Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

Anàlisi de l'Antígona d'Espriu

Estructura i Trama General (Actes)

Explicar els principals esdeveniments de cadascun dels tres actes en què es divideix la tragèdia i posar-los en relació amb la trama general de la peça.

Primer Acte: Presentació i Conflicte

El primer acte transcorre dins del palau; serveix per presentar els personatges; exposa el motiu principal del conflicte (la lluita entre els germans Etèocles i Polinices), i confronta les posicions contraposades: la d'Antígona, que intenta evitar la guerra infructuosament, i la del Conseller Creont, que atia la baralla incendiant l'ànim d'Etèocles, fet que acabarà amb la mort dels dos germans.

Segon Acte: La Decisió i l'Advertència

El segon acte transcorre de nit al voltant de la...

Context Històric i Referències Literàries

La plaça del Diamant comença amb la proclamació de la Segona República. Mercè Rodoreda serà testimoni de la convulsió del 36, essent-ne un testimoni excepcional en la seva doble condició de dona i d’escriptora. La Guerra Civil i l’exili, juntament amb el pas del temps, confereixen al seu art una estranya agudesa: una sensibilitat, si es vol, dolorosament subtil, que s'aliena en la hipòtesi de la gent anònima, en la multitud pacient que pateix la història, tal com Natàlia-Colometa a La plaça del Diamant. Les circumstàncies històriques que adquirien volum de tragèdia – i en aquesta tragèdia cal incloure la Segona Guerra Mundial – queden tamisades per un personatge com Colometa,...

La Afrenta de Corpes: Un Episodio Crucial en el Cantar de Mío Cid

Los infantes de Carrión, ya en camino desde Ansarera, avanzan sin descanso, día y noche. Dejan atrás Atienza, el peñón fortísimo, y la sierra de Miedes. Cabalgan por los montes Claros, dejando a un lado Griza, poblada por Álamos, y las cuevas donde este encerró a Elfa. San Esteban de Gormaz queda a la diestra.

El Engaño en el Robledal de Corpes

Entran en el robledal de Corpes, donde las ramas de los árboles alcanzan las nubes, un lugar montañoso y habitado por bestias feroces. Encuentran una fuente y un prado verde, y allí, los infantes ordenan plantar las tiendas para pasar la noche. Descansan y, en un acto de aparente amor, muestran afecto a sus esposas, doña Elvira...

Gustavo Adolfo Bécquer

La obra de Bécquer es necesariamente breve, pero fundamental para la constitución de la poesía contemporánea.

En prosa destacan sus Leyendas, colección de relatos de tema fantástico y ambientación romántica, influida por el norteamericano Edgar Allan Poe. También cultivó el ensayo de temática literaria. En esta línea destacan las Cartas desde mi celda, pieza de teoría poética en la que explica su concepción de la poesía y del proceso creador.

Su mayor fama la obtiene por su producción lírica, constituida por un libro capital en nuestras letras: Rimas. Solo tras la muerte del poeta en 1871 fueron publicadas las Rimas con una organización temática propuesta por sus propios amigos. La obra se compone de...

Anàlisi textual d'un conte

1. Comprensió del text

Tema i estructura bàsica

Tema: El trencament del cànon de la bellesa femenina.

Parts bàsiques del text:

• Paràgraf primer (l. 1-11): L'autor fa una síntesi del conte de la "Bella Dorment", presentant també una relació amorosa.
• Paràgraf segon (l. 12-18): L'autor trenca l'estructura generada en el primer paràgraf.

Tipologia textual i trets principals

És un text narratiu amb elements descriptius, ja que narra un conte breu. Alguns dels trets que observem són:

• El text presenta una seqüència cronològica dels fets.
• Trobem un narrador omniscient que narra l'acció en tercera persona i que reprodueix els pensaments dels personatges.

La veu del discurs: el narrador

Tan sols trobem la veu del narrador

Anàlisi formal del sonet

Ens trobem davant d’una composició poètica de 14 versos dividits en dos quartets i dos tercets; per tant, és un sonet. Està format per versos d'art major i isosil·làbics (tots tenen el mateix nombre de síl·labes), concretament són decasíl·labs. Aquest sonet segueix l’esquema clàssic ABBA ABBA CDE CDE. La rima és consonant, sense deixar-ne cap de lliure. Tots els versos són femenins, és a dir, acaben en paraula plana o esdrúixola. Presenta una estructura rítmica lliure.

Tema i tesi

Tema: El poema tracta sobre la immortalitat de mossèn Ausiàs March. Es tracta d'un poema laudatori dedicat a March, fet que mostra l'ampliació i la innovació temàtica característica de les obres de Pere Serafí, a...

J.V. Foix: Solitud (1893 - 1987)

Estructura Externa

• Gènere: Sonet (4 estrofes: 2 quartets i 2 tercets).
• Mètrica: Decasíl·labs.
• Rima: Consonant (ABAB ABAB CDD CDD).
• Art: Major.

Estructura Interna i Tema

• Tema principal: Solitud i tristesa del jo poètic.
• Veu poètica: Primera persona.
• Anàlisi estrofa per estrofa:
  • Primer quartet: El protagonista es presenta solitari, vestit de manera vulgar, en prats desconeguts.
  • Segon quartet: El protagonista es pregunta a si mateix on es troba, fet que li provoca un estat d’ansietat.
  • Primer tercet: Reconeix el paisatge de fa mil anys, que ja no li és estrany.
  • Segon tercet: Explica el sentiment passiu i dissolt en una immensitat de llocs i moments, que pot ser bo o dolent alhora.

Recursos Estilístics (Figures Retòriques)

Anàlisi de Textos Poètics Catalans

Aquest document revisa i corregeix diverses descripcions de poemes, optimitzant-ne la claredat i l'estructura.

Poema del Cicle Amorós Marquès: "Llir entre Cards"

Aquest poema pertany al cicle amorós marquès "Llir entre cards". El poeta l’inicia amb una detallada descripció de les festes i divertiments de l’època, contraposant-los a la seva tristesa per l'amor ferit que pateix. De fet, el seu "jo" sap que el guariment que necessita no el pot aconseguir. El seu patiment, a causa del desamor de la dama, és tan intens que només acceptaria deixar aquest món d'infelicitat si tingués la certesa que la dama ploraria la seva absència, cosa ben dubtosa. La conclusió del poema sintetitza la idea de la...

Poesía (1936–1975)

A poesía entre 1936 e 1975

En Galicia, desde 1936 non se publica un libro de poemas ata 1947, Cómaros verdes. En 1949 sae en Pontevedra a colección Benito Soto, dirixida por Celso Emilio Ferreiro.

Podemos falar de tres xeracións poéticas diferentes que publican ao mesmo tempo:

1. Xeración do 36. Poetas nados entre 1910-1920; a guerra cólleos na súa xuventude. Son poetas de culturas e estilos moi diferentes: A. Cunqueiro, Celso Emilio Ferreiro, Aquilino Iglesia Alvariño, María Mariño, etc.
2. Promoción de Enlace. Nados entre 1920-1930. Tampouco son un grupo coherente. Viven o drama social da posguerra e a pobreza cultural dunha sociedade censurada e bastante illados da cultura europea: Luz Pozo Garza, Manuel Cuña Novás.