Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Universidad

Poesía Metafísica de Quevedo

Quevedo fue un poeta muy cultivado, inscrito dentro del conceptismo, en contraste con el culteranismo gongorino. Como creador, Quevedo fue un hombre de contrastes, escribiendo tanto poesía metafísica y seria como poesía satírica, uniendo risa y dolor.

La poesía metafísica de Quevedo se caracteriza por la presencia de un cristianismo estoico y el tema del desengaño. Para Dámaso Alonso, esta poesía tiene dos tonos: uno grave, presente en poemas de angustia vital y muerte, y otro satírico, tomado de la sátira latina clásica. Quevedo revoluciona la poesía metafísica con su estilo y lenguaje, utilizando un vocabulario común y natural, pero intensificado a nivel ideológico y conceptual. Emplea coloquialismos... Continuar leyendo "Exploración de la Poesía Metafísica de Quevedo: Temas y Estilo" »

Que descriu el concepte llegibilitat

Designa el grau de facilitat amb que es pot llegir, comprendre i memoritzar un escrit. Hi ha 2 tipus: la llegibilitat gràfica i la lingüística. L'autor es centra en la última, que tracta aspectes verbals com la longitud de la frase o selecció lèxica.

L'estudi de la llegibilitat comença als anys 20 als EUA, on s'investiguen qüestions quantitatives com la longitud mitjana de l'oració. Els científics van poder diferenciar graus de dificultat en l'escriptura. Per a un text més llegible, es recomanen paraules curtes i bàsiques, llenguatge concret, presència de repeticions i marcadors textuals, i variacions tipogràfiques (negreta, subratllat), a més d'una concreció del tema. A partir d'aquí, diversos... Continuar leyendo "Llegibilitat i moviment planer: claus per a una comunicació efectiva" »

Aditz motak

-Osaera eta forma kontuan hartuta: Bakunak,eratorriak,elkartuak

-Molden arabera: jokatu gabea(jolastu),jokatu(trinkoak eta perifrastikoak)

-
Aditz iragangaitzak eta iragankorrak:Lau jokamolde horietatik bik dute Nork pertsona:Nork-Nork eta Nork-Nori-Nork(iragankorrak) eta beste bik ez:Nork eta Nor-Nori(iragangaitzak)

Aditzoina eta Aspektua

-Aditzoina: Aditzoina deitzen diogu aditzaren esanahia daraman guneari(erori-eror,ikasi-ikas)

Forma horiek dira subjuntibioan,ahaleran eta agintearen erabiltzen direnak.

Erroa:
Aditz trinkoek ez dute aditzoinik,erroa baizik

Adibidez:eraman-RAMA-daramat, ibili-BIL-nabil

Adizki laguntzaileetako erroak: Adizki laguntzaileek lau aditz hauen erroak dituzte oinarritzat:izan,edin,edun,ezan.

-Aspektua:Adizki perifrasikoetan

A

acolitar v. ayudar; asistir. Pana, acolítame el dato.
aculillado/a adj.
persona que tiene culillo. Estoy aculillado por el problema.
aculillante adj. que da culillo. Tirarse del bungee es aculillante.

agachado ver de agache.
aguantar v. esperar. 
Aguanta un chance, no seas apurado.
ahuevado/a adj. que tiene miedo; temor. No estés ahuevado por el problema.
aletazo m. mal olor de la axila; grajo. ¡Puta, ese man anda con un aletazo!

al ojímetro adv.
 hacer algo sin mediciones exactas. Mide esa pared al ojímetro no más.

Alza!

 Int. ¡hola!, ¿qué fue? 
Alza loco, ¿qué te cuentas?
alzado/a adj. persona prepotente. Los pelados de ahora son muy alzados.

amarrado/a adv. condición de mantener una relación sentimental;... Continuar leyendo "Poéticamente comer" »

Relectio Prior de Indis Recenter Inventis (Diciembre de 1538/Enero de 1539)

El dominio del Rey de España sobre el Nuevo Mundo se recogió en los Justos Títulos, que se llevaron a cabo principalmente en la Junta de Burgos (1512) y en la Junta de Valladolid (1551). Las Leyes de Indias dotaron al Nuevo Mundo de un marco jurídico, social… Estos Títulos surgieron como respuesta a la pregunta de si la presencia castellana en las Indias era legítima o ilegítima. En la Junta de Valladolid se estableció que los indios debían obedecer al Papa como representante de Cristo, y si los indios se negaban a obedecer la palabra del rey, se les podía esclavizar y disponer de sus bienes.

