Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Formación Profesional

Orígenes y familia de Miguel de Cervantes: linaje, padre y primeros años

Lengua y literaturaActualizado el 3,19 KB

Orígenes y Entorno Familiar de Miguel de Cervantes Saavedra

La Familia Paterna y el Linaje

Los abuelos paternos de Miguel de Cervantes fueron el Licenciado en Leyes Juan de Cervantes y Doña Leonor de Torreblanca, hija de Juan Luis de Torreblanca, un médico cordobés.

Rodrigo de Cervantes: Padre del Escritor

Su padre, Rodrigo de Cervantes (1509-1585), nació en Alcalá de Henares, ya que su propio padre trabajaba allí en ese momento. Rodrigo ejerció como cirujano, un oficio más cercano al actual practicante que a la concepción moderna de médico. Padecía desde niño una extrema sordera, razón por la cual sus hijos solían acompañarlo a menudo para actuar como intérpretes. El investigador Krzysztof Sliwa aporta un documento que confirma...

Continuar leyendo "Orígenes y familia de Miguel de Cervantes: linaje, padre y primeros años" »

Géneros literarios del siglo XVIII: poesía, ensayo y teatro neoclásico

Lengua y literaturaActualizado el 3,93 KB

Géneros Literarios del Siglo XVIII

Poesía

La poesía del Siglo XVIII se caracterizó por varias tendencias:

  • Poesía Rococó: De espíritu frívolo, sensual, refinado y elitista, con poca fuerza expresiva. Sus principales subgéneros fueron las anacreónticas y los idilios de carácter pastoril (ej. Meléndez Valdés).
  • Poesía Ilustrada: De carácter social (la sátira, epístola y oda, con temas cívicos) y didáctica (las fábulas, ej. Félix de Samaniego).
  • Poesía Prerromántica: Llena de sensibilidad y expresión de sentimientos que preludian el Romanticismo (ej. Cadalso, Noches lúgubres).

Ensayo

El ensayo fue el género predilecto para la divulgación de los principios de la Ilustración, unido al afán didáctico de la época. Solía ser una...

Continuar leyendo "Géneros literarios del siglo XVIII: poesía, ensayo y teatro neoclásico" »

Vida obrera en las minas de Somorrostro en el siglo XIX según Blasco Ibáñez

Lengua y literaturaActualizado el 3,2 KB

Localización del Texto

Tipo de texto: Histórico primario. Según la forma, es un fragmento de novela; según el tema, es un texto sociocultural.

Autor: Individual, Vicente Blasco Ibáñez, orador y político.

Destinatarios y finalidad: Destinado a un colectivo y su finalidad es pública.

Fecha y lugar: Valencia, 1904.

Análisis del Fragmento

El texto se estructura en tres párrafos que describen dos espacios principales: la vivienda minera y la mina o cantera.

Descripción por Párrafos:

  • Primer párrafo: Describe la "casa de peones" y presenta a uno de los personajes, Aresti. Hace referencia a los barracones de las propias minas.
  • Segundo párrafo: Detalla cómo, tras una dura jornada de trabajo, el minero se encuentra con una vivienda y se dispone
...
Continuar leyendo "Vida obrera en las minas de Somorrostro en el siglo XIX según Blasco Ibáñez" »

Comentari de "Invasió Subtil" de Pere Calders i el realisme màgic

Lengua y literaturaActualizado el 3,52 KB

Comentari del Conte "Invasió Subtil" de Pere Calders

El fragment a comentar pertany al conte "Invasió Subtil" de Pere Calders, inclòs en el recull homònim Invasió Subtil i altres contes. Aquesta recopilació de relats va ser escrita mentre l'autor vivia a l'exili després de la Guerra Civil Espanyola.

Context Històric i Generacional de Pere Calders

Cronològicament, Calders pertany a la "Generació del 36" (també anomenada "la generació perduda"), marcada profundament pel trauma de la Guerra Civil. Aquest fet és el motiu pel qual la seva producció literària té el pessimisme com a rerefons.

Estil Literari: Entre l'Avantguarda i el Realisme Màgic

Classificar Calders dins d'un únic corrent literari de l'època resulta difícil. Malgrat...

Continuar leyendo "Comentari de "Invasió Subtil" de Pere Calders i el realisme màgic" »

El teatro del absurdo: poética, fuentes y autores principales

Lengua y literaturaActualizado el 3,58 KB

Poética del Absurdo: Conceptos y Características

Theodor W. Adorno considera que este teatro crea el efecto de **distanciamiento** que quería Bertolt Brecht: efectivamente, el **público difícilmente se identifica** con toda esa galería de personajes, a la par que observaba situaciones **anormales** de un lenguaje tan real que ni siquiera los naturalistas habían utilizado por no considerarlo teatral. Es el lenguaje que se atiene a la 'lógica del pie de la letra'.

El teatro del **absurdo** no sigue el **esquema tradicional de planteamiento**, sino que carece de **progresión narrativa**; son **estructuras oníricas**, donde se acentúa la **impaciencia** y la **tensión emocional**. Para trasladar un sueño a escena es inevitable que haya...

