Característiques del dialecte balear: fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic
Fonètica del balear
Fonètica:
- Neutralització de a i e inaccentuades en balear, però en mallorquí trobem una e de timbre clar; DEIXAR x DEIX.
- Confusió de O, U àtones en general en menorquí, eivissenc i el parlar de Sóller. La resta de l’illa manté la o en circumstàncies diverses: SONAR COLOM. La o passa a u quan darrere hi ha i o u tòniques: cosí (cusí), comú (cumú).
- E tancada del llatí vulgar passa a e neutra tònica a gran part de les illes (rebre, ceba, pèl, cep).
- Iodització: la ll es converteix en Y consonàntica o i semivocal (paya, reya, ceya, aguya, poi). Fins i tot desapareix la iodització si la ll intervocalica està en contacte amb una e: vea (vella).
Vocalisme tònic
- La e i o obertes tenen una forta obertura.
- Els sufixos