Chuletas y apuntes de Música de Universidad

Definició

El Barroc abarca fenòmens estilístics i religiosos des de tres punts de vista:

• Etimològic: del portuguès barrueco, que significa "irregular" o "anormal".
• Històric: el terme es va utilitzar per primera vegada el 1855 per Burckhardt per referir-se a l'art italià de la segona meitat del segle XVI. Inicialment, es considerava extravagant i decadent, aplicant-se a les arts plàstiques i, posteriorment, a la literatura i la música.
• Estètic: es considera un principi general en què l'alternança amb el classicisme condiciona l'evolució de les formes artístiques.

Èpoques i Periodització

La periodització del Barroc presenta dos problemes:

• Els estudis d'historiografia musical van amb retard respecte a altres arts.
• El pas del Classicisme

Contexto Histórico del Siglo XV

Philippe de Vitry y el Ars Nova

Philippe de Vitry y Johannes de Muris fueron profesores de música en la Universidad de París. Los alumnos de Vitry recopilaron sus apuntes en un tratado llamado Ars Nova, donde explicaba su perspectiva sobre la nueva música, y el Ars Vetus, donde explicaba el arte de la música antigua. Vitry consideró el tiempo binario, creando un sistema para cambiar el tiempo ternario que había hasta entonces. En Francia comienza a considerarse la línea melódica como la base para armonizar por encima y por debajo con voces e instrumentos, quedando la melodía en la parte media y las voces en paralelo por encima y debajo. Hasta el siglo XV, toda la música se basará en esta línea melódica... Continuar leyendo "Evolución de la Música en el Siglo XV: Del Ars Nova a la Polifonía" »

Balada

Erromantzea/ Poema narratiboak dira/Ahoz/Anonimo/Historiak kontatzen ditu

Maite kantua

Maitasun poema/XVII sortu/Gaia, irakaspena eta metaforak

Kopla zaharra

4 lerroko ahapaldia/ Sinboliko eta esanahia duena/ Ahoz/ Anonimo/ 8 eta 10 silabako bi lerro pare dituzte

Bertsolaritza

Diskurtsoa neurtu, errimatu eta kantatu/8ko eta 10ko txiki(7-6)-handi(10-8)

Erromantizismoa

Aro horretan poetak eta bertsolariak/ euskal literaturan nabarmendu zen

Bilintx (kontzezirentzat), Elizanburu (gazte gaztetatikan) Iparagirre (ikusten duzu goizean)

Sinbolismoa

Erromantizismoaren ondoren/ Bereizi egiten zen: Herri poesia, bertsolaritza eta poesia

Lauaxeta(mendigoxaliarena), Lizardi(bultzi leihotik)

Poesia soziala

Frankoren diktaduran sortu/ egoera soziala kritikatu (langileena

Madrigal

Solía ser una composición a dos voces (raras veces a tres), estando la voz principal en la parte superior y utilizándose el mismo texto para ambas voces, o para todas ellas. Su voz inferior, el tenor, es de invención libre, lo mismo que su conducción, siendo ambas voces sumamente melódicas y, sobre todo, la voz superior, llena de prolongados melismas. Los textos eran poemas idílicos, pastoriles, amatorios o satíricos, cuyas estrofas contenían tres versos. Todas las estrofas (normalmente de 2 a 3) contaban con una misma música. Al final de estas había un par de versos adicionales, llamados ritornello, de metro distinto y nueva música. Una característica que hace que el madrigal recuerde al conductus más temprano es el pasaje... Continuar leyendo "Formas Musicales del Trecento Italiano: Madrigal, Caccia y Ballata" »

Música Nacionalista

- Utilitza els elements musicals que s'identifiquen amb la nació del compositor.

- Sorgeix als països de la perifèria d'Europa.

- Elements extramusicals: llegendes, fets històrics i obres literàries.

Poema Sinfònic

És una obra musical d'un sol moviment.

Rússia: C. Cui // Txèquia i Eslovàquia: B. Smetana // Països Escandinaus: E. Grieg // Amèrica del Nord: A. Copland, Sud: Villa-Lobos // Espanya: E. Granados // Hongria: B. Bartók

Impressionisme Musical

- La melodia es fragmenta i perd la quadratura de les frases.

- L'atmosfera sonora és imprecisa.

- Es fan servir els modes antics.

- Sorgeixen acords independents sense una tonalitat definida.

- La composició s'organitza amb formes molt lliures.