Continuar leyendo "El teatro del absurdo: poética, fuentes y autores principales" »

Literatura de l'exili català (1939-1960): temes i autors

Lengua y literaturaActualizado el 3,67 KB

LITERATURA DE L'EXILI

Davant les noves circumstàncies derivades de la Guerra Civil, els escriptors van adoptar diverses posicions. Uns van decidir inhibir-se de la realitat (com Salvador Espriu, Marià Manent o J. V. Foix) i viure instal·lats en una mena d'exili interior. D'altres, com Eugeni d'Ors o Villalonga, es van vincular directament al franquisme.

Malgrat la repressió, aquells que es van quedar van continuar escrivint i denunciant la falta de llibertat a què estava sotmesa la cultura catalana.

L'Exili Forçós i les Destinacions

Aquells que durant la República havien treballat per a alguna institució, havien assumit algun càrrec de responsabilitat política o estaven afiliats a un sindicat es van haver d'exiliar perquè van veure...

Continuar leyendo "Literatura de l'exili català (1939-1960): temes i autors" »

Anàlisi sintàctica: oració, sintagmes i complements

Lengua y literaturaActualizado el 3,51 KB

Anàlisi sintàctica: l'oració i els seus components

L'oració és la unitat mínima de comunicació, constituïda pels SN i SV. Les seves modalitats són: enunciativa, interrogativa, exclamativa i exhortativa.

El sintagma és un conjunt de paraules dominat per una categoria gramatical que n'és el nucli (SN, SAdj, SV, SAdv, SPrep).

Anàlisi gramatical de l'oració

L'anàlisi gramatical de l'oració té tres nivells: a) categoria gramatical; b) sintagma o estructura; c) funció sintàctica.

Sintagma nominal (SN)

Estructura gramatical que té com a nucli un nom. Pot tenir un determinant davant i un adjectiu darrere. Exemple: una carta enamorada.

Sintagma verbal (SV)

Estructura gramatical que té com a nucli un verb i que pot tenir complements verbals....

Continuar leyendo "Anàlisi sintàctica: oració, sintagmes i complements" »

Derivació de paraules i conjugació del verb cantar en català

Lengua y literaturaActualizado el 6,87 KB

Derivació de Paraules en Català

A continuació, es presenta una llista de paraules i les seves formes derivades, principalment verbs, que il·lustren processos de formació de paraules en català. Aquesta secció és clau per a l'enriquiment del vocabulari i la comprensió de la morfologia catalana.

Amorós:
Amorosir
Barat:
Abaratir
Car:
Encarir
Covard:
Acovardir
Dur:
Endurir
Espès:
Espesseir, espessir
Estret:
Estretir
Feble:
Afeblir
Flac:
Aflaquir
Foll:
Enfollir
Gola:
Engolir
Groc:
Engrogueir, esgroguir
Gros:
Engrossir
Jove:
Enjovenir, rejovenir
Lent:
Alentir
Lleig:
Enlletgir
Magre:
Amagrir
Malalt:
Emmalaltir
Mort:
Amortir, esmorteir, esmortir
Mut:
Emmudir
Negre:
Ennegrir
Obscur:
Obscurir
Pàl·lid:
Empal·lidir
Petit:
Empetitir
Pobre:
Empobrir
Por, paor:
Espaordir, esporuguir
Ric:
Enriquir
Sord:
...
Continuar leyendo "Derivació de paraules i conjugació del verb cantar en català" »

Tiempo y espacio en La casa de Bernarda Alba: análisis

Lengua y literaturaActualizado el 2,44 KB

Análisis del Tiempo y Espacio en La Casa de Bernarda Alba

Tiempo Teatral

La Casa de Bernarda Alba se desarrolla a principios del siglo XX, probablemente entre los años 20 y 30. La acción transcurre a lo largo de un verano, aproximadamente tres meses. El clima es caluroso.

Cada acto ocurre en días distintos, posiblemente del mismo año.

  • Acto I: Un día de verano a las 12:00h (Martillo dice: "Ya deben ser las doce").
  • Acto II: Un día de verano posterior al primer acto, a las 15:00h (Poncia dice: "Hace un minuto dieron las tres").
  • Acto III: Un día de verano posterior a los anteriores, por la noche.

El tiempo psicológico para las hijas transcurre con monotonía y lentitud. La obra presenta una atmósfera de intriga, autoritarismo, traición, sensualidad...

Continuar leyendo "Tiempo y espacio en La casa de Bernarda Alba: análisis" »

Llengua, variació lingüística i valencià: resum i característiques

Lengua y literaturaActualizado el 2,99 KB

Llengua

Conjunt de signes lingüístics amb les normes que els articulen i que serveixen per a la comunicació lingüística d’una comunitat. També és un símbol d’identificació i de poder, i un sistema de signes que serveix per a comunicar-se. És un concepte abstracte.

Variació lingüística

Fenomen en el qual les llengües presenten diferències segons l’època, els territoris on es parlen o el grup social que les utilitza. Hi ha 4 grups:

  • Variació geogràfica: Parlants d’una mateixa llengua que viuen en zones diferents.
  • Variació social: Usos lingüístics d’un determinat grup social.
  • Variació temporal: Varietats lingüístiques pròpies d’un moment històric determinat.
  • Variació estilística: Situacions específiques de la comunicació
...
Continuar leyendo "Llengua, variació lingüística i valencià: resum i característiques" »