienak) sorturiko asmoaren gauzapena dugu. Bere helburuak:

• euskaldunei erlijio zeregin eta irakaspenak bere hizkuntzan idatziz ere helaraztea;

literatur hizkuntza landua, bateratua eta baliabideetan aberatsa sortzea, Eredu hori lapurteraren gainean moldatu zen, eta lapurtera klasikoa deitu izan da

Asmo horren berri maten digu GER0 serrerak

Pedro Dagerre Azpilikueta , “Axular

Pedro Dagerre Azpilikueta (1556-1644) Nafarroako Urdazubi herrixkan jaio zen. Iparraldeko Saran eman zituen Axularrek bere

Economía y Sociedad en Galicia durante los Austrias

A Galicia dos s. XVI-XVII presenta na súa dimensión socioeconómica cambios e continuidades con respecto ó periodo anterior.

Características do Sistema Feudal

Estruturalmente, Galicia, ao igual que o resto de territorios da Monarquía Hispánica, presenta as características básicas do sistema feudal: desigualdade ante a lei, sociedade estamental moi xerarquizada con escasas oportunidades de ascenso social, e liderada polos sectores rendistas (nobreza e clero), señores xurisdicionais e territoriais sobre os seus feudos que viven da cobranza de rendas dos campesiños que traballaban as súas terras.

O Papel dos Fidalgos

Destacan os fidalgos, sorte de baixa nobreza que se incardina facendo... Continuar leyendo "Transformaciones Socioeconómicas en Galicia durante los Austrias" »

De la Postguerra a la Transició Democràtica

La Guerra Civil espanyola va suposar una desfeta per a la cultura en llengua catalana. La postguerra va anul·lar el programa de normalització encetat per la Renaixença i continuat pel Modernisme i el Noucentisme. Aquesta situació va provocar la desorientació dels intel·lectuals, que o formaven part del grup d'autors consagrats o pertanyien a una generació perduda.

Les actuacions del règim franquista tenien com a objectiu fer desaparèixer Catalunya com a poble i, per això, foren suprimits i transformats els organismes culturals de Catalunya, es va prohibir l'ús de la llengua catalana, ridiculitzar-la, titllant-la de casolana, es van confiscar i suprimir diaris i revistes. Amb el triomf de... Continuar leyendo "Cultura Catalana: Postguerra i Transició" »

Jose Luis Alvarez Enparantza "Txillardegi". Huntaz eta hartaz. (Saiakera). Euskal herria helburu. (Autobiografia). Batuaren blakabidean eragin handia izango zuen liburua argitaratu zuen. Hizkera bizi, moderno eta ausartaz garai hartako gizartean pil-pilean zeuden gaiak garatzen ditu 10 saiakera laburretan. Hizkuntzalaritzatik kanpo gizarte gaiak ditu gogokoen: Politika eta soziolinguistika.

Santi Onaindiak. Mila euskal Olerti eder. (Olerki antologia) Zenbait akats egotzi zioten bain egin zen garaian egina izateko lan erraldoia izan zela aitortu behar da. Kritika guztiak ez zituen aldekoak izan baina zenbaitengan esperantza piztu zuen liburu honek. Olerti (Poesia aldizkaria). 1960ko hamarkadan plataforma ederra eskaini zien adin guztietako poetei.... Continuar leyendo "Euskal Idazleen Olerki Antologiak" »

A Prosa Galega entre 1936 e 1976: Os Renovadores

A Guerra Civil supuxo un freo no impulso que a Xeración Nós dera á prosa galega. Ata os anos 50 non se publicou en Galicia ningunha novela ou libro de relatos na nosa lingua. O primeiro foi A xente da Barreira (1950), de Ricardo Carballo Calero, que retrata a decadencia da fidalguía de finais do século XIX. As dificultades sociais e políticas da época dificultaron o desenvolvemento da prosa de ficción, e ata ben entrada a década de 1960 non se pode falar de tendencias claras, máis alá do esforzo individual de cada autor.

Entre 1936 e 1976, a prosa galega estivo representada por un grupo de narradores cunha forte individualidade literaria:

• Álvaro Cunqueiro: Combina realidade e fantasía