Les Principals Innovacions

-... Continuar leyendo "Música Nacionalista i Moviments Musicals del segle XX" »

Música para Orquesta

Hasta este momento no se indicaban los instrumentos que debían interpretar cada parte de la obra, ya que no había normas que regulasen el número y la composición de la orquesta, y la elección de los instrumentos dependía de las circunstancias. A partir del siglo XVII los compositores empezaron a especificar en la partitura cuántos y cuáles eran los instrumentos que debían interpretar cada parte.

Formas de la Música Orquestal

A partir de mediados del siglo XVII surgirán las grandes formas instrumentales barrocas:

La Suite

Es una forma compleja compuesta por la sucesión de danzas de distinto carácter. El número y la disposición de las danzas es variable. Aunque existen suites escritas para un solo instrumento,... Continuar leyendo "Música Orquestal del Barroco: Formas, Instrumentos y Autores Clave" »

Introducción

Con el descubrimiento del Nuevo Mundo en 1492, inicia una etapa crucial en la historia de la música universal. A finales del siglo XV, Europa se encontraba en el preludio de la expansión y enriquecimiento del universo del hombre. El pueblo español, amante del canto y la danza, vivía una etapa donde la música ocupaba un lugar privilegiado en la corte de los Reyes Católicos. A partir del Descubrimiento, la música europea hace su entrada en la escena iberoamericana.

Se sabe que Cristóbal Colón y sus acompañantes se maravillaron con los ritmos y melodías que escucharon en las islas descubiertas. Jamás pensaron que esta cultura aborigen se mezclaría eventualmente con la música europea, provocando un mestizaje con resultados... Continuar leyendo "Música Iberoamericana: Un Mestizaje Cultural" »

El Cançoner de Barcelona

Llibre que conté 127 cançons, combina peces de compositors com Josquin, amb compositors ibèrics de la mateixa època (s. XVI). Ros Fàbregues, musicòleg, fa un estudi codicològic, identifica diferents copistes en el manuscrit, i no està construït en la mateixa època. S’identifica la part més antiga, que es troba al centre, i posteriorment se li van afegint altres parts. 1501 – 1505 Felip II, el Bell, va visitar Barcelona. Podria ser la primera època en què es va construir el cançoner. L’any 1519 va morir Felip i el seu fill Carles V va visitar Barcelona. Com que portaven la seva capella musical, un cop a Barcelona, la capella de la catedral van copiar el cançoner.

Camerata Fiorentina

(S. XVII), volen... Continuar leyendo "El Cançoner de Barcelona i l'òpera al Renaixement" »

No tenim gaires exemples de música grega, només 20 minuts. Si escrits. Arístides Quintilià “Sobre la Música”, del segle I i II abans de Crist, sobre la teoria musical del moment.

Concepció de la música basada en la línia melòdica pura, i molt lligat al text i a la rítmica, i a la dansa. Una execusió musical fonamentada en la improvisació,  i sense notació fixe (tot i que si se’n conserva algun exemple, no tenia un gran pes com ara). La filosofia de la música està en recrear la naturalesa, tal com ho plantejava Pitàgores. Sistema de formació d’escales, modal. Es basava en una fonamental, tetracord, i no en una escala.

Epoca Medieval - idea de temps dividida en dos plans: el temps diví (etern) i el temps terrenal (... Continuar leyendo "Història de la música medieval i Renaixement" »

Edat Mitjana

ca. 1025: Guido d'Arezzo proposa la notació en tetragrama.

mitjan s. XII: Codex Calixtinus.

ca. 1190: Magnus liber organi, de Leónin i Perotin, a Notre Dame de París.

ca. 1320: Ars Nova, de Philippe de Vitry.

finals s. XIV: Llibre Vermell de Montserrat

Renaixement

1436: Nupper rosarum flores, motet de Guillem Dufay, de l'escola borgonyona.

1453: Gutenberg inventa la impremta de tipus mòbils.

1453: Constantinoble cau sota domini turc i desapareix l'imperi Bizantí.

1492: Descobriment d'Amèrica.

1501: Ottaviano Petrucci produeix el primer llibre de música imprès en tipus mòbils.

1521: Josquin Des Prés, representant de la polifonia francoflamenca.

1545 - 1563: Concili de Trento.

1594: Giovanni Pierluigi da Palestrina.

Barroc

1607: L'Orfeo,... Continuar leyendo "Història de la música: de l'Edat Mitjana a l'Època Contemporània" »