Fray Bartolomé de las Casas denunció los abusos que se estaban... Continuar leyendo "Debate sobre la Legitimidad del Dominio Español en las Indias: Relectio Prior de Indis" »

El Modernisme: Context

El segle XX va viure els canvis més ràpids de la història i va experimentar els contrastos més accentuats.

El modernisme és present a tot Europa, representa un procés global de modernització de la cultura i es caracteritza per:

• una reacció contra la cultura burgesa
• una constatació d'un divorci entre l'artista i la societat
• la reivindicació de la bohèmia com a forma de vida
• una elevada consciència de modernitat i de ruptura amb el passat

El Modernisme

(voler viure al marge de la societat, fa que duris poc)

Va tenir punts de contacte amb la resta de modernismes com ara amb altres moviments coetanis, com el simbolisme o el decadentisme.

Va néixer la figura del bohemi que era un personatge antiburgès, que vivia al marge... Continuar leyendo "El Modernisme: Context i Característiques" »

Noucentisme

Va significar la pujada al poder de la burgesia catalana. Van defensar un retorn a les normes que ja havien regit moviments com la Renaixença. Retorn als clàssics.

Es va crear la Mancomunitat catalana que va promoure la creació d’escoles, biblioteques i museus.

Es diferencia del Modernisme en l’estètica i la ideologia. Ex. Eugeni d’Ors

Pensament d'Eugeni

• Exaltació del present: voluntat de sentir-se del nou segle

• Imperialisme: recuperació i unificació del pensament

• Arbitrarisme: domini de l’èsser humà sobre la naturalesa

• Classicisme i mediterranisme: perfecció formal de l’obra d’art

• Exaltació de l’obra ben feta: perfecció formal de l’obra

Josep Carner

Grans poetes catalans s.XX

Neix a BCN en una petita família burgesa,... Continuar leyendo "Noucentisme i Josep Carner" »

Olerkariak:

Garai hartako kezka eta beharrek markatua dago. Esana dugu karlistaldien ondorengo foruen galerak ia ahul utzi zuela Euskal Herriaren nortasun politikoa. Erromantizismoaren ezaugarrietako bat herri eta hizkuntza txikietako historia eta gaitasun bereziak azpimarratzea da. Garai horretan sortutakoak dira itzal handiko erakunde ospetsu asko: Euzko Ikaskuntza, Euskaltzaindia, Euskaltzaleak, etab.

NIKOLAS ORMAETXEA ORIXE (1888- 1961)

Bizitza. Orexan (Gipuzkoa) jaio eta Nafarroako Uitzin luzaro bizi izana, 17 urterekin jesuita sartu zen Xabierren. Humanitateak eta klasikoak ikasi zituen. Heziera horrek eragin handia du haren olerkigintzako iritzietan. 1923an jesuita izateari utzi eta Bilbon aritu zen lanean, Euskaltzaindiko buru zenari laguntzen

En nom de Déu i veneració del meu senyor Ramon, comte, jo, Ermes­senda, per la gràcia de Déu com­tessa, conjuntament amb els jut­ges, consignem les vinyes i terre­tes irrevocablement sota el dret i propietat de Madrona.

Aquest document datat pels volts de l'any 1000 lliga les vicissituds de dues dones de vides antagòniques, però to­tes dues decididament actives en el seu temps. D'una banda, tenim Ermessenda de Carcas­sona, que en absència del comte actua amb plena independència per exercir l'autoritat, governar els territoris i impartir justícia. De l'altra, tenim Madrona, una pagesa hu­mil de Barcelona, que es presenta davant la comtessa per denunciar un greuge. Madrona havia estat capturada pels musulmans a Còrdova i, un cop... Continuar leyendo "El paper de les dones al segle IX-XII" »

QUINA GRUA EL MEU ESTEL

Contingut Del poema

1a Estrofa:

Parla d’un estel i de com brilla, comparant-lo amb una Noia.

2a Estrofa

La bellesa dels pits d’aquesta noia li fereixen la Mirada de tant que l’enlluernen.

3a Estrofa:

Parla del cordill de l’estel comparant-lo amb el vincle Que té amb aquesta noia. Diu que allarga el cordill, és a dir, la Noia “vola” a màxima distància.

4a Estrofa

Parla de la bellesa dels cabells de la noia quan se’ls Deslliga i aquests volen a l’aire.

5a Estrofa

Quan ell allarga el braç i s’acosta a ella, ella a Vegades vacil·la i s’allunya una mica.

6a Estrofa

Diu que qualsevol que veu la noia sospira i admira la Seva bellesa.

7a Estrofa

Convida a tothom a admirar la bellesa de la noia, però Que no diguin... Continuar leyendo "Anàfora exemples" »